Passa al contingut principal

Oberts a l'experiència, conscients del que passa i actius davant la vida



Obert, conscient i actiu. Aquest és el títol d’una revisió sobre les darreres tendències en teràpia cognitivo-conductual en una revista científica de les anomenades “d’alt impacte”. Obert fa referència al fet de permetre que passi el que està passant, a tenir una actitud d’obertura. Conscient fa referència a estar present, a deixar d’anar amb el pilot automàtic i ésser conscient del que va passant, tan a dintre d’un mateix com a l’exterior. Actiu es relaciona amb el fet de passar a l’acció, a prendre les regnes de la pròpia vida, a prendre decisions que es converteixin en conductes positives.


Obert tindria el seu contrari en el fet d’estar tancat a l’experiència, a estar limitat pels prejudicis, lluny de la presència sense judici. Conscient tindria el seu contrari en els automatismes, en les decisions ràpides i “en calent que, lluny de la consciència, poden fer-nos respondre seguint mecàniques estereotipades. Actiu tindria el seu contrari en el fet d’esperar que canviés la nostra sort per tal que les coses ens anessin bé, en la passivitat generada per la desesperança o la tristesa.


Steven C. Hayes és un dels autors d’aquesta revisió i, també, un dels més prestigiosos defensors de les anomenades Teràpies Cognitives Conductuals de Tercera Generació. L’objectiu d’aquests tractaments és aconseguir que les persones superin els estats d’ànim disfuncionals, depressius o ansiosos, i afrontin amb millors condicions situacions complicades com, per exemple, les del dolor crònic. Per a entendre’ns, les Teràpies Cognitives es basen en modificar els pensaments problemàtics que acompanyen determinats trastorns per tal d’aconseguir rompre els cicles viciosos tipus “pensament negatiu >> conducta problema >> emoció negativa >> pensament negatiu”. Per la seva banda, les Teràpies Conductuals es basen en activar conductes adequades per tal de rompre amb les actuacions que mantenen el malestar. Des de gairebé l’aparició de les Teràpies Cognitives, aquestes solen tenir tan elements cognitius com elements conductuals.


Steven C. Hayes és un referent de l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís que es basa en partir de les condicions amb les que ens trobem en el moment present, utilitzar tècniques de mindfulness i assumir el compromís d’actuar de forma operativa, fent ús de tècniques d’activació conductual que, per la seva banda, promouen conductes beneficioses pel benestar i donen com a resultat flexibilitat psicològica.


La flexibilitat psicològica seria l’habilitat de connectar conscientment amb el present, amb els pensaments i els sentiments que es tenen i, en funció de la situació, seguir o canviar la conducta amb l’objectiu de ser consistent amb els valors triats. Ens permetria, per exemple, pensar les coses abans de dir-les quan estem enfadats o anar a fer una volta a pesar de no tenir-ne ganes.


D’aquesta manera, i gràcies a la flexibilitat, aconseguiríem dur una vida d’acord amb els nostres valors, superant automatismes i conductes defensives que ens mantenen en cicles emocionals negatius. Aquesta flexibilitat és semblant a la intel·ligència emocional (vegeu, per exemple, l’entrada de l'11 de desembre de 2011) o a la fortalesa emocional (vegeu l’entrada del 18 de març de 2012). Gràcies als elements que treballen l’actitud oberta, conscient i activa, la teràpia que proposa Hayes i les altres contextuals que surten a l’article esmentat, aconsegueixen que la nostra vida en lloc d’estar determinada per les nostres reaccions emocionals inconscients, passi a estar-ho pels nostres valors. Només així podem arribar a viure una vida amb sentit, entrega i passió.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...