Passa al contingut principal

Afrontar el dolor del rebuig



No fracassem, el que fem és acumular experiència.

El mecanisme d’aprenentatge per excel·lència és l’anomenat assaig/error.

 Fem cas de l’experiència quan les nostres previsions no són encertades. Només així reflexionem.











Sentir-se exclòs o rebutjat fa mal. Molt mal. Com si et fes mal alguna part del teu cos. Com explica Adam Grant a https://www.nytimes.com/2019/04/19/smarter-living/how-to-bounce-back-from-rejection.html?partner=IFTTT, l'evolució ens ha condicionats per mostrar una gran sensibilitat davant el rebuig. En la nostra naturalesa hi ha una por ancestral a quedar sols i indefensos. I reaccionem en consonància: ens agafem de forma personal qualsevol rebuig.

Tots estem exposats al rebuig. Amistats que acaben, relacions que no funcionen, feines que no fructifiquen, inversions errònies.. La vida està plena d’aquestes coses i ens veiem obligats, en un moment o un altre, a superar-les. Com fer-ho millor? Aquesta és la pregunta que intenta respondre Adam Grant.

Un dels punts que surt al seu article té a veure amb el fet que no estem fets d’un bloc, és a dir, en la nostra vida, en la nostra identitat hi caben molts mons. Encara que una feina no vagi bé, has de recordar que hi ha més coses a la vida. De fet, si en un experiment dissenyat perquè ens sentim rebutjats (per exemple, formem part d'un grup que es passa una pilota però a nosaltres no la rebem mai), no patirem l'estrès del rebuig (mesurat per la quantitat de cortisol en sang) si abans ens han fet escriure una redacció sobre el que més valorem a la vida.

Una altra de les maneres per suportar millor el rebuig és la d'intentar veure els fracassos des d’una certa distància i no agafar-se'ls com una cosa personal. En moltes ocasions, no ens hauríem de capficar amb el fracàs, simplement perquè no té a veure amb el que hem fet o hem deixat de fer. L’altra persona implicada no estava fina o, simplement, és incapaç de respondre al repte que li hem plantejat: acceptar un compromís, superar una dificultat, engegar un nou camí...

A més, quan hi ha altres persones implicades, hi apareix un altre factor: la relació, el nosaltres, la dinàmica. En moltes ocasions, ens veurem rebutjats per una persona, un amic, una parella, una feina, simplement perquè no es donen les condicions perquè la relació funcioni. No som nosaltres, no són els altres, és la combinació que no quadra.

Suposo que encara hauríem d’anar encara més lluny i veure el rebuig i el fracàs com a mals necessaris, inclús com a mals menors, en el sentit que ens permeten aprendre més sobre la realitat. Quan no ens col·loquem al centre de l’experiència, quan no ho agafem com la mesura de la nostra vàlua i ho veiem com el que és, una experiència sobre com és realment la vida, aprenem i sobrevivim i ens fem més savis.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...