La pràctica de la bondat

“Vivim dins una gran mentida. Però quan ens n’adonem ja estem a prop del final de la nostra vida i ens hem convertit en consumidors irrellevants que seran substituïts en la cadena consumista per una nova generació” Daniel Gilbert

“Vivim en una societat que desperta necessitats en lloc de viure en una que les satisfaci”

“La nostra política i la nostra economia s’orienten cap a una meta molt sospitosa: la pujada del PIB. La promesa de felicitat de la societat se basa en què el nostre benestar material ha de créixer de forma continuada. I tanmateix sabem que un creixement econòmic major i un plus de béns de consum no augmenta a llarg termini la nostra satisfacció amb la vida”

“Com sabem tots: no necessitem més coses, sinó més temps”

 Richard D. Precht “El arte de no ser egoísta”

“La societat ens convenç de que el que és bo per a l’economia també és bo per a la nostra felicitat. La pressió del màrqueting ens recorda que el nostre benestar ens espera després de tenir aquella altra cosa, d’haver aconseguit aquell altre producte. I, encara que podem experimentar que la felicitat que prové del que adquirim és tènue i fugaç, seguim en la roda, esperant que aquell cotxe, aquella roba o aquella nova parella ens facin feliços...” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/10/els-correlats-de-la-felicitat.html

Una societat tradicional és aquella en què es dóna per fet un jo estable i un món fix i coherent, aquella en què prosperem si seguim les normes socials que ens vénen imposades sense qüestionar-les, aquella en què hi ha una mobilitat social mínima i en la qual es viu amb una visió del món reduïda i estanca pel que fa a les idees.

En el seu llibre sobre filosofia xinesa, “El camí”, Michael Puett i Christine Gross-Loh, ens adverteixen que tornem al que es pot considerar una societat tradicional: ens tanquem en esquemes mentals que limiten les nostres interaccions personals i les nostres decisions sobre el futur, per una banda, i, per l’altra, permetem un sistema que deixa la riquesa en mans d’una elit i limita la mobilitat social.

La recerca del nostre “jo autèntic”, adverteixen els autors, ens empeny a cercar un èxit que ens atorga el “sistema”, si passem per les proves pertinents, i no ens deixa veure que el benestar emocional prové de l’espai que compartim amb els altres, de les petites coses, dels móns que som capaços de crear. De la pràctica de la bondat, afirmaria Confuci.

Tots tenim idees preconcebudes sobre qui som, com funciona la societat i quin lloc ocupem a la història del món. Moltes d’aquestes idees són errònies, si ens parem a contrastar-les amb els fets. Però, el problema més gran, és que poden resultar ser idees molt perilloses pel fet de limitar la nostra experiència i el nostre potencial.

Al contrari del que tenim entès, els savis orientals que apareixen en el llibre de Puett, no proposen que acceptem el món tal i com és, sinó que, cada un amb les seves propostes, busquen quina és la millor manera de trencar amb la passivitat i modificar el món en què vivim. La primera pregunta és pensar en com viuríem si no creguéssim cegament en el que ens vol fer creure el “sistema”. La segona, segons Confuci, i la més important, és com podem viure el dia a dia o, millor dit, com podem canviar el nostre moment a moment amb els altres.

Confuci parteix de la idea de compromís, amb els altres, amb el món, amb la societat. Com a humans, tenim tendència a respondre de manera emocional als altres i les nostres respostes, amb el temps, es converteixen en hàbits. Així, la vida es converteix en un seguit de moments en què les persones es troben unes amb les altres, reaccionen de la seva manera habitual i s’acosten i s’allunyen emocionalment. El món de les nostres experiències emocionals dóna forma a tots els esdeveniments humans, a tot el que ens va passant.

La proposta de Confuci passa per superar el món fragmentat de les interaccions i crear un oasi d’ordre, gràcies a aprendre a respondre “de la millor manera possible”. Hem de cultivar les nostres respostes emocionals per tal de poder aprendre millors maneres de respondre als altres i que aquestes noves respostes acabin formant part de nosaltres. Una de les maneres de fer-ho és crear el que Confuci anomena “rituals”.

