Passa al contingut principal

Les 18 coses que et diria el teu pare o Molts d’anys, Francesc!




Estimat Francesc,

Ara que en fas divuit, el petit de la família, vull dir-te que t’estimem. Ja sé que ho saps, però hi ha coses que mai fa nosa dir-les...

Ara ja fa més de dos mesos que vas anar-te’n a Lleida i he de dir-te que els dinars del diumenge no són el mateix sense tu. Les teves “baralles” amb na Júlia ja formaven part del ritual del dia, amb tothom opinant sobre com s’havien de manejar. “Feia falta que algú et renyés?” “Na Júlia havia de pegar-te “una pinya”?” “Estàveu construint una coreografia de “ara te dic, ara te toc, ara te faig i després tornem a començar”?”...

La veritat és que t’enyorem. Encara que, al mateix temps, estem supercontents de que facis el que vols fer i que te’n surtis.

Avui, però, que en fas divuit, vull dedicar-te una entrada especial. Una entrada personalitzada, seguint els consells del teu pare, el que et va anar dient sobre la vida, sobre què fer, sobre com fer les coses...

1.- “Has de ser agraït”
El teu pare deia que això és molt important. És una de les bases principals per a construir una família sòlida, per a consolidar amistats, per a compartir objectius amb altres persones... I, el padrí afegiria, s’ha d’expressar...

2.- “Troba la teva passió”
Sempre que recordis el teu pare, l’has de recordar fent una cosa que li agradava. Gairebé tot el que feia, ho feia amb passió. Sempre esperant millorar. Posant-hi tota la seva atenció. Parlant-ne. Compartint l’experiència amb els altres. I això feia que fos una persona amb carisma, una persona íntegra, consistent amb el que pensava...

3.- “Recorda sempre que el teu pare estava orgullós de tu”
El teu pare, Francesc, estava orgullós de tu. Estava orgullós del que havies aconseguit, del que havies lluitat, de la teva capacitat de compromís... Estava orgullós de com t’havies comportat en situacions difícils, amb dignitat, amb molta més dignitat de la que havien mostrat persones amb més edat i més responsabilitat...

4.- “Estima la teva germana”
“Els germans són molt importants”, deia el teu pare. Era un dels seus principis vitals i el seguia escrupolosament.  Fins al darrer moment, els germans vam formar part del seu camí. Fins al darrer alè, la darrera força, va poder agrair el fet de tenir-nos. Ens va confiar les seves darreres voluntats, els seus darrers desitjos, les seves darreres peticions pensant en el dia en el que ell ja no hi seria.

5.- “Sigues coherent amb el que penses”
La integritat és molt important. Al final, ets l’única persona amb la que viuràs tota la vida, i, encara que els humans ens autoenganem contínuament, haver de creure’t les teves pròpies mentides et posa en una situació difícil, bàsicament perquè suposa gastar molt per no aconseguir massa cosa.

6.- “Si fas tot el que pots, no estàs obligat a més”
El teu pare sempre deia que no exigia resultats; exigia i esperava esforç. Els resultats no depenen de nosaltres, el procés sí. En el procés hi posem les nostres energies, aprenem com fer-lo més eficient, descobrim les fórmules per tal d’aconseguir objectius... És el que podem controlar.

7.- “Respecta a la gent que estimes, no les diguis el que han de fer”
Si estimes algú i el respectes, voldrà dir que comences a entendre perquè fa el que fa, perquè pensa el que pensa, perquè vol el que vol. Si respectes algú, et resultarà molt difícil dir-li el que ha de fer amb la seva vida. El fet d’entendre que la seva posició és diferent de la teva, et farà molt difícil pensar que li pots dir el que faries tu.

8.- “Mira d’estar a prop de qui et fa feliç”
Estar amb la gent que ens estima suposa deixar-nos estimar. Es tracta de tenir temps per parlar, per estar pendent i donar temps als altres perquè puguin fer el mateix. Les relacions s’han de cuidar. I necessiten temps, com els arbres necessiten aigua i llum. I el teu pare ho sabia...

