La necessitat de tenir amics

“Pot ser som éssers individuals, però estem profundament connectats com si tinguéssim fils de seda que ens lliguessin fisiològicament uns als altres. Les nostres personals xarxes de connexió inclouen els membres de la nostra família, les nostres parelles i els nostres amics” 

 Lydia Denworth  

“Friendship: The Evolution, Biology and Extraordinary Power of Life’s Fundamental Bond”

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’amistat importa. I molt. L’amistat té un valor biològic d’adaptació en el sentit literal de la paraula: qui té relacions profundes sol viure millor i durant més temps (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html). Aquesta és la tesi del llibre de Lydia Denworth “Friendship: The Evolution, Biology and Extraordinary Power of Life’s Fundamental Bond”. Durant la seva investigació es troba amb proves de la importància de l’amistat i de la perillositat de la seva absència, en forma de solitud (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/04/la-solitud-es-el-pitjor-dels-mals.html). Des del punt de vista de la salut, la nostra pressió sanguínia i les nostres cèl·lules immunitàries es veuen molt afectades per si passem el temps amb amics o amb “no tan amics”. El fet de tenir un amic íntim a prop té un efecte calmant sobre el nostre sistema nerviós.

 “Una amistat, escriu Denworth, és un organisme que canvia la seva forma durant el nostre cicle vital d’acord amb les nostres habilitats o les nostres disponibilitats -és a dir, d’acord a com d’oberts estem a les seves possibilitats”. La relació d’amistat, ens ve a dir l’autora, és un espai orgànic que canvia en funció dels ingredients (temps, compromís, nivell d’intimitat, respecte mutu,...) que hi anem invertint (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/nomes-es-amor-si-hi-ha-respecte.html).

L’amistat no és una elecció ni tampoc un luxe. Està incrustat en el nostre codi genètic i té un substrat biològic que es manifesta en el que els neurocientífics anomenen el cervell social. Aquest es present en la seva plenitud en el que anomenem vincles (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/07/amor-relacions-sentit-la-vida.html), que comencen quan la relació amb un cuidador/cuidadora ens permet sentir-nos segurs i desenvolupar les nostres capacitats i que segueixen durant tota la nostra vida en les nostres amistats i les relacions que considerem importants.

Denworth recorda que la idea d’Aristòtil de que un amic “és un altre jo”, pot demostrar-se com a certa. El dolor que sentim davant el dolor que s’infligeix a un amic és molt semblant al que experimentaríem si ens el fessin a nosaltres. I la nostra vida no serà una bona vida si no aprenem a estimar als que ens estimen. Com deia Harry Harlow a partir dels seus estudis amb simis: “Si una cosa ens han ensenyat és que has d’aprendre com estimar abans d’aprendre a viure”.

L’amistat i com va sorgir entre els homínids i es va consolidar en l’espècie humana és un tema que va tractar Robert Trives (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/03/el-sistema-immunitari-i-els-estats-danim.html) i la seva teoria de l’altruisme recíproc, resumida amb la fórmula “jo te grat l’espatlla i tu em grates la meva”. Els seus avantatges es van veure reforçats per tot un ventall d’emocions: la gratitud, la simpatia, el sentit de la justícia, la culpa, la confiança...

Tenir amics pot augmentar en un 50% la probabilitat de viure més (i millor). Sentir-te sol pot suposar un risc molt greu per a la salut, rivalitzant amb factors de risc com el fumar, la pressió arterial, els lípids en sang, l’obesitat i l’activitat física. Un amic és aquella persona a la que pots cridar a les tantes de la nit si la necessites. Un amic et dirà que has de demanar ajuda. Tenir amics fa més probable que tinguis suport de tot tipus, tan instrumental, emocional o informatiu, i pot fer que desenvolupis bons hàbits.

El fet de ser éssers ultra socials suposa que la nostra conducta sempre afecta a les altres persones amb les quals ens relacionem. Som criatures socials. Els humans sempre en viscut en grups i a mesura que aquests s’han fet més extensos i més complexos, hem anat aprenent a navegar-hi i, per això, hem necessitat llegir les emocions dels altres, reconèixer aliats, aprendre a comunicar-nos i, així, sobreviure millor a la fam i als predadors. Els humans necessitem saber a qui acudir en temps difícils i amb qui compartir els bons moments. Necessitem tenir amics.

Continuarà....