“Ara, quan començo a sentir que
m’enfonso, no intento fer coses per sentir-me jo millor –intento fer coses per
ajudar a algú altra. (...) Inclús quan sents dolor, sempre pots fer alguna cosa
per fer sentir millor a una altra persona (...) Quan aplico aquesta tècnica, me
n’adono que sovint –encara que no sempre- s’atura el cicle d’enfonsament.”
Johann Hari “Lost Connections”
“La felicitat individual és un
objectiu relativament recent en l’agenda dels humans. I, encara que en molts
casos es confon amb la comoditat i el plaer, segueix principalment lligada a la
nostra necessitat de formar part d’alguna cosa més gran que cada un de
nosaltres, en forma del grup, de creences pròpies de la nostra cultura o del
sentit que podem trobar fent alguna cosa per a la pròpia humanitat en general.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/la-nostra-herencia-i-el-futur-que-sesta.html
“El món et dirà “Què fas comptes fer?”. No has de tenir
por de dir “Jo sé que no puc fer qualsevol cosa, però puc fer alguna cosa”. Vés
a més llocs i digues “Som aquí per ajudar”. Fes-te amic de la generositat. Dóna
el que puguis, fes el que puguis. Dóna euros, dóna cèntims, dóna el teu temps,
dóna el teu amor, dóna el teu cor, dóna el teu esperit.” Cleo Wade
Com vèiem en l’entrada sobre l’estudi del Barcelona Brain Health Initiative (vegeu, https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html), hi ha dues coses que han demostrat ser
bàsiques per a la salut del nostre cervell:
·
les connexions socials (recordem que la solitud ens roba la salut, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html
) i
·
un pla vital (una vida plena de sentit, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html
). De fet, un sentit de propòsit a la vida pot reduir en un 20% el risc de patir
demència.
El sentit de propòsit, resultat d’un
pla vital que tingui en compte els nostres valors més profunds, ens protegeix
de processos inflamatoris que estan lligats a les malalties cardiovasculars,
diabetis, demències i càncers
(vegeu https://bigthink.com/personal-growth/life-purpose?rebelltitem=2#rebelltitem2).
En un estudi recent, s’explica que aquest pla vital, aquest sentit de propòsit,
es pot trobar gràcies a un concepte japonès, ikigai.
Ikigai es pot traduir
com a “el que fa que la vida valgui la
pena ser viscuda” o, com explica Rob
Bell a https://www.youtube.com/watch?v=2Ym5ikl45Ww#action=share,
“el que fa que ens aixequem al matí amb
il·lusió”. Ikigai, aplicat al que
fem per guanyar-nos la vida, és el resultat de sumar la passió (el que ens
agrada i el que sabem fer bé), el sentit
de tenir una missió (el que ens agrada i el que podem aportar al món), la vocació (el que ens agrada i el que
la societat ens pot pagar per fer) i la
professió (el que sabem fer i el que la societat ens pot pagar per fer).
El triomf dels valors materialistes ens ha portat a veure als altres com a
competidors i a sentir-nos sempre insatisfets amb el que tenim i pendents del
que no tenim. Així, la psicosi dels que ara han de triar la seva futura
professió, sembla estar marcada més pel mercat de treball i la futura paga que
per les necessitats marcades per la vocació, la passió o la missió.
Tanmateix, la salut física,
emocional i psicosocial no ens la donarà estar ben situats en el mercat. Els
estudis mostren que el benestar i la longevitat són el resultat de ser fidels
als nostres valors més profunds i, a partir d’aquests, haver construït un pla
vital potent. Això és una altra
manera de dir que la salut és el
resultat de perseguir el que s’anomena felicitat basada en el sentit i no la
felicitat basada en el plaer o l’èxit (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html).
PS. Si voleu arribar al vostre
ikigai, contesteu a aquestes preguntes:
1)
Què és el que t’agrada fer?
2)
Què és el que saps fer bé?
3)
Què pots aportar al món?
4) Què
pots fer que puguin pagar-te?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada