Passa al contingut principal

Conèixer la nostra part fosca



Som animals socials. I sentim afecte i compassió, gratitud i confiança, solitud i culpa, gelosia i fúria. Segons explica Pinker en “Los ángeles que llevamos dentro”, les emocions són reguladors interns que garanteixen que podem aconseguir beneficis de la vida social –intercanvi recíproc i acció cooperativa- sense pagar el preu de ser explotats per possibles tramposos. Podríem entendre un grup social com un mercat de cooperadors que mostren diferents graus de generositat i honradesa i que, inconscientment, es presenten com a persones més generoses i honrades del que realment són.

Per tal de resultar creïbles, per la resta de la comunitat, el biaix que ha afavorit l’evolució és l’anomenat “de benefici propi: les persones ens jutgem a nosaltres mateixos de manera diferent a com jutgem als altres, amb el resultat de que sempre en resultem afavorits i, per tal de fer quadrar la informació i resultar convincents, ens mentim a nosaltres mateixos, considerant-nos més honestos i intel·ligents que els altres. Quan som víctimes d’un conflicte ens convertim en historiadors aplicats. Quan som els perpetradors ens convertim en pragmàtics defensors del present. I, sempre, en qualsevol situació, aconseguim convèncer-nos de que actuem de manera moral.

No podem evitar posar-nos “ulleres morals” i el que fem davant un conflicte és posar-nos de part de la víctima i considerar un misteri el fet que algú sigui capaç d’arribar a fer el que ha fet. Un gran sociòleg que ha estudiat aquest tema a fons és Roy Baumeister i ha definit el que s’anomena mite del “mal pur”: el mal consisteix en causar dany de forma gratuïta i intencionada pel simple fet de causar-lo sobre una víctima bona i innocent. Però la realitat i les investigacions demostren que la majoria de malifetes les cometen persones normals que tenen motius banals.

Els estudis neuroanatòmics suggereixen que, en les persones, els impulsos primitius de fúria, por i ànsia han de competir amb els frens que imposen la prudència, la moralització i l’autocontrol. Així, determinades estructures del cervell, com és el cas del còrtex orbital i el ventromedial, estan implicades en facultats que podríem classificar com a pacificadores, entre elles l’autocontrol, la compassió pels demés i la sensibilitat a les normes i a les convencions. Tanmateix, en determinades decisions hi intervenen les parts més humanes del cervell, entre elles el còrtex prefrontal dorsolateral, que són capaces de fer càlculs freds per tal de justificar certes classes de violència. Així, els mateixos instruments cognitius tan poden fomentar la violència com inhibir-la.

Pinker analitza els anomenats circuits de l’agressió i sota quines circumstàncies s’activen. Els mamífers tenim sistemes de por, de fúria, de recerca d’un objectiu i de dominació, amb una sèrie de mòduls implicats i que es posen en marxa en unes situacions determinades. La taxonomia de la violència que presenta Pinker es divideix en cinc categories: violència pràctica o instrumental (enfocada a aconseguir un objectiu), violència per a la dominació (enfocada a eliminar o neutralitzar els rivals), violència per venjança, sadisme (fer mal pel plaer de fer mal) i violència ideològica (procés pel qual uns “creients” articulen una sèrie de motius i recluten altres persones per tal de destruir algú o alguna cosa).

La violència forma part de la naturalesa humana. Som mamífers territorials i, al mateix temps, animals socials. Tenim àngels i dimonis interiors que ens empenyen en direccions contraposades, de manera que podem ser terriblement injustos i egoistes o sorprenentment generosos i altruistes. El nostre benestar està lligat al de les persones que ens envolten i necessitem gestionar els nostres impulsos per tal de poder sentir-nos a prop dels altres i arribar a ser consistents amb els nostres valors. Per això hem d’acceptar i conèixer la nostra part fosca. Aquesta serà la manera d’aconseguir modular-la i arribar al benestar emocional.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d