David Brooks i les mentides de la cultura occidental

“La gent, explica Brooks necessitem habilitats socials per tal “d’estar en desacord sense enverinar la relació, revelar la vulnerabilitat al ritme adequat, escoltar bé, saber acabar amb gràcia una conversa, saber perdonar i demanar perdó, saber decepcionar a algú sense rompre-li el cor, saber seure amb algú que està patint, saber organitzar una trobada en la que tots es sentin ben rebuts, saber veure les coses des de la perspectiva de l’altra persona”.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/02/aprendre-veure-els-altres-o-com.html 

David Brooks va descobrir que la cultura occidental individualista li havia mentit.

I no una vegada.

Tres.

I se les va creure totes, aquestes mentides, fins que un dia es va trobar sol, al seu apartament, sense ningú amb qui compartir res del que tenia.

En la seva xerrada TED (vegeu https://www.ted.com/talks/david_brooks_the_lies_our_culture_tells_us_about_what_matters_and_a_better_way_to_live), ens explica:

1. La primera mentida és que l’èxit en la teva carrera et farà feliç i omplirà la teva vida. Brooks tenia èxit, molt d’èxit. Però això no l’havia fet feliç. Sí que l’havia alleujat de pensar en la vergonya que sentiria si no fos prou bo. Però res més.
2. La segona mentida és que pots guanyar-te la felicitat. La felicitat depèn de tu, de les teves victòries, dels teus assoliments. Ets autosuficient. Fes més exercici, més ioga, aconsegueix un aspecte més atractiu i seràs feliç, et diuen els missatges de les xarxes. Brooks havia aconseguit moltes de les seves metes. I seguia sent infeliç.
3. La tercera mentida és la meritocràcia. Ets el que fas, el que has aconseguit. L’amor dels altres i la teva vàlua estaran condicionats al que has aconseguit. Has de perfeccionar les teves habilitats; d’això en depenen l’acceptació dels altres i el seu amor. Has d’aconseguir més que els altres per accedir al carnet especial de persona, al top. Brooks estava al cim del seu àmbit. I seguia sent infeliç.

Tanmateix, el que sembla que realment ens porta al benestar és la connexió, la connexió profunda amb els altres. Formar part d’una comunitat. Implicar-te. Escoltar i ajudar.

Què podem fer per sortir dels embulls d’aquestes mentides i estar bé, alhora que contribuïm al benestar dels altres?

• Apropa’t als amics. Parla amb ells. Dedica’ls temps. Escolta’ls. Connecta-hi de manera profunda.
• Passa temps a la natura. Deixa el teu ego aparcat. Estova’t. Relaxa’t.
• Dedica temps a la comunitat. Forma part d’algun grup que intenti aportar alguna cosa als altres.

Brooks ens recorda que aspirar a una carrera amb sentit està bé. Expandir el jo està bé.

Tanmateix, això no ens donarà el benestar que cerquem. Necessitem coses que ens provoquin la dissolució del jo. I el millor per aconseguir-ho és compartir l’alegria amb altres persones.

L’alegria és millor que la felicitat hedonista. L’alegria permet perdre’t en alguna cosa que t’importa, en les relacions profundes que cultives.

Necessitem superar les mentides.
Necessitem canviar cap a un model de societat que se centri en el benestar de les persones.
Necessitem cultivar les relacions profundes.

Bona reflexió!