3 coses (més) sobre les emocions

“El cervell humà està estructurat anatòmicament de manera que cap decisió o acció pot alliberar-se de la influència de les sensacions interoceptives o dels sentiments, independentment de la ficció que la gent es conti a ella mateixa sobre la seva racionalitat” Lisa Feldman Barrett

 

“som els constructors de les nostres emocions i, per tant, de la nostra vida. Si canviem les nostres experiències, si treballem els conceptes emocionals, si mantenim el nostre cos en forma, canviarem les nostres emocions i les nostres vides. Les accions d’avui esdevindran les emocions de demà.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/les-emocions-son-una-cosa-molt-personal.html

 

 

 

 

 

Què són les emocions? Es demana Richard Firth-Godbehere al seu llibre “Homo Emoticus”. La seva resposta, després de repassar la història del concepte d’emoció i la història de com les emocions han condicionat les cultures humanes i els esdeveniments històrics (guerres, creuades, modernitzacions, canvis de règim...), es resumeix en:

 

“Per a mi, les emocions són la forma en què usem la suma de les nostres experiències per tal de comprendre com ens sentim en determinades circumstàncies concretes. Qui som, on som i què fem són factors tan importants com el què sentim. Cada llengua té les seves paraules per expressar els sentiments. I cada cultura, inclús cada família, té la seva pròpia concepció de com ens hem de comportar quan experimentem aquests sentiments. Al final, encara que tots puguem compartir una mateixa base neuroquímica que produeix afectes nuclears similars que han evolucionat per tal de mantenir-nos vius -com la resposta de lluita/fugida-, la forma com construïm psicològicament significats a partir d’aquests sentiments és diferent en cada un de nosaltres”

 

Firth-Godbehere repassa la història de la humanitat, incidint sobre determinats períodes històrics i ens explica:

·        El que anomenem avui emocions van influir en el sorgiment de les grans religions; així, el que hauríem de fer amb el desig està en l’arrel de la majoria de religions antigues, com la idea del Dharma o camí que ha de seguir cada persona en l’hinduisme (identificant el desig correcte) o el camí del budisme cap al nirvana, cap a la superació de tot desig. En el cas del cristianisme, i les seves arrels judaiques, integra la idea de l’amor d’un déu compassiu al qual no s’ha de decebre, ja que es corre el risc de repugnar-lo, i la idea estoica de que només podem tenir una bona vida si aspirem a la virtut, que en el cas del cristianisme és seguir el camí marcat per Jesús per tal que et siguin perdonats els teus pecats.

·        Al darrera d’episodis cruents com les creuades, hi ha emocions que avui considerem positives, com l’amor. Una de les fases de l’amor està relacionat amb l’hormona oxitocina que funciona com un “motor de pertinença”: com més interactuem amb les persones que ens importen, més oxitocina segreguem i més ens importen. Al final, les connexions amb el grup passen a ser més i més fortes. Però, de la mateixa manera, les persones de fora del grup no ens interessen, de forma que ens podem trobar rebutjant-los fins i tot amb violència. Els creuats, en aquest cas, empesos per l’amor al seu déu, van partir cap al que van anomenar “guerra justa”, que va durar tres segles.

·        Entre els segles XVI i XVII, enmig d’una gran inseguretat per les guerres i per les epidèmies, va sorgir el fenomen de “la caça de bruixes”. Unes 50.000 persones, la majoria dones, van ser executades pel fet de considerar-les connectades amb el que es considerava diabòlic. Al darrera de tot això hi podem trobar dues emocions: la por (a la pèrdua de la salut, a no ser considerat com a bona persona, a ser objecte de malediccions...) i un tipus de repugnància anomenada abominació, tenyida per l’efecte de les guerres religioses i per una sensació de que “el món s’acabava”. Una manera d’aplacar el malestar produït per aquestes emocions era fer mal a qui es considerava la causa de totes les desgràcies, en aquest cas les anomenades bruixes.

·        La fundació dels Estats Units està tenyida pel desig, alimentada per la idea de justícia, pel que es consideraven els “drets inalienables”, seguint la doctrina de John Locke. Un impost sobre el te considerat injust va provocar una gran ira que desencadenà una revolta en les colònies americanes. Aquestes depenien de la metròpoli anglesa i la revolta va acabar amb la Declaració d’Independència. L’origen de la ira per la injustícia dels impostos sobre el que era un article de luxe, l’hem de buscar en una idea d’humanisme que aprovava el fet de “tenir bon gust” i ho considerava com a moralment bo. La protecció del comerç basat en articles de luxe va ser l’origen de les guerres entre els anglesos i els holandesos durant els segles XVII i XVIII, donant lloc al que s’anomena “estat fiscal-militar”: exèrcits que protegien el comerç que finançava els exèrcits de l’estat en qüestió. El triomf de la guerra per la independència dels Estats Units va generar una nació que declarava el seu dret a la felicitat, una felicitat alimentada pel desig de riqueses.

·        La vergonya col·lectiva, anomenada haji, està al darrera de la modernització del Japó de meitat del segle XIX. Humiliats per la superioritat tecno-militar dels Estats Units, un grup de japonesos van derrocar el sogunat, apel·lant a la vergonya de tota la col·lectivitat, i van iniciar una reforma lligada a una ràpida industrialització. A principi del segle XX, Japó havia entrat a la modernitat, passant per davant a molts altres països.

·        La Guerra Freda entre Rússia i els Estats Units va fer que ambdós veiessin el control de les emocions com la possibilitat de trobar la forma de mantenir la població motivada per l’autoafirmació i la defensa del propi sistema polític. En el bàndol rus, les emocions es consideraven educables per part de l’estat i les persones que experimentaven aquelles classificades com a inadequades anaven en contra de l’estat i, per tant, estaven mentalment malaltes. En el bàndol americà, les emocions eren el resultat d’una bona educació per part de la família, tenien com a element central l’amor cap a la pròpia cultura i l’odi cap als enemics i deixaven fora de la història a aquelles minories no blanques. Ambdós sistemes van oblidar-se de la naturalesa humana, del seu origen evolutiu.

 

Repassant les últimes teories científiques sobre l’emoció, Firth-Godbehere conclou:

1.     Les emocions no són universals, ja que canvien en funció de la cultura i en funció de l’època històrica.

2.     Les emocions són més complexes del que semblen a primera vista. No són, simplement, la reacció a un estímul, ni una expressió facial, ni l’emissió d’un determinat so. “Són riques i complexes, operen a molts nivells i canvien en funció de les circumstàncies”

3.     Les emocions tenen la seva història. Cada una d’elles s’ha interpretat de manera diferent en funció del moment històric que es consideri.

 

Firth-Godbehere recomana repassar les aportacions de Lisa Feldman Barrett que ens recorda que “quan hi ha un desequilibri en les nostres reserves corporals ens sentim malament [o molt bé, en cas de que aquestes augmentin], cosa que empeny al nostre cervell a cercar explicacions. Aquestes explicacions són el resultat de la categorització de les experiències passades i provenen de les simulacions que associen determinats objectes o situacions amb determinades sensacions corporals. (...) Les emocions, al final, seran el resultat de categoritzar conceptes per tal de donar sentit al nostre afecte i a les sensacions que percebem gràcies als sentits.” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html)

Bona reflexió!