La importància de les rutines, i II

En un registre diferent al plantejament de Salvador Cardús (vegeu l'entrada del 1 de desembre), David B. Agus, un prestigiós oncòleg, en el seu llibre “El fin de la enfermedad”, afirma que les rutines són molt importants, tant emocionalment com a nivell psicològic. Aquesta idea és la que també estava al darrera dels models contextuals sobre la depressió i de teràpies psicològiques com la d’Activació Conductual (vegeu l’entrada del 19 de maig): les rutines generen una sincronia entre els aspectes biològics i els socials; ens apuntalen, permetent-nos travessar amb accions positives els moments negatius.

Agus assenyala que és crucial mantenir els horaris en cas d’estrès, que és el moment en el que ens fa més falta l’equilibri. Quan interrompem el ritme natural del nostre cos, deixem de funcionar de manera òptima. Per tal de mantenir-nos sans hem de respectar i mantenir el nostre ritme habitual. Així, per exemple, en els dols, en les pèrdues, el més perillós, segons aquest autor, no són els sentiments de tristesa, sinó el desequilibri generat pel fet de no mantenir els horaris diaris, des de les hores de son, fins als aliments i les menjades. En aquests casos, es solen abandonar les rutines mentre es lluita per tal d’adaptar-se a la nova situació, ocasionant una gestió erràtica, desorganitzada i caòtica del temps i dels hàbits que pot tenir repercussions molt destructives. Al cos li agrada la predictibilitat i els estudis mostren que entre les principals causes d’estrès no hi trobem l’economia o la família, sinó la pèrdua de la regularitat dels nostres horaris.

En el cas del dormir, la importància dels hàbits de son queda clar quan s’observa el seu paper regulador del nostre equilibri hormonal. El son pot dictar la quantitat del que mengem, la velocitat a la que funciona el nostre metabolisme, si engreixem o ens amagrim, la nostra eficàcia a l’hora de combatre les infeccions, la nostra creativitat, la nostra forma d’afrontar l’estrès i les tensions, la rapidesa a l’hora de processar informació i aprendre coses noves, i la nostra habilitat per tal d’organitzar i emmagatzemar els records. Els efectes secundaris d’uns mals hàbits de son són molts i, entre els més documentats, hi trobem la hipertensió, els estats de confusió, la pèrdua de memòria, la incapacitat per aprendre coses noves, l’obesitat, les cardiopaties i la depressió.

Els patrons de secreció hormonals normals, des dels que regulen el nostre comportament alimentari fins als que ens ajuden a combatre la malaltia i la tensió, estan estretament vinculats amb la regularitat dels nostres cicles diürns i nocturns. L’exposició a la llum solar ens ajuda a reconfigurar de forma natural els nostres cicles de son i vigília, contribuint al seu bon funcionament. L’activitat física també té el mateix efecte.

La privació de son el que fa, també, és desconnectar el nostre cervell de l’estómac, de manera que mengem sense pensar i ens trobem menjant aliments que poden trastocar una dieta sana. Hi ha una connexió provada entre obesitat i patrons irregulars de son.

L’important no és tant la quantitat d’hores que es dormen com el fet de mantenir patrons regulars. Els consells per uns hàbits de son reparadors són: 

1. Mantingui uns horaris estables aixecant-se sempre a l’hora habitual. L’important no són tant les hores de són com la regularitat.
2. Faci sesta només si hi està acostumat. 
3. Procuri deixar tots els dispositius electrònics fora del dormitori i ,a més, en el cas dels nens, miri de que deixin d’estar exposats a les “pantalles” (TV, ordinadors, consoles, iPads)  com a mínim mitja hora abans d’anar a dormir.
4. Retalli el consum de cafeïna a partir de les primeres hores de la tarda. 
5. Moderi el consum d’alcohol  a la nit. 
6. Procuri mantenir una rutina de vida estable. Faci exercici físic a les mateixes hores. Mengi de forma regular. 
7. Generi rituals tranquil·litzadors pels nens: prendre un bany, llegir, parlar dels moments agradables del dia. Eviti parlar de preocupacions i apuntar-les per tal de tractar-les l’endemà.

Aconseguir una estructura de rutines estables en el cas del dormir, el menjar, el fer exercici, per exemple, possibilita un bon funcionament psicològic, emocional i de tot el cos en general. Gràcies a les rutines podem gaudir dels recursos necessaris per tal de fer front als problemes. En l’entrada del 7 d’octubre, que dedicàvem a la importància de la cultura, veiem que l’ideal és que aquesta ens proporcioni maneres de mirar i de trobar solucions als problemes de la vida que siguin el més operatives possibles. Això són les bones rutines (vegeu també l’entrada del 1 de desembre). Entrem en una cultura de la salut que faci possible el benestar emocional.