Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen. Aquests dos sistemes serien:
· El sistema d’inhibició conductual orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància.
· El sistema de facilitació conductual orientat cap a l’aproximació. La seva tasca principal seria encaminar l’organisme cap a situacions i experiències que potencialment oferissin plaer i recompensa. Aquest sistema és adaptatiu en el sentit que assegura l’obtenció de recursos (aliments, afecte, companyia, cooperació, etc) que són essencials per a la supervivència de l’individu i de l’espècie. Un dels seus components seria l’Afecte Positiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals positius, com l’alegria, l’interès, la confiança i els sentiments d’energia (alertness).
Des d’aquest plantejament, una persona que experimentés dolor o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver patit dolor, veuria activat de forma immediata el sistema d’inhibició conductual. Aquest sistema, com veurem després al considerar la resposta de patiment, estaria organitzat en base a les denominades vies d’estrès i tindria com a mecanisme principal d’actuació, l’evitació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Negatiu, de manera automàtica i com a part de la mateixa resposta del sistema, i sentiria tristesa, ràbia/hostilitat o por/ansietat.
Per altra banda, una persona que experimentés plaer o que es trobés amb una configuració estimular associada a haver sentit plaer, veuria activat, de forma immediata, el sistema d’aproximació conductual. Aquest sistema, com analitzarem després en la resposta de relaxació, estaria lligat al sistema dopaminèrgic mesolímbic i tindria com a mecanisme principal d’actuació la facilitació conductual, l’aproximació. A més, la persona entraria dins el domini de l’Afecte Positiu, amb una major activació de la zona prefrontal esquerra, i experimentaria estats emocionals positius d’alegria, satisfacció, interès, energia i confiança.
L’objectiu final com a éssers vius és el de la supervivència amb benestar. Si, seguint el model que presenta Antonio Damasio en els seus diferents llibres, imaginem l’organisme com un arbre, en els nivells més bàsics (les arrels, el tronc) hi trobaríem la regulació metabòlica, els reflexos bàsics i les respostes immunològiques. Per sobre d’aquest nivell (amb la primera ramificació) veuríem els comportaments de dolor i plaer, que es diversificarien en més branques, en forma d’instints i motivacions. Finalment, arribaríem al fullatge, amb les emocions i, a dalt de tot, els sentiments. Amb els sentiments, i la nostra capacitat d’integrar una gran quantitat d’informació, apareix el sentit del jo, possibilitant que ens orientem d’una manera efectiva cap a resoldre els problemes de la vida, és a dir, de la supervivència i de la consecució del benestar.
Aquesta aparició del jo, ens permet rompre certes predeterminacions i regular l'activació automàtica del sistema d’inhibició conductual i del sistema de facilitació conductual. Des d'aquesta perspectiva, el benestar emocional provendria d'aconseguir respondre de manera congruent amb els propis valors i objectius, evitant deixar-se dur per reaccions que ens allunyarien d'una vida amb sentit.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada