La importància de les rutines

L’any 2001 Salvador Cardús publicava “El desconcert en l’educació” i em crida l’atenció l’actualitat del seu plantejament. Ho relaciono amb el llibre de David Brooks “El mundo social”, ja que planteja la importància dels models culturals i de socialització en la capacitat dels joves per sortir-se’n en aquest món tan complex (vegeu l’entrada del 7 d’octubre). Cardús parla de “maneres de fer”, procediments d’afrontament que defineixen els estils de vida i sistemes pràctics de resolució de problemes, és a dir, maneres automatitzades de resoldre els reptes que ens presenta la vida.

Davant cada una de les situacions quotidianes, els adults transmetem aquestes maneres de fer, a vegades de forma explícita, explicant la norma i fent-la complir, i altres de forma implícita, deixant que es facin unes coses o demanant que se’n facin unes altres. Deia Malcom Gladwell, en una conferència en la que feia balanç dels sistemes eficaços per tal d’educar, que el secret està en la consistència, en aplicar les normes de forma sistemàtica. Diu Cardús, en el seu llibre, que, en el cas contrari, les maneres de fer confuses deixen als fills sense criteri i indefensos davant les influències exteriors, per exemple davant els models de conducta dels personatges de sèries i programes dels mitjans de comunicació.

L’educació demana, doncs, la dedicació de temps i afecte a l’aplicació de normes. Això no es pot fer prioritzant l’evitació dels conflictes, ja que suposaria, de fet, deixar d’educar en la direcció que considerem adequada (vegeu l’entrada del 18 de novembre). I, a partir d’això, generaríem un dèficit en les habilitats dels nostres fills. Vèiem en el llibre de Brooks que les nostres capacitats d’afrontament de problemes es van automatitzant a partir de la pràctica diària. Es tracta de capacitats de processament inconscient que hem anat integrant a mesura que hem passat, una vegada i una altra, per diferents situacions. S’han convertit en hàbits o rutines.

Així, diu Cardús, l’element principal de tota educació és l’establiment de rutines. Rutines d’estudi, rutines sobre les formes en les relacions personals, rutines d’higiene i de salut, rutines de responsabilitat en les tasques domèstiques, rutines en les menjades, rutines en l’horari de llevar-se i anar a dormir, etc.

Els obstacles que identifica en el camí de convertir-se en adults responsables són: la sobreprotecció, la sobreestimulació, la banalització de l’experiència i l’oferta d’un paradís d’oci etern. Ara, segurament, hi afegiríem la desesperança, la sensació de que no hi ha opcions en el món productiu. Davant això, l’arsenal d’eines per tal d’encarar els problemes és indispensable que sigui operatiu. No podem deixar d’educar, de generar sistemes de gestió que ajudin als fills en el present i en el futur.

L’educació, com qualsevol altra sistema de relacions, ha de tenir un ingredient: el respecte. Respecte no és el mateix que tolerància. Tolerar certes actituds suposa, implícitament, no fer-se respectar, el que, a la llarga es converteix en una font inesgotable de retrets i malestar. El respecte és actiu, ve del fet d'entendre els elements de la situació, i no es pot ensenyar com una lliçó teòrica, sinó que s’ha d’entrenar.

Recordem el que s’assenyalava Brooks en “El mundo social”: la majoria d’elements que expliquen les desigualtats socioeconòmiques entre els adults ja es trobaven presents abans dels 18 anys. D’aquí la importància dels factors educatius en la possibilitat de viure una vida plena de sentit, entrega i passió; una vida amb benestar emocional.