L’Organització Mundial de la Salut ha
engegat una campanya per tal de donar pautes per a la prevenció del suïcidi
(vegeu http://www.who.int/mental_health/suicide-prevention/world_report_2014/en/)
. Cada 40 segons una persona es suïcida.
Un dels apartats de l’informe que es
presenta fa referència als mites que corren sobre el tema. En destaquen sis:
1.- Mite: Una vegada que et converteixes en suïcida,
ja ho ets per sempre més.
Veritat: L’augment en el risc de cometre suïcidi és una situació puntual i té a veure amb circumstàncies específiques. Encara que els pensaments suïcides poden retornar, no són permanents i una persona amb pensaments suïcides en el passat i, inclús, amb intents de suïcidi pot viure una llarga vida.
Veritat: L’augment en el risc de cometre suïcidi és una situació puntual i té a veure amb circumstàncies específiques. Encara que els pensaments suïcides poden retornar, no són permanents i una persona amb pensaments suïcides en el passat i, inclús, amb intents de suïcidi pot viure una llarga vida.
2.- Mite: Parlar de suïcidi és una mala
idea ja que pot encoratjar a dur-ho a terme.
Veritat: L’estigma associat al suïcidi pot fer que una persona ho contempli com a possibilitat i no en parli. La veritat és que parlar-ne obertament, més que encoratjar-lo, el que fa és que la persona pugui plantejar-se altres opcions o donar-se temps per tal de repensar la seva decisió. Parlar-ne, així, suposa prevenir el suïcidi.
Veritat: L’estigma associat al suïcidi pot fer que una persona ho contempli com a possibilitat i no en parli. La veritat és que parlar-ne obertament, més que encoratjar-lo, el que fa és que la persona pugui plantejar-se altres opcions o donar-se temps per tal de repensar la seva decisió. Parlar-ne, així, suposa prevenir el suïcidi.
3.- Mite: Només les persones amb
Trastorns Mentals cometen suïcidi.
Veritat: La conducta suïcida indica una gran
infelicitat, però no necessàriament un Trastorn Mental. Moltes persones que
conviuen amb un Trastorn Mental no estan afectades per la conducta suïcida i no
totes les persones que cometen suïcidi tenen un Trastorn Mental.
4.- Mite: La majoria de suïcidis passen
sense que hi hagi un avís previ.
Veritat: La majoria de suïcidis estan
precedits per advertiments, verbals o conductuals. Evidentment que n’hi ha que
passen sense que hi hagi hagut cap tipus de senyal d’advertència prèvia. Però
és important entendre que els signes d’advertència s’han de tenir molt en
compte.
5.- Mite: Algú que té pensaments o
conductes suïcides està determinat a morir.
Veritat: Al contrari, les persones suïcides tenen una actitud ambivalent davant la mort. De fet, una persona que hagi ingerit substàncies químiques impulsivament i mor uns dies després, ho pot fer pensant que li hagués agradat seguir vivint. L’accés a suport emocional al moment adequat pot prevenir el suïcidi.
Veritat: Al contrari, les persones suïcides tenen una actitud ambivalent davant la mort. De fet, una persona que hagi ingerit substàncies químiques impulsivament i mor uns dies després, ho pot fer pensant que li hagués agradat seguir vivint. L’accés a suport emocional al moment adequat pot prevenir el suïcidi.
6.- Mite: Les persones que parlen de
suïcidi al final no ho fan.
Veritat: Les persones que parlen de suïcidi estan
manifestant la seva necessitat d’ajuda i suport. Un nombre significatiu de
persones que contemplen el suïcidi com a una opció estan experimentant
ansietat, depressió o un estat de desesperança i poden sentir que no hi ha
altra opció.
Per tal de prevenir el suïcidi, ens hem
de desfer dels mites.
Molt interessant i aclaridor, gràcies per la teva passió i per la teva tasca incessant!
ResponElimina