Els sentiments
d’avorriment estan relacionats amb problemes tan diversos com l’abús de drogues
i l’alcoholisme, l’addicció al joc, el menjar de forma compulsiva, els estats
depressius i, a més, poden portar a cometre errors greus en la feina. Per no
parlar del malestar que ocasiona en l’educació, present en el fracàs escolar, o
en les situacions quotidianes en les que els nens hi estan implicats, com quan
es queixen de no saber què han de fer. Es tracta d’un procés en el que es donen
emocions negatives i que, per la seva banda, causa problemes de rendiment i
sensacions de que el present és desagradable i el temps no passa mai.
Sobre aquest tema
el 2 de desembre es va publicar un article al The Boston Globe que fa
referència, per la seva banda, a una revisió del psicòleg John Eastwood a la
revista Perspectives on Psychological Science. En aquest treball, l’autor i
diversos col·laboradors proposen un marc conceptual diferent per tal de poder
abordar el tema: l’avorriment suposa l’existència d’un problema amb la gestió
de l’atenció. A partir de les dades que analitzen proposen una definició de l’avorriment:
un estat aversiu en el que ens volem implicar en una activitat satisfactòria
però, al mateix temps, ens sentim incapaços de fer-ho. A més, en el cas de
l’avorriment en contraposició a la frustració, considerem que la causa d’aquest
estat és externa: un excés o una falta d’estimulació.
L’atenció, la
capacitat de focalitzar en una determinada activitat, és un procés cognitiu que
fa possible interconnectar el món exterior amb els nostres pensaments i
sentiments. Quan aquesta falla i no podem centrar la nostra atenció en una
tasca, comencem a experimentar avorriment. A més, perdem la sensació de
control, sentim malestar, el temps passa lentament,...
L’avorriment, pel
fet de tenir un lligam directe amb el control atencional, pot alleujar-se si
ens en responsabilitzem. Inclús, simplement prenent nota de en quines
situacions ens passa, podem generar unes altres condicions ja que posem en
consideració la nostra gestió de l’atenció. Per exemple, les rutines de feina
poden fer que no perdem el temps en imaginar altres tasques i ens concentrem en
el que hem de fer. O, per altra banda, els estudis mostren clarament que si ens
concentrem en imatges i idees relacionades amb la tasca, l’atenció millora i
l’avorriment desapareix. I que, com més estímuls distractors té un ambient de
feina, més ens costarà mantenir-nos lluny de les sensacions d’avorriment.
L’avorriment és un
estat negatiu que, segons explica Eastwood, està caracteritzat per sentiments
de malestar, tristesa, buidor, ansietat i, fins i tot, ràbia. Els autors de
l’article proposen que aquests estats emocionals desagradables poden
relacionar-se directament amb la capacitat de controlar el circuit atencional.
De fet, els estudis mostren que quan podem enfocar el que considerem important
es dóna un estat fluid de processament de la informació, reduint les
interferències i facilitant la realització de tasques, un procés que va passant
des d’una bona percepció dels estímuls a la selecció de les respostes que hem
de fer i executar-les.
Aquesta última
descripció és la dels estats de flux, en els que ens trobem completament
absorbits per la tasca i experimentem benestar i fruïm de la pròpia tasca, no
del seu resultat. Aquesta fluïdesa genera sentiments positius de competència,
de capacitat i una sensació de connexió i implicació.
Així, ens trobem
una altra vegada amb l’afirmació que ja veiem en el llibre de David Brooks
(vegeu l’entrada del 7 d’octubre del 2012) : la persona que controla la seva
atenció, controla el seu benestar. De fet, Eastwood i els seus col·laboradors
mantenen que no saber el que volem fer o no voler fer el que hem de fer es dóna
a causa de la repetició de situacions en les que ens hem trobat amb dificultats
per a concentrar-nos. Així, l’habilitat d’exercir amb èxit el control de
l’atenció proporciona les bases per tal de sentir-nos capaços i competents.
Cultivar la
capacitat de controlar la nostra atenció és, doncs, el camí cap al benestar i
ens allunya d’estats negatius com la depressió o l’avorriment. I, com hem pogut
veure en diverses entrades (vegeu, per exemple, la del 16 de juny de 2012 o la
del 18 de març de 2012), l’atenció plena i els exercicis relacionats poden ser
un dels camins per tal d'aconseguir-ho.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada