Quins són els signes de maduresa, creixement i equilibri?

“Fa milers d’anys, en una ciutat de Grècia anomenada Delfos, unes persones van construir un temple (...) [i] en una columna van gravar un parell de frases per tal de dir-los als seus fills, nets i renets, amb les menys paraules possibles, com dur a terme la gairebé impossible tasca de viure una bona vida a la Terra. Vet aquí el que van escriure:

 

Coneix-te a tu mateix

[qui ets, si has pres bones decisions, què valores, què t’importa, compren la teva integritat i viu de manera conseqüent amb ella]

i

Res en excés

[tots els “masses” són dolents; en algun punt entremig, en tota virtut que tinguis o en tota acció que emprenguis, hi ha la quantitat adequada i la teva missió és trobar-la]”

 

Michael Schur, “Cómo ser perfecto”

Només podem arribar a la calma interior si som conscients del que suposa ser una persona.

Els humans tenim un sistema nerviós que ve precablejat amb una sèrie de premises i necessitats. Necessitem nutrients, aire, descans, moviment, relacions, contacte físic…

Necessitem trobar el nostre lloc entre els altres que ens envolten.

Necessitem ser algú per algú. Que la nostra presència sigui reconeguda.

Ens trobarem amb obstacles: les mancances a l’hora de cubrir les nostres necessitats, les pressions d’un ambient que ens empeny a la pressa, les faltes de connexió (vegeu el que ens conta Johann Hari a https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/les-desconnexions-que-ens-fan-infelicos.html), la pressió social…

Ens trobarem amb una sèrie d’etapes, relacionades amb la maduresa del nostre sistema. Mark Manson, en un post recent, ens recorda que tots, si tenim sort, passarem per tres etapes abans d’arribar a la maduresa:

1. Estadi 1: mimetització. Aprenem com encaixar. Ens fixem en com fer les coses. Cerquem l’aprovació dels altres. (Si et quedes en aquest estadi, vius pendent de la validació dels demés i mai arribes a ser autònom. Sucumbiràs a la pressió social. Mai seràs prou. No trobaràs calma)
2. Estadi 2: autodescobriment. Experimentem, Nous llocs. Gent nova. Noves identitats. Algunes coses funcionen. La majoria no van bé. Aquest estadi es supera quan arribes als teus límits. Te n’adones de que no ets massa bo fent segons quines coses. Algunes coses no valen la pena. No pots fer tot el que vols. (Si et quedes en aquest estadi, mai acceptes les teves limitacions i no n’ets conscient. T’estanques. Deixes de créixer. No et permets els errors)
3. Estadi 3: compromís. Elimines distraccions. Deixes anar els somnis frustrats. Et centres en el que, segons els teus valors, importa de veres. Comences a construir alguna cosa real.
4. Estadi 4: llegat. Deixes de construir per passar a transmetre, a donar. El que has fet. Els teus valors. El teu impacte. Aquí és quan som capaços de sentir-nos en pau amb la nostra pròpia identitat.

En els dos darres estadis arribes a la maduresa. Ja no et compares amb els altres. Ja no ets el teu pitjor enemic. Ja no depens de l’aprovació ni ets víctima de la pressió social…

Arribes a la maduresa.

En quines coses ens podem fixar per tal de saber si anem bé?

Segons ens explica la neurocientífica Anne Le Cunff, aquests són signes de maduresa, creixement i equilibri (d’haver entrat en l’Estadi 3 de Mark Manson):

• Saps celebrar les petites victòries.
• Saps tornar-ho a intentar quan has fallat.
• Saps fer una pausa abans de reaccionar.
• Saps descansar sense sentir culpa.
• Saps recuperar-te dels fracassos més aviat.
• Saps demanar ajuda quan la necessites.
• Saps ser amable amb tu mateixa quan comets errors.
• Saps detectar patrons en lloc de fer judicis.
• Saps prendre decisions basades en els teus valors, no en les pressions externes.
• Saps mostrar-te més encuriosida que ansiosa davant el que ha de passar.

En saps?

Bona reflexió!