Els 7 regals de Maria Popova

Des que vaig descobrir a Maria Popova l’he estada seguint en els seus viatges setmanals a la recerca del coneixement i del sentit de l'existència. En la seva web www.brainpickings.org ens ofereix informació i reflexions que van des del camp de la neurociència fins a la poesia. Tot va començar el mes d'octubre del 2006 i en una entrada del 2013 celebrava els seus 7 anys de contribucions amb un article en el que ens oferia 7 coses que ha après sobre llegir, escriure i viure i ho subtitulava  “Reflexions sobre com mantenir un centre sòlid mentre continues evolucionant” (vegeu http://www.brainpickings.org/index.php/2013/10/23/7-lessons-from-7-years/).

Popova explica que comparteix aquestes 7 coses no pel fet que puguin aplicar-se a qualsevol vida o ofereixin una espècie de mapa existencial, sinó amb l’esperança que puguin beneficiar el nostre propi viatge vital, ens apropin més al nostre propi centre o simplement ens permetin reflexionar sobre el sentit que volem donar a la nostra vida.

1. T’has de permetre el luxe incòmode de canviar la teva ment. Recorda el perill de construir les nostres opinions a partir d’impressions superficials basades en idees d’altres persones, sense invertir temps i reflexió en cultivar les nostres conviccions. Aquestes “opinions” constitueixen les àncores que ens permeten interpretar la realitat. Construir la nostra posició sobre una determinada qüestió pot suposar pagar el preu d’haver de canviar la nostra ment pel que fa a un tema, una ideologia o, sobretot, sobre nosaltres mateixos.
2. No facis res només per prestigi, diners o aprovació externa. Com observa Paul Graham “el prestigi és com un iman poderós que deforma inclús les nostres creences sobre el que ens agrada. Provoca que treballem no en el que ens agrada, sinó en el que sentim que ens ha d’agradar”. Les motivacions extrínseques poden fer-nos sentir bé momentàniament, però no ens portaran a sentir-nos apassionats ni a anar-nos-en a dormir satisfets –i, de fet, ens distrauran de fer les coses que realment ens oferirien recompenses més profundes
3. Practica la generositat. Sigues generós amb el teu temps, els teus recursos i, especialment, amb les teves paraules. És molt més fàcil esser crític que celebrar les aportacions. Recorda que hi ha un ésser humà a l’altra banda de cada intercanvi. Entendre i esser entesos és un dels grans regals de la vida i cada interacció és una oportunitat d’aconseguir-ho.
4. Construeix moments de calma en la teva vida. Medita. Ves a passejar. Ves en bicicleta. Hi ha una llavor creativa en el fet de badar i inclús en l’avorriment. Les millors idees ens venen quan ens aturem d’intentar coaccionar les musses i deixem que els fragments de l’experiència trobin el moment per tal de combinar-se de formes noves. Sense aquest estadi essencial de processament inconscient es romp el flux del procés creatiu.És molt important dormir. A part de ser l’afrodisíac creatiu més important, el dormir també afecta cada moment de vigília, dicta el nostre ritme social i, inclús, mediatitza els nostres estats d’ànim. Tenim tendència a pensar en dormir poc com en un mèrit. Però això és una falta de respecte cap a les nostres necessitats i prioritats.
5. Segueix el consell de Maya Angelou: quan la gent et conti qui són, creu-los. Però, quan la gent intenti dir-te qui ets, no els creguis. Tu ets l’únic custodi de la teva pròpia integritat i, per tant, les suposicions fetes per aquells que malinterpreten qui ets i què vols el que fan és revelar molt sobre ells mateixos i res sobre el que realment ets. 
6. La presència és més difícil i més gratificant que la productivitat. La productivitat té el seu lloc, però hem d’anar en compte que no ens robi la veritable capacitat de fruir i meravellar-nos amb el que fa la vida digna de ser viscuda. Com diu Annie Dillard “com passem els nostres dies és, naturalment, com passem les nostres vides”.
7. Recorda que qualsevol cosa que val la pena demana molt de temps per aconseguir-la. Ves en compte amb la cultura de la immediatesa. Florir duu el seu temps. En això radica la construcció del propi caràcter o destí.

Bona reflexió!