Passa al contingut principal

Cent



Cent. Cent entrades en el blog, des de novembre de 2011. Tot va començar un diumenge a la tarda, asseguts amb la meva parella i la meva filla petita a la taula de la cuina. Ells van tenir la idea, van dissenyar el format i em van convèncer de la idoneïtat de l’empresa. Ells, i el meu fill gran, són els meus primers seguidors. Gràcies.

En aquests dos anys han passat moltes coses. Hi ha gent estimada que ja no hi és, amics que no ho són tant, coneguts que han esdevingut amics, persones que han entrat a la meva vida... He après coses noves, he llegit històries sorprenents, he rebut respostes encoratjadores (gràcies Guillem, Pau, Laura, Maria Bel, Aina, Bel, i tots els altres). La veritat és que hi ha un munt de material sobre la taula de l’estudi, pendent d’entrar a l’ordinador, pendent d’agafar forma, d’esdevenir una part més del camí que ens permet seguir aprenent... És una meravella adonar-se’n de tot el que queda per fer, de tot el que queda per aprendre, de tot el que m’agradaria poder compartir...

L’objectiu era aconseguir transmetre informació i coneixements sobre la manera d’aconseguir un major benestar emocional. I espero poder seguir en ruta i, des de la visió de la psicologia científica, compartir troballes amb persones que tinguin ganes de saber més. Segueixo centrada en aprendre més sobre emocions, sobre intel·ligència emocional, sobre el cervell, sobre la gestió de la pròpia vida... M’agradaria fer més avinents els escrits i els aprenentatges de persones que saben més que jo i ser un pont per fer més accessibles coses que poden fer que la vida de tots arribi a ser millor.

El sistema de gestió del blog m’informa que l’entrada més visitada és la que parlava de les emocions positives el darrer dia de l’any 2011. En segon lloc trobem la primera entrada que vaig redactar, sobre emocions positives i relaxació. Després, entre les més visualitzades, n’hi ha una sobre les emocions negatives i una altra sobre com aconseguir els nostres objectius.

Les emocions no només són la banda sonora de la nostra vida, sinó que encarrilen els altres sistemes en direccions que ens porten a pensar i a actuar de formes predeterminades. La gestió emocional és la nostra gran assignatura pendent quan ens posem com a objectiu aconseguir una bona vida. I aquí seguiré. Intentant trobar informació valuosa sobre la forma de viure una existència amb sentit, entrega i passió.  Una vida amb benestar emocional, gràcies a la gestió que ens permeti travessar moments difícils, superar dificultats i aconseguir aprendre recursos en el nostre camí vital.

Gràcies. Moltes gràcies. Seguirem en contacte.


Comentaris

  1. Gràcies a tu per compartir tot això amb nosaltres :)

    ResponElimina
  2. Enhorabona Paula!...tu segueix investigant i compartint...que noltros t'ho agrairem!

    ResponElimina
  3. Gràcies Paula per les teves reflexions i investigacions....Jo també te segueixo.
    Miquel

    ResponElimina
  4. Felicitats Paula per aquets dos anys, moltes gràcies per les teves reflexions i salut mental i física per seguir endevant !!!!

    ResponElimina
  5. Què bé que fessis cas a la teva família.Nosaltres hem pogut gaudir durant 2 anys d'un excel·lent blog que ens dóna vida. I que sigui per molts d'anys més. Moltíssimes gràcies!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d