David B. Agus
dedica un capítol sencer del seu llibre “El fin de la enfermedad” als perills
de la vida sedentària i a la importància de l’exercici físic. Com vèiem a
l’entrada del 8 de desembre, l’exercici físic hauria de formar part de les
nostres rutines: contribueix a combatre l’aparició de malalties relacionades
amb l’edat, redueix el perímetre de la cintura i ens ajuda a controlar el pes,
a més de donar-nos una sensació de benestar fomentant les emocions positives.
Per altra banda, augmenta la nostra capacitat pulmonar per tal de poder
assimilar més oxigen, potencia la circulació que permet que els nutrients
arribin a les cèl·lules, alleuja l’estrès i, a més, redueix els processos
inflamatoris. A part dels beneficis demostrats sobre la regulació de la son.
Quan ens movem
alliberem endorfines que, a part de tenir un efecte antiinflamatori, ens ajuden
a contrarestar els efectes de l’hormona de l’estrès, el cortisol. L’exercici
físic és, en paraules d’Agus, l’única font de joventut d’efectes provats. A
més, quan movem el cos de forma moderada estem fent una activitat que ens
protegeix de les fonts d’estrès quotidianes.
En un congrés de
cardiologia dels anys 90 es proposaven quatre pilars per tal de contrarestar l’efecte
de l’estrès sobre la salut cardiovascular: la primera era l’activitat física,
la segona les activitats de relaxació (vegeu l’entrada de novembre de 2011), la
tercera habilitats relacionades amb la resolució de problemes i la quarta saber
reconèixer activitats que ens donen petits plaers i fer-les.
Quan practiquem
exercici canvien més de 20 metabòlits. Són compostos químics que ajuden a
cremar calories i greixos i milloren el control del sucre en sang. A més, moure
el cos estimula al cervell a augmentar la producció de determinades substàncies
amb efectes antidepressius, a part d’activar un gen que fa que es generin
proteïnes essencials que formen i fan un manteniment de les neurones, cosa que
reforça el vincle entre la salut i la prevenció de la demència i de la malaltia
d’Alzheimer.
L’expressió
genètica dels músculs canvia en les persones de més de 65 anys, gràcies a la
pràctica d’exercici físic, fins al punt de ser pràcticament igual a la de
persones molt més joves (en l’estudi de referència tenien 22 anys). Així, moure
el cos té un efecte rejovenidor sobre el nostre sistema muscular. De fet, en un
estudi recent es mostrava que els indicadors de salut mostren que estar molt de
temps asseguts suposa un risc tan gran com el tabaquisme o l’exposició
excessiva al sol. El sedentarisme causa canvis metabòlics negatius, amb un
efecte perniciós sobre aspectes com els triglicèrids, el colesterol, el sucre
en sang, la tensió arterial en repòs i la regulació de substàncies químiques
relacionades amb la sensació de gana. Tots aquests efectes negatius són factors
de risc per a l’obesitat, les malalties cardiovasculars i altres malalties
cròniques.
El benestar
emocional està condicionat pel benestar físic. De fet, en presència de les
hormones relacionades amb l’estrès és molt difícil experimentar emocions
positives. Les emocions es viuen en el teatre del cos. El cervell s’alimenta de
les sensacions físiques que va rebent dels diferents sistemes corporals i, a
partir d’aquestes, genera pautes de pensament i d’acció.
En un dels millors
llibres sobre benestar emocional de finals dels 90, “El orígen de los estados de
ánimo cotidianos”, Robert Thayer
demostrava que l’estratègia més eficaç per a regular l’estat d’ànim i
aconseguir una sensació de benestar és l’exercici físic. L’activitat física
s’engloba en el que considera estratègies de control actiu de l’estat
d’ànim, juntament amb la relaxació,
exercicis antiestrès i concentrar-se en activitats de tipus mental. Totes aquestes
conductes augmenten el nivell d’energia i disminueixen el nivell de tensió.
L’exercici és el millor sistema per tal de canviar els estats emocionals
negatius.
Benvinguts a les
rutines del benestar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada