Oberts a l'experiència, conscients del que passa i actius davant la vida

Obert, conscient i actiu. Aquest és el títol d’una revisió sobre les darreres tendències en teràpia cognitivo-conductual en una revista científica de les anomenades “d’alt impacte”. Obert fa referència al fet de permetre que passi el que està passant, a tenir una actitud d’obertura. Conscient fa referència a estar present, a deixar d’anar amb el pilot automàtic i ésser conscient del que va passant, tan a dintre d’un mateix com a l’exterior. Actiu es relaciona amb el fet de passar a l’acció, a prendre les regnes de la pròpia vida, a prendre decisions que es converteixin en conductes positives.

Obert tindria el seu contrari en el fet d’estar tancat a l’experiència, a estar limitat pels prejudicis, lluny de la presència sense judici. Conscient tindria el seu contrari en els automatismes, en les decisions ràpides i “en calent” que, lluny de la consciència, poden fer-nos respondre seguint mecàniques estereotipades. Actiu tindria el seu contrari en el fet d’esperar que canviés la nostra sort per tal que les coses ens anessin bé, en la passivitat generada per la desesperança o la tristesa.

Steven C. Hayes és un dels autors d’aquesta revisió i, també, un dels més prestigiosos defensors de les anomenades Teràpies Cognitives Conductuals de Tercera Generació. L’objectiu d’aquests tractaments és aconseguir que les persones superin els estats d’ànim disfuncionals, depressius o ansiosos, i afrontin amb millors condicions situacions complicades com, per exemple, les del dolor crònic. Per a entendre’ns, les Teràpies Cognitives es basen en modificar els pensaments problemàtics que acompanyen determinats trastorns per tal d’aconseguir rompre els cicles viciosos tipus “pensament negatiu >> conducta problema >> emoció negativa >> pensament negatiu”. Per la seva banda, les Teràpies Conductuals es basen en activar conductes adequades per tal de rompre amb les actuacions que mantenen el malestar. Des de gairebé l’aparició de les Teràpies Cognitives, aquestes solen tenir tan elements cognitius com elements conductuals.

Steven C. Hayes és un referent de l’anomenada Teràpia d’Acceptació i Compromís que es basa en partir de les condicions amb les que ens trobem en el moment present, utilitzar tècniques de mindfulness i assumir el compromís d’actuar de forma operativa, fent ús de tècniques d’activació conductual que, per la seva banda, promouen conductes beneficioses pel benestar i donen com a resultat flexibilitat psicològica.

La flexibilitat psicològica seria l’habilitat de connectar conscientment amb el present, amb els pensaments i els sentiments que es tenen i, en funció de la situació, seguir o canviar la conducta amb l’objectiu de ser consistent amb els valors triats. Ens permetria, per exemple, pensar les coses abans de dir-les quan estem enfadats o anar a fer una volta a pesar de no tenir-ne ganes.

D’aquesta manera, i gràcies a la flexibilitat, aconseguiríem dur una vida d’acord amb els nostres valors, superant automatismes i conductes defensives que ens mantenen en cicles emocionals negatius. Aquesta flexibilitat és semblant a la intel·ligència emocional (vegeu, per exemple, l’entrada de l'11 de desembre de 2011) o a la fortalesa emocional (vegeu l’entrada del 18 de març de 2012). Gràcies als elements que treballen l’actitud oberta, conscient i activa, la teràpia que proposa Hayes i les altres contextuals que surten a l’article esmentat, aconsegueixen que la nostra vida en lloc d’estar determinada per les nostres reaccions emocionals inconscients, passi a estar-ho pels nostres valors. Només així podem arribar a viure una vida amb sentit, entrega i passió.