“La construcció del nostre
caràcter davant la vida depèn de nosaltres, recorda Marc Aureli. Només
nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només
nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la
sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/05/deixa-de-perseguir-el-que-no-depen-de.html
Les relacions ens donen vida. Ho podem veure en moltes de les entrades que hem vist
sobre relacions personals. Però, en moltes ocasions, les males relacions, les
que resulten del fet de patir les conseqüències dels mals comportaments de
persones properes, ens compliquen la vida. O, pitjor encara, ens deixen en un
estat d’estrès crònic que l’escurça.
Això en Shakespeare ho sabia
quan va escriure el Rei Lear. Recordeu que en aquesta obra hi trobem un pare,
el rei Lear, i les seves tres filles. El
rei Lear ja se sent massa gran per governar i planeja dividir el seu regne
entre les seves tres filles, però vol saber quina l'estima més per donar-li el
tros més gran. Les dues filles grans asseguren que l'estimen més que cap altra
cosa al món però la petita, Cordèlia, assegura que només l'estima com correspon
a una bona filla, per la qual cosa perd la seva herència i marxa a l'exili, on
es casa amb el rei de França. Mentrestant els cortesans comencen diverses
conspiracions per assegurar la seva posició a la nova situació.
Lear s'hostatja primer a casa de
Goneril, la filla gran, la qual el maltracta i intenta apartar-lo dels
cavallers que romanen fidels. Quan s'adona d'aquesta traïció, busca refugi a
casa de la segona filla, Regan. Aquesta afirma que la seva germana ha actuat
correctament, vol fer fora els servents del rei i a ell mateix el deixa al ras
enmig d'una tempesta. Lear comença a embogir de desesperació.
Malgrat els esforços de les
germanes per mantenir-lo aïllat, Lear arriba a França amb Cordèlia, qui intenta
guarir-lo i el perdona per haver-la desterrat. Encara que s’inicia una guerra
que guanyen els francesos, pare i filla cauen presoners i s’ordena l’execució
de Cordèlia, mort que fa que el rei Lear mori també de pena. Els comtes hereten
el poder reial i l'obra acaba amb un funeral general per la família de Lear.
Dormien bé les filles grans de
Lear després d’haver maltractat, enganyat i humiliat al seu pare? –es demana la gent quan hi reflexiona. Segurament sí, haurem de concloure si
mirem casos semblants del món real. La
gent se les enginya per quedar-se amb la consciència tranquil·la a pesar dels
seus actes. I això és possible perquè, encara que jutgem als altres per les
seves accions, ens jutgem a nosaltres mateixos per les nostres intencions. Les
filles volien el poder, sí, però estava justificat pel fet que el pare era vell
i elles es consideraven més dotades pel càrrec...
En una xerrada TED sobre com convertir-se en una persona millor renunciant
a ser una “bona persona” (vegeu https://www.ted.com/talks/dolly_chugh_how_to_let_go_of_being_a_good_person_and_become_a_better_person
), Dolly Chugh, després d’estudiar
la conducta social de milions de persones, explica com les limitacions de processament del nostre cervell sumades a la
“necessitat” de sentir-nos “bones persones” fa que, en moltes ocasions, ens
deixem dur pels prejudicis i per conductes d’una ètica dubtosa per a després,
simplement, posar-nos a la defensiva i justificar-nos.
Chugh assenyala que l’única sortida a aquesta capacitat humana
per autojustificar les nostres conductes ve d’acceptar que som així i d’aconseguir
que ens centrem en el que fem, no en el que pensem que som. Es tracta, segons ella, de deixar d’intentar
“ser bones persones” i intentar comportar-nos com a “persones millors”. Què
s`ha de fer per ser millors persones? No quedaria més remei que mesurar la
nostra bonhomia pels nostres actes, per si aquests es corresponen amb els
nostres valors.
L’emperador romà estoic Marc Aureli en les seves Meditacions ens dona una pista sobre com podríem evitar aquesta
tendència humana d’excusar les nostres accions a partir de les nostres
intencions. En la Secció 8 del Llibre 11 es dedica a reflexionar sobre el camí
ètic de millorar el propi caràcter, de convertir-se en “persones millors”. A
partir de la lectura d’aquest text, Massimo
Pigliucci ens explica 10 principis ètics que ens poden ajudar a aconseguir-ho
(vegeu https://www.patreon.com/posts/21641479
). Resumits serien:
I. Som aquí per ajudar als altres, hem d’actuar
en conseqüència.
II. La majoria de gent actua per
impuls o per equivocació, de manera que hauríem de ser compassius amb ells.
III. Quan la gent actua malament
ho fa per manca de saviesa, per això hauríem d’ajudar-los.
IV. Ens equivoquem de la mateixa
manera que els altres ho fan, per això no ens podem permetre ser arrogants.
V. No sabem perquè la gent fa el que fa, per tant
no podem jutjar-los.
VI. No et preocupis massa per les
coses materials, ja que de totes maneres moriràs i les perdràs.
VII. Les opinions dels altres no
t’haurien de preocupar, ja que estan fora del teu control.
VIII. Enfadar-te per un insult et
farà patir més que el propi insult.
IX. Sigues amable de forma
genuïna, no per impressionar als altres.
X. Espera que certes persones
facis coses dolentes, però actua per prevenir les injustícies.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada