Contra el malestar, mindfulness

Les persones tenim una marcada tendència a divagar, a badar o a pensar en altres coses quan estem fent qualsevol activitat. Vèiem en l’entrada del 5 de gener de 2013 que, en aquesta dificultat per a centrar-nos hi podem trobar la llavor de fenòmens com l’avorriment i el malestar. Però, segons expliquen Matthew Killingsworth i Daniel Gilbert, la tendència a no estar centrats en el que estem fent, no només explica aquests estats, sinó que està en la base de la infelicitat.

En un article a Science, aquests autors demostraven l’efecte del fet de badar sobre l’estat emocional en la vida quotidiana. Per provar això, gràcies a una aplicació per iPhone, demanaven el què estaven fent les persones en un moment determinat, fins a quin punt estaven concentrats en el que feien i com es sentien. Les conclusions són molt curioses: en primer lloc, es constata que les persones estem descentrades una major part del nostre temps, independentment del molt que ens agradi el que estem fent. En segon lloc, el fet d’estar badant i descentrats fa que el nostre estat d’ànim sigui negatiu, inclús quan pensem en coses agradables però que no tenen a veure amb l’activitat que estem realitzant.  Finalment, en què pensem és un millor predictor del nostre benestar que el que estem fent; és a dir, que no estar centrats en el que estem fent explica la major part del nostre malestar quotidià.

Així, com assenyala Maria Konnikova en un article sobre el poder del mindfulness a The New York Times, el poder de concentració té un marcat efecte sobre el nostre benestar emocional. Aconseguir no badar i estar centrats en el que està passant, gràcies a una pràctica diària d’uns 5 minuts té un efecte marcat sobre el nostre cervell, activant la xarxa que indueix una estratègia positiva d’afrontament del moment present. I, d’aquesta manera, es genera benestar emocional gràcies a que se’ns possibilita acceptar i viure el moment.

En un moment de la història de la humanitat en la que la nostra vida diària està caracteritzada per la hiperestimulació i les contínues interrupcions de les tasques per cridades, reclams electrònics i estímuls varis, el perill de la distracció i del vagareig de la ment està més present que mai. L’anomenada ment multitasca no existeix; l’únic que passa és que estem més insatisfets que mai, pensant contínuament en el que no estem fent. En aquest cas, els estudis citats per Maria Konnikova ens demostren la potència de les pràctiques del mindfulness per tal d’aconseguir estar amb el que fem i, així, no només ser més eficients, sinó sentir-nos bé.

La millora gràcies a la pràctica de tècniques de mindfulness o atenció plena pot veure’s en el plànol de l’organització cerebral: les xarxes que controlen l’atenció en el cervell es mostren més operatives i es pot demostrar una major capacitat de ser conscients dels nostre propis sentiments i emocions. Gràcies a tot això, la pràctica de l’atenció plena fa possible una major capacitat de concentració i, de retruc, un major benestar.

Així, els estudis demostren que uns 5 minuts diaris d’estar pendents de la nostra respiració i de deixar passar els pensaments que se’ns presenten, sense quedar-nos-hi enganxats, pot tenir l’efecte de cultivar una flexibilitat en l’atenció que ens permeti no només estar més centrats i més de bon humor, sinó que es converteixi en una espècie de protecció contra malalties degeneratives com, per exemple, l’Alzheimer.

Introduir una rutina de pràctica diària de mindfulness pot ajudar-nos a mantenir els mòduls que controlen la nostra capacitat d’atenció molt operatius, permetent que augmenti la nostra capacitat d’observació i de concentració i, així, millorar el nostre benestar, gràcies a la congruència entre el que fem i el que pensem.