Les persones tenim
una marcada tendència a divagar, a badar o a pensar en altres coses quan estem
fent qualsevol activitat. Vèiem en l’entrada del 5 de gener de 2013 que, en
aquesta dificultat per a centrar-nos hi podem trobar la llavor de fenòmens com
l’avorriment i el malestar. Però, segons expliquen Matthew Killingsworth i
Daniel Gilbert, la tendència a no estar centrats en el que estem fent, no només
explica aquests estats, sinó que està en la base de la infelicitat.
En un article a
Science, aquests autors demostraven l’efecte del fet de badar sobre l’estat
emocional en la vida quotidiana. Per provar això, gràcies a una aplicació per
iPhone, demanaven el què estaven fent les persones en un moment determinat,
fins a quin punt estaven concentrats en el que feien i com es sentien. Les
conclusions són molt curioses: en primer lloc, es constata que les persones
estem descentrades una major part del nostre temps, independentment del molt que
ens agradi el que estem fent. En segon lloc, el fet d’estar badant i descentrats
fa que el nostre estat d’ànim sigui negatiu, inclús quan pensem en coses
agradables però que no tenen a veure amb l’activitat que estem realitzant. Finalment, en què pensem és un millor
predictor del nostre benestar que el que estem fent; és a dir, que no estar
centrats en el que estem fent explica la major part del nostre malestar
quotidià.
Així, com assenyala Maria Konnikova en un article sobre
el poder del mindfulness a The New York Times, el poder de concentració té un
marcat efecte sobre el nostre benestar emocional. Aconseguir no badar i estar
centrats en el que està passant, gràcies a una pràctica diària d’uns 5 minuts
té un efecte marcat sobre el nostre cervell, activant la xarxa que indueix una
estratègia positiva d’afrontament del moment present. I, d’aquesta manera, es
genera benestar emocional gràcies a que se’ns possibilita acceptar i viure el
moment.
En un moment de la història de la humanitat en la que la
nostra vida diària està caracteritzada per la hiperestimulació i les contínues interrupcions
de les tasques per cridades, reclams electrònics i estímuls varis, el perill de
la distracció i del vagareig de la ment està més present que mai. L’anomenada
ment multitasca no existeix; l’únic que passa és que estem més insatisfets que
mai, pensant contínuament en el que no estem fent. En aquest cas, els estudis
citats per Maria Konnikova ens demostren la potència de les pràctiques del
mindfulness per tal d’aconseguir estar amb el que fem i, així, no només ser més
eficients, sinó sentir-nos bé.
La millora gràcies a la pràctica de tècniques de
mindfulness o atenció plena pot veure’s en el plànol de l’organització
cerebral: les xarxes que controlen l’atenció en el cervell es mostren més
operatives i es pot demostrar una major capacitat de ser conscients dels nostre
propis sentiments i emocions. Gràcies a tot això, la pràctica de l’atenció
plena fa possible una major capacitat de concentració i, de retruc, un major
benestar.
Així, els estudis demostren que uns 5 minuts diaris
d’estar pendents de la nostra respiració i de deixar passar els pensaments que
se’ns presenten, sense quedar-nos-hi enganxats, pot tenir l’efecte de cultivar
una flexibilitat en l’atenció que ens permeti no només estar més centrats i més
de bon humor, sinó que es converteixi en una espècie de protecció contra
malalties degeneratives com, per exemple, l’Alzheimer.
Introduir una rutina de pràctica diària de mindfulness pot ajudar-nos a
mantenir els mòduls que controlen la nostra capacitat d’atenció molt operatius,
permetent que augmenti la nostra capacitat d’observació i de concentració i,
així, millorar el nostre benestar, gràcies a la congruència entre el que fem i
el que pensem.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada