“Som de la mateixa matèria
de la que estan fets els somnis; i la nostra
curta vida
acaba en el somni”
William Shakespeare “La
tempestad”
El punt de trobada entre la
memòria i el futur són els records. Sense memòria no hi ha possibilitat d’imaginar el futur. Els records, amb
la seva plasticitat, la seva flexibilitat i la seva poca fiabilitat, fan possible
la imaginació. Imaginar el futur és una part natural de la memòria, expliquen
les germanes Ostby a “El libro de la memoria”.
Thomas Suddendorf va ser un pioner en l’estudi de com imaginem el futur. “Si fos important per a la supervivència
conservar una còpia exacta del passat, la memòria funcionaria així. Però, per
què hauríem de voler una còpia exacta del passat? El que importa és el futur.
En el futur ens esperen els perills potencials i les nostres parelles
potencials”. Pel que fa a la supervivència, el passat només és útil en la mesura en la que ens permet preveure el
futur. La nostra memòria fal·lible, flexible i vívida es va desenvolupar
per tal de crear visions de futur igual de vívides i flexibles.
Aquesta capacitat per imaginar futurs ens va donar una avantatge evolutiva.
Una zebra no ha de témer l’atac d’un lleó quan aquest té la panxa plena. En
canvi, un humà amb l’estomac ple és una amenaça igual de gran. La capacitat per imaginar la gana i la caça,
ens va fer també imaginar les destrals i anar perfeccionant-les. Res del
que existeix ara, el telèfon, l’avió, l’ordinador, hagués estat possible si no
ho haguéssim somniat abans.
Els éssers humans són visionaris
i la base d’aquesta capacitat és la memòria. Els records són la matèria primera
de la imaginació. La imaginació, per la seva banda, és l’energia que dóna vida
als records. Recordar és imaginar
el que va passar. Quantes més coses sapiguem, quantes més situacions haguem
viscut, més fàcil serà que imaginem el futur. Viure diferents situacions en
diferents contextos és la base de la flexibilitat cognitiva (que, segons,
Yuval Noah Harari, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/la-nostra-herencia-i-el-futur-que-sesta.html) és una
de les eines més importants pel futur, a més de la flexibilitat emocional).
Tots viatgem en el temps, contínuament. El passat i el futur són
aproximadament el mateix pel cervell. Fins que desapareix alguna cosa del
present, com una persona molt important per a nosaltres, cosa que impossibilita
a la imaginació fer servir el passat per imaginar el futur. I ens quedem orfes,
sense saber com fer anar els nostres records, sense saber com usar la memòria
per preveure el nostre futur. Fins que ha passat un temps llarg, a vegades uns
dos anys, el temps que necessiten els nous records per passar de la incubadora
de la memòria (l’hipocamp) al còrtex. A partir d’aquest moment tornem a poder
imaginar-nos un futur.
Els pensaments de futur estan fets de la mateixa pasta que els records.
Poden ser semàntics (recordar què és un dinosaure o imaginar una criatura
fantàstica) o episòdics (recordar el dia que vam celebrar un aniversari amb la
família o imaginar com serà el pròxim). Quan falla la màquina que crea records,
com és en el cas de les persones amb amnèsia, també falla la màquina que genera
imatges del futur.
I la capacitat per imaginar
vívidament una situació la fa més plausible, com va descobrir un expert en
depressió, Mark Williams. Les
persones amb depressió que tenen visions més clares de suïcidi són les que
tenen més risc de passar a l’acció i cometre’l. I, al contrari, les persones
que poden imaginar-se recompenses futures tenen més facilitat per mantenir-se centrats
quan fan una activitat.
Aquestes capacitats imaginatives van veure’s afavorides per la selecció
natural: la capacitat per imaginar-se
guanys a llarg termini va fer possible disciplinar-nos i posposar recompenses
més egoistes, de manera que era més fàcil renunciar a guanys personals per
obtenir recompenses socials, com podia ser formar part d’un grup i ser
reconegut com un membre valuós.
La comunicació dels relats de futur ha fet possible la cultura, amb l’intercanvi
de coneixement i experiències, records i històries. A través dels relats, desenvolupem la nostra pròpia capacitat per
preveure el futur i crear visions. “La
majoria de les històries, ja siguin novel·les o contes tradicionals, tracten
sobre com soluciona la gent problemes difícils (...) No hem d’inventar la roda
cada vegada.”, diu Thomas Suddendorf.
Quan llegim una novel·la, s’activa la màquina del temps mental que portem a
dintre, però aquesta vegada ens porta a la ment dels personatges i als llocs on
viuen.
Si no podem imaginar que alguna cosa pot passar, tampoc farem el possible
per tal que passi. Aquesta possibilitat d’imaginar el futur i la capacitat per
construir relacions socials són la base de la civilització.
Bona imaginació!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada