“Per a Sèneca i els Estoics, l’única vida que
val la pena ser viscuda és una vida de rectitud moral, el tipus d’existència
que quan considerem el seu final i mirem enrere podem dir de manera honesta que
no estem avergonyits d’ella”
“Aquesta
és, en essència, la recepta Estoica per a la bona vida: res ens pot impedir
exercitar el nostre bon judici que, per la seva banda, ens portarà a una bona
consciència i, a través d’això, a una tranquil·litat interior”
Quan comencen a passar
coses que posen en perill la teva sensació de seguretat, per exemple pèrdues de
tot tipus, amenaces a la teva integritat o a la de la teva família, sents que
la teva filosofia de vida és més important que mai. “Què és el millor que puc fer en
aquesta situació?”, penses. “Quina
és la millor manera de respondre davant aquest repte?”, reflexiones.
O no. O, simplement,
fas el que pots, reacciones en funció de les emocions que es van presentant:
estupefacció, ràbia, impotència, sentiments de ser tractat injustament,
tristesa...
Què
volem fer? Què volem que ens passi? Com volem viure la nostra vida, la que ens
toca viure, la que ens queda per viure? Què volem que quedi del que hem fet?
Com volem que ens recordin?
Una
filosofia de vida, explica William B. Irvine al seu llibre “A Guide to the Good Life. The Ancient Art of Stoic Joy”, suposa tenir una meta clara sobre el que
suposa viure una vida que tingui valor, que valgui la pena ser viscuda. De
totes les coses que hi ha la vida, com per exemple aconseguir possessions
materials, tenir èxit, ajudar als altres, fer del món un lloc millor, es
tractaria de decidir quines són les que tenen prioritat en el nostre temps
personal.
Per altra banda, una filosofia de vida també ens
assenyalaria com aconseguir actuar d’acord amb els nostres valors. Es
tractaria de tenir una estratègia
que especificaria què és el que hem de fer, a mesura que anem vivint moment a
moment, per tal de maximitzar la probabilitat d’aconseguir donar prioritat al
que realment trobem valuós.
No tenir una filosofia
de vida definida, adverteix Irvine,
ens posaria en la situació de ser esclaus de les modes que anés marcant la
nostra generació, les xarxes a les que pertanyem, els amics que tenim. Sense una filosofia de vida explícita ens
podríem veure en la situació de perseguir coses que, en el fons, no trobem del
tot importants.
Avui, sense una
filosofia de vida ben definida, ens
exposem a invertir el nostre temps i la nostra energia en perseguir una mescla
de riquesa, estatus social i plaer. Ens exposem a viure una vida marcada
pel consumisme.
Si realment volem tenir
la sensació de poder viure una vida plena i amb sentit, Irvine ens proposa repassar la Filosofia
dels Estoics. Irvine destaca les similituds entre els Estoics i el Budisme
Zen: tots dos destaquen la importància d’observar
la transitorietat de les coses i de dirigir el desig tot el que sigui possible.
A més, ens aconsellen que ens dediquem a
intentar aconseguir la tranquil·litat, donant sistemes per tal d’aconseguir-ho
i mantenir-la.
Els
diferents representats de la filosofia estoica comparteixen una sèrie de
característiques; tots ells són valents, temperats, raonables i
autodisciplinats (vegeu, també, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html). A més, consideren
que és molt important ser responsables i acomplir les nostres obligacions
respecte als altres per tal d’ajudar, en la mesura del que sigui possible, a la
humanitat.
Per
tal de convertir-nos en estoics, Irvine explica que haurem de seguir un procés
de tres fases:
1.- Hem de reconsiderar les nostres metes
vitals. En particular, hem de reconèixer que el nostre desig ens empeny a
lluitar per coses, com la fama i la fortuna, que no ens porten a tenir una vida
amb sentit. Hem d’acceptar com a metes
vitals la cerca de la tranquil·litat d’esperit i del que els estoics anomenen
virtut. La virtut no és el que entenem com a manca de conductes “pecaminoses”,
sinó de l’excel·lència com a ésser humà,
de la capacitat per a ser el millor possible com a persona, de viure una vida plena amb dignitat i
propòsit. La tranquil·litat estoica, per la seva banda, suposa no veure’s
controlat per les emocions negatives; no
deixar-se dur per la ràbia, l’afligiment, l’ansietat o la por. A més, la tranquil·litat estoica suposa la
presència d’emocions positives, en particular de la joia, de l’alegria.
2.- Hem d’estudiar les diferents tècniques
psicològiques desenvolupades pels estoics per tal d’aconseguir i mantenir la
tranquil·litat. L’aplicació diària d’aquestes tècniques serà molt important.
Haurem d’aprendre, per exemple, a distingir
entre el que podem controlar i el que queda fora del nostre abast. Haurem d’aprendre
a acceptar que és molt fàcil que els
altres trenquin la nostra tranquil·litat i el que podem fer per tal de
recuperar-la.
3.- La fase final d’assumir la filosofia
estoica suposa aprendre a observar de manera conscient la nostra pròpia vida.
Hem de saber reflexionar sobre les nostres accions per tal d’aprendre com
sobreposar-nos als obstacles que no ens deixen aconseguir la tranquil·litat i
la virtut a la manera estoica.
Benvinguts al viatge
cap a la joia estoica!
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada