Passa al contingut principal

Aprendre a veure els altres (o com escoltar bé)

“La gent és fascinant perquè és imprevisible. L’única certesa que s’obté de no escoltar-la és la d’avorrir-se i acabar sent un avorrit pel fet de no aprendre res nou”

“Sap escoltar perquè vol entendre i connectar i créixer”

Escoltar de veres és permetre que el relat d’una altra persona ens commogui d’una manera física, química, emocional i intel·lectual

Kate Murphy,“No me estàs escuchando”


“L’atenció és un acte moral: crea, dona vida a les coses”

Iain McGilchrist









En la majoria de converses, les persones interrompem als altres després de 18 segons.

I, així, acabem tancats en el nostre propi món. En el nostre propi discurs.

Com podem superar aquest malefici?

Com podem escoltar de veres?

Com podem arribar a conèixer a una persona i connectar-hi de manera profunda?

Aquesta última pregunta és la que intenta respondre David Brooks en el seu llibre “Cómo conocer a una persona”.

La gent, explica Brooks necessitem habilitats socials per tal “d’estar en desacord sense enverinar la relació, revelar la vulnerabilitat al ritme adequat, escoltar bé, saber acabar amb gràcia una conversa, saber perdonar i demanar perdó, saber decepcionar a algú sense rompre-li el cor, saber seure amb algú que està patint, saber organitzar una trobada en la que tots es sentin ben rebuts, saber veure les coses des de la perspectiva de l’altra persona”.

L’essència de ser una bona persona és la capacitat de conèixer i fer que es senti valorat, escoltat i comprès un altre ésser humà, ens diu l’autor.

L’essència de l’amor és la ressonància compartida (https://benestaremocional.blogspot.com/2015/12/lamor-i-les-emocions-positives.html)  

L’essència de la vida saludable són les connexions profundes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/02/una-bona-vida.html).

Brooks divideix les persones entre el que anomena els reductors i els il·luminadors. Els reductors fan que les persones es sentin petites i invisibles. Els il·luminadors senten una gran curiositat pels altres i tenen cura d’ells, fent que es sentin reconeguts, respectats i il·luminats.

Com podem convertir-nos en il·luminadors? Quins són els elements que ens juguen en contra? Quins són els que ens juguen a favor? 

Factors en contra:

-Egocentrisme. La por, l’orgull, la immaduresa, poden fer que no vegem als demés. Ocupem tot el nostre propi espai mental. No sentim curiositat pels altres.

-Angoixa. El soroll dels nostres pensaments negatius no ens deixa escoltar en claretat les paraules de les altres persones. “No agradaré a ningú”, “Estic fatal”, “Què puc dir per semblar intel·ligent?”…

-Realisme ingenu o biaix egocèntric. Pensem que els altres veuen el món com el veiem nosaltres. De fet, pensem que nosaltres veiem la realitat tal i com és.

-Les ments inferiors. Tenim accés als nostres pensaments, però no als de les altres persones. Sentim que som persones més complexes. Els altres són més simples.

-Objectivisme. En moltes ocasions, considerem que les persones es defineixen per les dades objectives que poden estudiar-se dels grups dels que formen part. Però una persona és una persona, no és un puzzle, és un misteri que pots mirar d’aclarir si connectes amb la seva imaginació, els seus sentiments, els seus desitjos, la seva creativitat, els seus pensaments, el seu món interior.

-Essencialisme. Si formes part d’un grup, diu aquest obstacle, podem saber quina és la teva essència. No fa falta escoltar-te. Està clar que penses i sents (perquè ets un home, o ets estranger o consevador…).

-La mentalitat estàtica. Si te conec de quan eres una criatura, està clar que sé qui ets. Si has jugat un paper determinat durant la infància, queda clar que puc esperar de tu.


Factors a favor:

-Tendresa/amabilitat. La capacitat de veure en l’altra persona la seva humanitat interior. La preocupació emocional pel benestar del que podem veure com un altre ésser humà.

-Receptivitat. La capacitat d’obrir-se als altres, de superar les pròpies inseguretats i preocupacions. La capacitat de resistir-se a parlar només d’un mateix.

-Curiositat activa. Voler saber que sent o pensa una altra persona. Voler saber com es veu el món quan has viscut una altra vida. Voler saber com series si creiessis en unes altres coses.

-Afecte. La capacitat de veure en les interaccions la possibilitat de connectar afectuosament amb una altra persona.

-Generositat. La capacitat de donar, compartir o ajudar als altres de manera desinteressada, sense esperar res a canvi.

-Una actitud holística. La capacitat de veure la complexitat de tot ésser humà, sense simplificar. O com va escriure Tolstoi: 

“Els éssers humans són com els rius; l’aigua és la mateixa en tots ells, però cada riu és estret en alguns llocs, corre més ràpid en altres; aquí és ample, aquí està quiet o clar o fred o fangós o càlid. El mateix passa amb els homes. Cada home porta a dintre seu les llavors de cada qualitat humana i unes vegades manifesta unes d’elles, en ocasions unes altres i, amb freqüència, és per complet distint d’ell mateix, sense deixar de ser el mateix home”


Al final, explica Brooks, la forma en què prestem atenció als demés, determinarà el tipus de persona en què ens convertirem. 

Es tracta de fer el possible per tal d’il·luminar les persones amb una mirada tendra, afectuosa, generosa i receptiva.


Continuarà…

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...