9.- “Cuida de la padrina”
El teu pare va demanar moltes vegades que cuidéssiu la padrina. Ells dos podien parlar de qualsevol cosa. Es contaven la vida. Compartien històries. Es discutien per versions de problemes familiars. Feien niu. El teu pare es preocupava molt per qualsevol cosa que li passés. Tu saps que estava molt pendent. Inclús quan ja no es trobava gaire bé...

10.- “Vés a totes les festes familiars, cuida del clan”
Una de les coses que defineixen a la família Vicens és que ho celebrem tot. I, això, sempre ha generat trobades entre germans i cosins que han donat la possibilitat de crear vincles forts i estables. El teu pare trobava que aquesta característica dels Vicens s’havia de mantenir. I ho tenia clar. I ho va demanar a tothom: a vosaltres, a la padrina, als germans...

11.- “Sigues amic dels teus amics”
“Has sabut triar bé”, et va dir el teu pare. I tenia raó, Francesc. Tens la capacitat de no deixar-te dur pel que diuen els altres. Per no deixar que t’enganin amb embulls o històries. Tu expliques que vas amb compte. I es nota. “Amics, pocs i bons”, dius. El teu pare estava molt content d’aquesta part de tu.

12.- “Llegeix, molt...”.
Llegeix, estimat, que diria el teu pare. Ell va llegir com ho feia tot en aquesta vida, intensament, com si fos una de les coses més importants a fer, amb passió. Però que sàpigues que no és només per alguna causa snob que volia que llegissis. Ho volia, bàsicament, perquè llegir és una porta a altres móns, a compartir experiències, a trobar maneres de comunicar i compartir coses...

13.- “No me siguis tarambana...”
Encara que aquesta frase te la digués moltes vegades, has de recordar-la com el que era: una prova d’amor. I pensar que el mateix que et retreia a tu, ho feia ell quan tenia la teva edat...

14.- “No donis creu”
Aquesta va ser una de les darreres lliçons de ton pare. No volia donar creu. Independentment de com es trobava, es preocupava per tenir humor, per estar pendent dels altres, de la gent a la que estimava. Ens va demostrar que la vida es viu bé si estàs bé amb la gent que estimes i mires de fer que la vida dels altres sigui més agradable.

15.- “No t’estalviïs de dir t’estim”
El teu pare ens va deixar la penyora de demostrar que ens estimàvem. Ell ho va fer sempre. I hem de seguir amb el seu camí. El teu pare voldria que tinguessis el màxim de persones possibles a les que poder dir “t’estim” durant la teva vida. Ara ja n’hi ha unes quantes. Demostra-ho, Francesc. Expressa-ho, que diria el padrí Francesc.

16.- “Has de saber dir “no” quan toca”
El teu pare sabia que molta gent arribava a viure una vida trista perquè no havien sabut dir “no”. “No” a una casa més gran, però que els condemnava a treballar sense temps per fer altres coses. “No” a una feina que donava més diners que una altra però que no els agradava. “No” a una persona que no els feia feliços perquè tenien por a estar sols. “No” a una situació injusta perquè no trobaven el coratge. El teu pare et diria que has de lluitar pel que vols, pel que t’agrada.

17.- “Heu de ser forts”
Francesc, hem de ser forts. Però part de la nostra fortalesa es demostra quan ens mostrem vulnerables, quan parlem amb les persones que estimem i compartim el nostre dolor. Hem de ser forts, però empàtics. Hem de ser-hi pels altres, pels que pateixen com nosaltres. El teu pare va decidir ser fort per viure el que li quedava fent el que trobava que havia de fer. I va saber que també vosaltres ho seríeu.

18.- “Mira sempre d’omplir la vida de vida”
Aquesta és una de les coses que ens va deixar més clares el teu pare: la vida, perquè sigui bona, ha d’estar plena de vida. Hi ha persones que perden la vida queixant-se de la seva mala sort, com si hi hagués algú que pogués respondre a les nostres reclamacions. Hi ha persones que senten que la seva malaltia, la seva dissort, les dóna dret a no fer res més que recordar a tothom com estan. El missatge del teu pare, però, era molt clar: les coses venen i s’han de dur de manera pragmàtica, s’ha de fer el que es pot i de la millor manera possible. La vida, per ser plena i rica, s’ha de fer en companyia de les persones que estimem, de les coses que ens agraden...

Molts d’anys, Francesc!!!



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,