Els gens, l'ambient, els factors protectors i la resiliència

La interacció entre biologia i ambient és molt complexa. Això fa, seguint a Eagleman i la seva revisió del tema a “Incógnito”, que haguem d’admetre que estem molt lluny de comprendre com serà una persona, inclús quan sabem quin són els seus gens, les seves experiències vitals, les converses que ha tingut, els abusos que ha patit, les alegries experimentades, el que ha menjat, les drogues recreatives consumides, els medicaments que se li han receptat, els pesticides als que ha estat exposada, la seva experiència educativa, etc.

Així i tot, en els darrers quinze anys s’ha avençat molt en l’estudi de la predisposició genètica a malalties com la depressió. Avshalom Caspi és una gran autoritat en l’estudi genètic de la vulnerabilitat a la depressió. A partir de l’any 2001 començà la recerca per arribar a la conclusió de que, efectivament, hi ha gens que predisposen a patir depressió. Però el fet d’arribar a tenir-la depèn, també, del que ens va passant a la vida.

Caspi, gràcies als seus estudis, va poder constatar que la combinació de dues còpies d’una determinada presentació d’un gen relacionat amb la recaptació de la serotonina (la versió curta, concretament) predisposava a la depressió clínica només si s’experimentaven un nombre creixent de fets desagradables o traumàtics. En canvi, si la vida tractava bé a les persones, encara que fossin portadores de dues còpies de la versió curta, no tenien més probabilitats que les altres de tenir una depressió. Per altra banda, Elaine Fox, en el seu llibre “Una mente feliz”, cita els estudis de Jay Belsky, en els que es pot apreciar que els portadors de les còpies de la versió curta eren també més sensibles als ambients positius, de forma que aquestes persones obtenien més beneficis quan les coses anaven bé i es topaven amb ambients enriquits o solidaris.

En una altra investigació, Caspi va afrontar l’estudi de l’impacte dels abusos en la infància. La conclusió a la que va arribar era, en certa mida, sorprenent: el fet d’haver patit abusos no permetia predir com acabaria sent una persona; de fet, la meitat de nens que les han patit no presenten cap tipus de patologia quan són adults. Els estudis mostraven que el fet de tenir el que es diu una baixa expressió del gen estudiat (un gen que regulava una enzim anomenada monoamina oxidasa A, MAOA; aquesta enzim elimina l’excés de neurotransmissors i les variacions en la seva expressió s’han relacionat amb l’agressió en humans) feia que fos més probable que els nens portadors desenvolupessin trastorns de conducta i es convertissin en adults violents. Però en cas de presentar les formes “bones” del gen (amb una MAOA més activa), ni tan sols el fet de patir abusos en la infància feia que presentessin conductes violentes o abusives més endavant.

Això ens fa pensar en la importància de tenir en compte les interaccions entre la genètica i l’ambient i en no suposar un determinisme per part de cap dels dos elements. Fins i tot quan només es consideren, per exemple, els factors ambientals s’ha de tenir en compte que uns poden actuar com a generadors de problemes, mentre que d’altres poden tenir una funció protectora. Així, el mateix autor i col·laboradors mostren en una revisió sobre el tema del bullying (els abusos patits per nens per part d’altres nens en l’àmbit escolar), que en el cas dels nens que en patien, la presència de factors familiars com la calidesa de la relació entre la mare i el nen, la qualitat del clima familiar i la fortalesa del vincle amb els germans, actuen com a factors que protegeixen les criatures de l’aparició de problemes emocionals i conductuals. Aquests efectes protectors són més importants en el cas dels nens que de les nenes i els autors de l’article indiquen que és probable que aquests factors positius familiars actuïn de forma més evident en el cas dels nens ajudant-los a que no presentin conductes inapropiades per la via de proporcionar-los models més positius.

Encara que Eagleman tingui raó sobre la dificultat de fer prediccions sobre com serà una persona, els estudis que van sorgint i les tècniques analítiques que es van utilitzant ens comencen a donar llum sobre el que hem de tenir en compte: no trobarem un model simple per tal d’explicar la personalitat humana, però sí podem anar descobrint diferents factors. Uns dificulten l’adaptació i altres ens ajuden a ser més resilients. Seguirem en la via de determinar el que podem fer per tal de llistar els factors protectors i així poder arribar al benestar emocional.