Deixa de perseguir el que no depèn de tu o la dicotomia del control

"un dels punts importants del Manual i de l’estoïcisme és la capacitat de distingir entre el que depèn de nosaltres i que, per tant, pot fer que tinguem una bona vida i el que no depèn de nosaltres. Entre el que no en depèn hi trobem la salut, la riquesa i el que pensen els altres de nosaltres. Epictet mantenia que el desig del que no depèn de nosaltres ens obliga, d’una manera o altra, a convertir-nos en esclaus d’aquells que poden proporcionar-nos allò que ambicionem i a humiliar-nos davant d’ells"

"El que ens caracteritza com a persones, segons Epictet, és el nostre nucli de llibertat indestructible, invulnerable, representat per la capacitat de poder triar el que depèn de nosaltres, la nostra actitud davant la vida, el que ell anomena “l’elecció fonamental de vida”. Podem triar la nostra actitud moral, determinar el sentit i l’objectiu de la nostra existència" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html

Una altra de les tècniques psicològiques dels estoics explicada per William B. Irvine és basa en distingir entre el que és extern i el que és intern. Epictet explicava que una de les qüestions més importants a la vida tenia a veure en decidir si ens havíem d’implicar en coses internes o coses externes (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html). La majoria de gent s’esforça en aconseguir coses externes ja que pensen que les alegries i els beneficis sempre vindran de fora de nosaltres. La filosofia estoica ens indica que realment és el contrari: només aconseguirem la tranquil·litat, la llibertat i la calma pròpia dels savis si deixem de banda les coses externes.

La joia de viure no s’aconsegueix per la via de que el món s’adapti als nostres desitjos, sinó per la de canviar nosaltres i els nostres desitjos. La dicotomia del control en la que es basa la filosofia d’Epictet distingeix entre les coses sobre les quals tenim control (per exemple, les metes que ens imposem de manera conscient) i les coses sobre es que no tenim control de manera completa (si la nostra relació anirà bé, per exemple). Irvine, per la seva banda, proposa una tricotomia del control:

·        Les coses sobre les quals tenim un control complet, com les nostres metes.

·        Les coses sobre les quals no tenim cap tipus de control, com per exemple que passi alguna desgràcia (la mort o la malaltia d’algú).

·        Les coses sobre les quals tenim algun tipus de control, però no tot, com per exemple que guanyem en una partida de tenis o que la nostra relació vagi bé.

Les primeres són a les que hauríem de dedicar els nostres esforços. En aquest cas, Irvine ens recorda la importància de les metes. Com es diu a vegades “vés en compte amb el que desitges...perquè ho pots aconseguir”. Tenim el control sobre el que volem, encara que no puguem assegurar aconseguir-ho. Tanmateix, si no dediquem temps a determinar a què dedicarem la nostra vida i la nostra energia, ens podem trobar amb què anem al darrera de coses que no ens donaran benestar perquè no s’avenen amb els nostres valors.

Marc Aureli afirmava que la clau per tenir una bona vida consistia en valorar les coses que són genuïnament valuoses i ser indiferents a les que no ho són. El fet que siguem nosaltres els que podem assignar valor a les coses ens dóna el poder d’aconseguir una bona vida. Assignar a les coses el valor que realment tenen ens permetrà evitar molt sofriment, pena i ansietat.

La construcció del nostre caràcter davant la vida depèn de nosaltres, recorda Marc Aureli. Només nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat.

Irvine ens recorda que aquesta tècnica de discriminar entre el que depèn de nosaltres i el que no és encara més important quan ens trobem amb feines en les depenem del reconeixement extern o depenem de les oportunitats que ens donin els altres (com accedir a una altra feina o a un ascens). En aquest cas, haurem de centrar-nos en el que depèn de nosaltres (com, per exemple, la preparació) i en canviar la nostra actitud psicològica davant el que consideraríem un “fracàs”. Mai serà un fracàs haver intentat aconseguir el que considerem important si hem fet el que podíem fer, encara que no ho aconseguim.

En el camí cap a la joia de viure, la tricotomia del control és un element clau. No hem de perdre el temps en el que no depèn de nosaltres. Hem de tenir clar que els altres faran el que puguin fer i que nosaltres no podem canviar-los. No podem canviar als nostres amics, als nostres fills, a les nostres parelles. Podem fer-nos més visibles davant ells. Podem millorar la comunicació. Podem posar les bases d’un ambient més amable i agradable. Aquests últims aspectes entren en el que, encara que no puguem controlar completament, podem mirar de canviar.

La conclusió és que el més important per arribar al benestar emocional depèn de nosaltres mateixos, del temps dedicat a establir quines són les nostres metes vitals i fins a quin punt aquestes estan d’acord amb els nostres valors. Només així és possible una vida amb sentit, entrega i passió.

Continuarà...