dissabte, 7 d’abril de 2018

La música i les arts ens fan més humans



"La dansa forma part del batec de la humanitat" Sir Ken Robinson

“La música torna més profund el nostre sentiment de connexió amb la humanitat compartida” Michael Puett i Christine Gross-Poh “El camí”


“La combinació conceptual sumada a les paraules proporciona el poder de crear la realitat”

“Quan una ment té un sistema conceptual per a les emocions empobrit, pot percebre l’emoció? A partir dels experiments científics del nostre laboratori, sabem que la resposta generalment és no”

“Si el teu cervell funciona per predicció i construcció i es reconnecta a sí mateix a través de l’experiència, llavors no és agosarat dir que si canvies les teves experiències actuals avui, pots canviar en qui et convertiràs demà”

“Els ingredients principals [de la recepta per a una bona vida] (...) són mantenir una condició física equilibrada (...) i desenvolupar un conjunt ric de conceptes, per tal de tenir una caixa d’eines per aconseguir una vida amb sentit” Lisa Feldman Barrett “How Emotions Are Made”






En un article de la plataforma TED (vegeu https://ideas.ted.com/why-dance-is-just-as-important-as-math-in-school/), Sir Ken Robinson, activista a favor de l’educació, defensa el paper de la dansa en l’educació. Tots sabem la importància que té l’exercici físic per a la salut mental i física (vegeu, per exemple, l’article sobre el Doctor Agus, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines-i-iii.html). L'exercici físic té un efecte contrastat sobre el rendiment acadèmic, sobre la concentració, la memòria i el comportament. En el cas de la dansa, a part dels beneficis sobre la condició física, hi trobem un efecte clar sobre la part emocional i relacional.

La Dansa, ens explica Robinson, és "l'expressió física de les relacions, dels sentiments i de les idees a través del moviment i el ritme (...) La dansa forma part del batec de la humanitat". 

El baix estatus de la dansa i de les arts ve de la focalització, que es dóna en el món de l’educació formal, en el llenguatge i les matemàtiques. Tanmateix, el moviment, amb el ritme i la necessitat d'expressió, són catalitzadors del canvi de les persones, formen part de la intel·ligència. Sir Ken Robinson defensa l'educació global, de la persona com a tal, en totes les seves dimensions.

La dansa és una eina per a recobrar la joia, per treballar el respecte i la compassió. Treballar la sincronia del moviment amb els altres té un efecte beneficiós en les relacions socials entre gèneres i edats.

La música, per la seva banda, com explica Daniel Levintin a “El cerebro musical”, té una importància cabdal per entendre el que ens fa ser humans, ser tal i com som (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/les-sis-cancons-de-la-nostra-vida-i.html). Al darrera del llenguatge i de l’art hi ha tres facultats que han permès la nostra evolució: la primera, és la presa de perspectiva, és a dir, la capacitat de pensar en els nostres propis sentiments i pensaments i de comprendre que les altres persones tal vegada ni pensen ni senten el mateix que nosaltres. La segona és la representació, la capacitat de pensar en coses que no tenim al davant. La tercera és la reorganització, la facultat que ens permet combinar, recombinar i imposar un ordre jeràrquic als elements existents en el món.

Les dues darreres són la base de la nostra capacitat cognitiva i d’aprenentatge. La primera, la que ens dóna la possibilitat de pensar en els altres com a ments diferents que, en el fons, pensen i senten diferent, té una importància cabdal per a poder relacionar-nos amb els altres. Així també es considerava en el llibre de filosofia oriental del segle IV a.C., l’anomenat  “Neiye” (que es pot traduir com “entrenament interior”), contemporani dels escrits dels grans mestres grecs de la Filosofia.

En el “Neiye”, que trobem referenciat al llibre “El camí” de Michael Puett i Christine Gross-Loh,  la pregunta que s’intenta respondre és com ho hem de fer per tal de sentir-nos més vius, per a desenvolupar totes les nostres potencialitats. En la base de tot hi ha la diferència entre dominació i connexió; una vida plena no pot basar-se en el control i en el poder, ha de basar-se en el coneixement i en la connexió amb les persones i les coses.

Una conversa amb un amic que us omple plenament”, expliquen els autors de “El camí”, “no només us fa sentir més connectats, és que us fa sentir més vius”. La connexió s’ha de treballar. Una de les maneres que tenien de fer-ho en la Xina clàssica es basava en la poesia i en la música. Les persones que desitjaven rebre una educació el primer que havien de fer era memoritzar un recull de poemes anomenat “Llibre de les odes”. L’objectiu era poder citar passatges en el moment adequat i, d’aquesta manera, canviar la situació de manera innovadora, introduint la perspectiva que oferia el poema. Amb la música es feia el mateix, es cultivava per tal d’integrar-la en la vida quotidiana.

La música i la poesia ajudaven en el camí de viure més plenament, treballant la connexió amb els altres i amb les situacions. Les arts proporcionaven la possibilitat de ser més empàtics amb la totalitat de l’experiència humana compartida. La visió que en sortia era més clara i més humana.

La lògica de tot això rau en el fet que en el “Neiye” es considera que tot el que ens inspira admiració ens apropa més a la profunditat de coneixement, ja que afina els nostres sentits per respondre de manera més harmònica al món que ens envolta. “La música torna més profund el nostre sentiment de connexió amb la humanitat compartida”. El mateix passa amb la dansa, la poesia i la literatura.

En el fons, el que ens proposen els savis xinesos, des d’una distància de 25 segles, és treballar la flexibilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html), la capacitat per connectar amb els propis sentiments i amb els dels altres per tal de poder donar la resposta millor a la situació que estem vivint. Com explica Lisa Feldman-Barrett en el seu llibre “How Emotions Are Made”, podem prendre mesures per tal d’influenciar les nostres experiències emocionals futures, per tal d’esculpir com serem en el futur, i les vies principals són dues: cuidar la nostra condició física a través de l’exercici (per tal de tenir energia i humor) i desenvolupar un conjunt de conceptes emocionals el més ric possible (per tal de poder connectar millor amb nosaltres mateixos i amb els altres).

Aquestes dues vies són les que ens proposen els xinesos clàssics i que defensa Sir Ken Robinson en el seu manifest a favor de la dansa. Feldman-Barrett hi afegeix la literatura, la poesia, les arts. Parla de “granularitat emocional”, la capacitat per a desenvolupar conceptes cada vegada més fins a l’hora de connectar amb els propis sentiments i els dels altres. Les persones que treballen aquesta habilitat són un 30% més flexibles a l’hora de regular les pròpies emocions i, per tant, responen de manera més assertiva, generant, com dirien els savis xinesos, “nous móns de possibilitats”.

Conclusió: llegiu, escolteu música, aneu al teatre, aneu al cinema, mireu sèries, balleu, aneu a dansa, comenceu a tocar un instrument, aneu a cantar a un cor... Tot això us donarà la possibilitat de viure una vida amb més connexions, més plena i amb un major benestar emocional. Sereu els arquitectes de les vostres emocions i de les vostres vides.

Bona reflexió!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada