Imaginar el futur

“Som de la mateixa matèria

 de la que estan fets els somnis; i la nostra

curta vida

acaba en el somni”

William Shakespeare “La tempestad”

El punt de trobada entre la memòria i el futur són els records. Sense memòria no hi ha possibilitat d’imaginar el futur. Els records, amb la seva plasticitat, la seva flexibilitat i la seva poca fiabilitat, fan possible la imaginació. Imaginar el futur és una part natural de la memòria, expliquen les germanes Ostby a “El libro de la memoria”.

Thomas Suddendorf va ser un pioner en l’estudi de com imaginem el futur. “Si fos important per a la supervivència conservar una còpia exacta del passat, la memòria funcionaria així. Però, per què hauríem de voler una còpia exacta del passat? El que importa és el futur. En el futur ens esperen els perills potencials i les nostres parelles potencials”. Pel que fa a la supervivència, el passat només és útil en la mesura en la que ens permet preveure el futur. La nostra memòria fal·lible, flexible i vívida es va desenvolupar per tal de crear visions de futur igual de vívides i flexibles.

Aquesta capacitat per imaginar futurs ens va donar una avantatge evolutiva. Una zebra no ha de témer l’atac d’un lleó quan aquest té la panxa plena. En canvi, un humà amb l’estomac ple és una amenaça igual de gran. La capacitat per imaginar la gana i la caça, ens va fer també imaginar les destrals i anar perfeccionant-les. Res del que existeix ara, el telèfon, l’avió, l’ordinador, hagués estat possible si no ho haguéssim somniat abans.

Els éssers humans són visionaris i la base d’aquesta capacitat és la memòria. Els records són la matèria primera de la imaginació. La imaginació, per la seva banda, és l’energia que dóna vida als records. Recordar és imaginar el que va passar. Quantes més coses sapiguem, quantes més situacions haguem viscut, més fàcil serà que imaginem el futur. Viure diferents situacions en diferents contextos és la base de la flexibilitat cognitiva (que, segons, Yuval Noah Harari, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/la-nostra-herencia-i-el-futur-que-sesta.html) és una de les eines més importants pel futur, a més de la flexibilitat emocional).

Tots viatgem en el temps, contínuament. El passat i el futur són aproximadament el mateix pel cervell. Fins que desapareix alguna cosa del present, com una persona molt important per a nosaltres, cosa que impossibilita a la imaginació fer servir el passat per imaginar el futur. I ens quedem orfes, sense saber com fer anar els nostres records, sense saber com usar la memòria per preveure el nostre futur. Fins que ha passat un temps llarg, a vegades uns dos anys, el temps que necessiten els nous records per passar de la incubadora de la memòria (l’hipocamp) al còrtex. A partir d’aquest moment tornem a poder imaginar-nos un futur.

Els pensaments de futur estan fets de la mateixa pasta que els records. Poden ser semàntics (recordar què és un dinosaure o imaginar una criatura fantàstica) o episòdics (recordar el dia que vam celebrar un aniversari amb la família o imaginar com serà el pròxim). Quan falla la màquina que crea records, com és en el cas de les persones amb amnèsia, també falla la màquina que genera imatges del futur.

I la capacitat per imaginar vívidament una situació la fa més plausible, com va descobrir un expert en depressió, Mark Williams. Les persones amb depressió que tenen visions més clares de suïcidi són les que tenen més risc de passar a l’acció i cometre’l. I, al contrari, les persones que poden imaginar-se recompenses futures tenen més facilitat per mantenir-se centrats quan fan una activitat.

Aquestes capacitats imaginatives van veure’s afavorides per la selecció natural: la capacitat per imaginar-se guanys a llarg termini va fer possible disciplinar-nos i posposar recompenses més egoistes, de manera que era més fàcil renunciar a guanys personals per obtenir recompenses socials, com podia ser formar part d’un grup i ser reconegut com un membre valuós.

La comunicació dels relats de futur ha fet possible la cultura, amb l’intercanvi de coneixement i experiències, records i històries. A través dels relats, desenvolupem la nostra pròpia capacitat per preveure el futur i crear visions. “La majoria de les històries, ja siguin novel·les o contes tradicionals, tracten sobre com soluciona la gent problemes difícils (...) No hem d’inventar la roda cada vegada.”, diu Thomas Suddendorf. Quan llegim una novel·la, s’activa la màquina del temps mental que portem a dintre, però aquesta vegada ens porta a la ment dels personatges i als llocs on viuen.

Si no podem imaginar que alguna cosa pot passar, tampoc farem el possible per tal que passi. Aquesta possibilitat d’imaginar el futur i la capacitat per construir relacions socials són la base de la civilització.

Bona imaginació!