En els rituals en el sentit confucià, vivim en un món nou, un món “com si”, un món en el que intentem veure les coses des d’una altra perspectiva, des d’un altre punt de vista, cosa que ens permet engrandir la nostra visió i, així, trobar noves maneres de fer i d’actuar. Determinades experiències, com viatjar o veure com altres persones es comporten a la intimitat, ens ajuden en aquest procés. Els rituals són una altra porta d’entrada al canvi de perspectiva.

Quan, per exemple, ensenyem als nins a agrair les coses, a dir “gràcies”, els estem introduint en un món en el que les persones estan en pla d’igualtat i, per tant, el fet que una d’elles miri d’ajudar o de fer alguna cosa per una altra, col·loca a la beneficiada en una posició de poder reconèixer l’ajuda. En aquest sentit, agrair una cosa, tal i com hem vist moltes vegades en aquest blog (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/11/practicar-la-gratitud.html), amplia la nostra visió del món. Encara que al principi serà un acte mecànic, amb el temps el nin serà capaç de veure la potència del ritual, veure com el comportament de tots, gràcies al fet d’agrair, canvia a millor i tothom passa a sentir-se part d’un moment d’interacció positiu.

Aprendre maneres millors de relacionar-nos amb els altres, per tal de construir móns millors, és un dels objectius de les ensenyances de Confuci. I, aquests móns, estan fets de petits moments. D’arribades, de partides, de trobades per sopar, per fer coses... Si fem bé els rituals, un sopar, per exemple, es converteix en un moment de reunió després d’un dia dur, en el que les persones reunides intenten generar un clima agradable en el que es pot compartir el menjar i la conversa. Una abraçada, per exemple, és la manera que tenim de recordar a la persona que tenim a prop que en volem tenir cura i que ens preocupem pel seu benestar.

Els rituals tenen l’objectiu de generar estats de connexió al llarg del dia, acumulant-se de forma lenta, però no menys radical, amb el pas del temps, amb el resultat de generar noves formes de relació (mireu el paral·lelisme d’aquesta visió amb la de John Gottman sobre com fer que les parelles funcionin, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/03/la-rutina-de-les-cinc-hores-magiques.html).

Abans que els rituals funcionin, però ens adverteixen Puett i Gross-Poh, hem d’abandonar la necessitat de ser “autèntics”.  Amb el culte al jo i a les emocions “tal i com surten”, no ho tenim fàcil. Però allò que a Occident anomenem jo autèntic és, en realitat, “un conjunt de patrons de respostes repetides envers la gent i el món, unes respostes que s’han anat conformant amb el temps”. Podem pensar que som persones “de geni curt”, però la realitat és que ens hem convertit en això a força de respondre d’una manera determinada en situacions determinades.

Els rituals ens poden ajudar en el nostre camí de cultivar millors respostes emocionals. Hem d’aprendre a ser bones persones, ens adverteix Confuci. Hem de cultivar el “ren”, la sensibilitat per a la bondat. “Tot allò que fem expressa bondat o se n’allunya”. El nostre objectiu ha de ser desenvolupar la nostra capacitat de respondre bé als altres, de cultivar una sensibilitat que ens permeti comportar-nos de maneres que siguin beneficioses per a aquells que ens envolten i facin aflorar les seves millors parts.

Confuci advertia que no era possible trobar fórmules abstractes de bondat. La bondat s’ha de trobar en cada situació. La bondat ha de trobar la forma d’expressar-se en cada moment i amb cada persona. La bondat té una part de coneixement de la complexitat de la situació i una altra part de compromís amb l’expressió de les nostres intencions de tenir cura de la persona amb la que interactuem. Per això, els rituals són tot el contrari de la rigidesa. Els rituals ens ajuden a no quedar-nos estancats en un sol rol i, en funció del moment, hem d’aprendre quan i com crear-ne de nous o modificar-los.

Confuci ens recorda que hem de concentrar-nos en què podem fer ara i aquí per tal de fer sortir el millor en les persones que ens envolten. El canvi no arriba mai si abans les persones no canvien el seu comportament. I això no és possible si no comencem per les coses petites del dia a dia. “Les nostres vides comencen en el dia a dia i s’hi queden. Només en el dia a dia podem començar a crear mons veritablement grans”.

Bona reflexió!