Passa al contingut principal

Parlem de la mort?

“El nostre cor té dues funcions principals. Una meitat del cor està dissenyada per rebre, per donar la benvinguda, acollir el material ric en nutrients, moure’l  a través dels pulmons, de manera que s’oxigeni una altra vegada. L’altra meitat està construida per cumplir una missió completament diferent: bombejar la sang cap a fora, repartint-la amb una precisió i una força excepcional. Els atacs de cor passen quan les dues parts es descompensen, quan la nostra capacitat de rebre i donar estan desequilibrades”

Michael Hebb

“Let’s Talk About Death -Over Dinner”











Parlo de la mort moltes vegades.

Vivim i morim.

I, a vegades, podem decidir com dir adéu.

Deia, la meva amiga Aina, que volia preparar-se per “morir bé”, per despedir-se bé, per quedar en pau.


Deia, una de les meves clientes, que la mort ja no li fa por, que ara, que l’ha vista d’aprop, només pensa en viure, tot el que pugui, fins al final…


Michael Hebb és un empresari que va unir la restauració amb la reflexió i les converses sobre la mort. En el seu llibre “Let’s Talk About Death -Over Dinner”, proposa literalment això, fer d’amfitrió en un sopar on el tema principal és la mort.


Les regles del sopar són:


  • Simplificar el procés de preparació.
  • Acceptar l’ajuda i implicar als convidats a l’hora de posar taula.
  • Començar el vespre amb un brindis. Cada persona ha de brindar per una persona estimada, recordant la seva vida única, no la seva mort.
  • S’ha d’estar disposat a ser honest i a mostrar-se vulnerable.


Una vegada començat el sopar, com a tal, l’amfitrió ha de proposar als comensals que vagin donant resposta a dues o tres preguntes sobre la mort. Aquestes qüestions, formen part d’un conjunt d’unes 22 preguntes que plantegen una reflexió sobre la mort. 


Cada sopar és diferent, en funció de les persones que hi participen i de les converses que s’hi generen.


Les 22 preguntes són les següents:


1. Si et quedessin 30 dies de vida, com els voldries passar? I el teu darrer dia? I la teva darrera hora?


“Pensar en el què volem fer els nostres darrers dies i moments, il·lumina, llavors, el que estimem i valorem de la vida”


2. Quines coses de menjar vas compartir amb la persona difunta (per la qual has brindat)?


“La nostra relació amb la cuina crea un mapa compartit amb la nostra història personal d’amistat i amor”


3.- Si haguessis de dissenyar el teu propi funeral, com seria?


“Necesssitem més que un lloc per posar la nostra pena. Necessitem oportunitats per expressar-ho junts.”


4.- Hi ha un excés d’intervencionisme mèdic al final de la vida?


“La mort no és un acte mèdic -és un acte comunitari, un acte humà i requereix que tots ens hi impliquem i li donem el seu lloc.”


5.- Has fet testament? Has deixat constància de si vols reanimació o no? En cas de no tenir-ho arreglat, per què?


6.- Quina és l’experiència de final de vida més significativa de la que has format part?


[Lou Reed] no tenia por [de la mort]. Jo hagués anat amb ell a la fi del món. La vida -tan bella, dolorosa i complicada- no és més que això. I la mort? Jo crec que la funció de la mort és alliberar l’amor” Laurie Anderson


7.- Per què no parlem de la mort?


“Hi ha un 100 per cent de mortalitat humana, com sempre hi ha hagut i, racionalment, sempre hi haurà. Així i tot, no ens sentim com si ens haguéssim de morir. Som aquí, respirant, pensant, llegint -coses que compten com a dades. I així podem ometre la irritant realitat de que som mortals”


8..- Com parles als nins de la mort?


“Jo diria [després d’haver parlat de la mort], “Ara ets aquí, en aquest llit, del tot viu. Jo som al teu costat, del tot viva. Els arbres de fora són vius. No hi ha ningú en perill en aquest espai. Sentim el teu cor que batega. Sents la meva mà que agafa la teva”"


9.- Creus en la vida després de la mort?


10.- Consideraries el suïcidi assistit?


11.- Quina cançó t’agradaria que cantessin al teu funeral? Qui la cantaria?


12.- Ets donant d’òrgans?


“[La gent no es fa donant d’òrgans] no per objeccions religioses o morals, sinó perquè no volen pensar sobre el tema”


13.- Com és una bona mort?


14.- Què vols que es faci amb el teu cos?


“Els rituals són una ciència poderosa i imperfecta. Els rituals i la mort han estat entrellaçats tota la història de la humanitat. En cap cas és tan clar com quan preparem els cossos de les persones estimades que han mort”


15.- Hi ha certes morts de les que no hauríem de parlar mai?


[Una mare parlant sobre el dol d’un fill:] Podem sobreviure-hi. No m’he mort de dolor. No m’he mort de patiment. El cervell diu als pulmons que respirin i tu respires. És horrible, però viuràs de tota manera; així, què fas comptes fer?”


16.- Si poguessis allargar la teva vida, quants d’anys hi afegiries? Vint, cinquanta, cent, per sempre?


“Tenim por de parlar de la mort o tenim por de morir-nos? Tenim por de morir-nos o tenim por de no haver deixat la nostra autèntica emprempta en el món?”


17.- Quin vols que sigui el teu llegat?


18.- Quin temps necessites per fer el dol?


“El dol no té limitació temporal, no va del temps que tarda. Va de deixar anar la persona estimada, el futur que imaginàvem amb ella i també suposa deixar anar la part de nosaltres lligada a la persona.”


19.- Quin voldries que fos el teu darrer plat?


20.- Què vols sentir en el teu llit de mort?


“Control, agència, seguretat personal, respecte i informació. No sempre podem oferir això en el procés de morir, ni sempre hi podem tenir accés. Però ho podem intentar. I podem oferir confort, empatia i un espai lliure de judicis”


21.- Què vols que digui de tu la gent al teu funeral?


“Es necessita un cor i un coratge increïbles per dir, això hi ha, així que abraceu-me i dieu-me que m’estimeu”


22.- Com acabes una conversa sobre la mort?


“No hi ha respostes fàcils quan ens anem endinsant en aquest territori. Hi ha una guia, però, i jo crec que aquesta guia és la gratitud”



Bona reflexió…


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...