Una bona vida

“Molts de nosaltres pensem que la nostra identitat es crea sola, que som qui som perquè nosaltres ens hem fet així. En realitat, som qui som pel lloc que ocupem en relació amb el món i amb les altres persones.”

“Sentir-se comprès és una cosa impactant”

Robert Waldinger  i Marc Shulz “Una bona vida”.

“Un cervell que se sent sol ha de consumir molts recursos per tal de mantenir l’equilibri entre els sistemes. En poc temps, entra en dèficit pel que fa als depòsits d’energia (...). El cervell, llavors, comença a tractar al cos com si estès malalt. Si el procés dura molt, el sistema immunitari es trastoca i poden aparèixer malalties relacionades amb el metabolisme com la diabetis, els problemes cardiovasculars, la depressió i més errors en la detecció de cèl·lules tumorals” 

Lisa  Feldman Barrett

“Ens sostenim amb una xarxa de relacions que donen sentit i bondat a la nostra vida”. Aquesta és la conclussió més important de l’Estudi Harvard, segons els ara directors de l’estudi i, també, del llibre “Una bona vida”.

Robert Waldinger (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/12-coses-que-he-apres-sobre-lamistat.html) i Marc Shulz analitzen les dades que aquest estudi ha anat recopilant des de que va iniciar-se l’any 1938. La bona vida, expliquen 

“és una vida complicada. (…) La bona vida és alegre… i difícil. Plena d’amor, però també de dolor. (…) És un procés. Inclou confusió, calma, lleugeresa, càrregues, esforços, assoliments, contratemps, salts endavant i caigudes terribles. I, no cal dir-ho, la bona vida sempre acaba en la mort.”

Durant més de vuitanta anys, l’Estudi Harvard ha fet un seguiment de la vida d’una sèrie de persones, fent-los milers de preguntes i prenent centenars de mesures per descobrir quins són els factors que mantenen sanes i felices a les persones. I el factor que destaca per damunt de tots els altres són les bones relacions.

Així, conclouen els autors, si haguessis d’apostar per la millor manera d’aconseguir més salut i felicitat hauries de centrar la teva vida en cultivar relacions afectuoses. Des de les que pots tenir amb la teva família, passant pels amics, la parella, els fills, la gent amb la que fas feina i la que vas topant durant el dia.

“Les persones són un desastre a l’hora de saber què els convé”. La majoria de vegades donem més importància al plaer que al sentit i al propòsit. I això ja sabem que no funciona (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html). Els estudis que es centren en determinar què és important a l’hora d’aconseguir més salut i més benestar emocional conclouen que aquelles persones més connectades amb la família, els amics i la comunitat són les que ho aconsegueixen (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html).

Waldinger i Shulz, a més, fan ressonar durant tot el llibre una frase “No és mai massa tard”. Mai és massa tard per canviar, mai és massa tard per connectar, per dedicar més temps als que ens envolten, per cultivar la bondat.

Viure enmig d’una relació afectuosa protegeix el nostre cos i la nostra ment. Com diu Lisa Feldman Barrett (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/quan-no-ens-entenem.html), el millor que li pot passar a un humà és tenir contacte amb un altre sistema nerviós humà. La solitud i les faltes de respecte, en canvi, obliguen al nostre cos a viure estressat, amb la por evolutiva a no sortir-se’n en cas que hi hagi un perill o ens passi alguna cosa.

En la loteria de la vida hi ha moltes coses que compten i sobre les que no tenim cap tipus de control, degut als nostres biaixos i a les pràctiques culturals: la genètica, la intel·ligència, les discapacitats, l’orientació sexual, el gènere… Tanmateix, sí tenim control sobre la nostra conducta social. Podem aprendre a relacionar-nos millor. Podem donar prioritat al factor que ens pot ajudar a viure més i millor: la nostra connexió amb els altres.

Les relacions ens empenyen al canvi. Les altres persones ens posen reptes i ens enriqueixen. Cultivar les relacions profundes pot ajudar-nos a reaccionar millor quan les coses vinguin maldades, com quan vam passar per la pandèmia o passem per dols o ruptures (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/07/com-superar-una-ruptura.html). La vida té un punt de caos. Viure-la amb gent que estimem i que ens estimen fa més probable sobreviure i, fins i tot, crèixer.

“Com els músculs, les relacions que no es cuiden s’atrofien. La nostra vida social és un sistema viu. I li cal exercici.” Però això suposa ser honestos amb nosaltres mateixos, veure quines relacions ens fan crèixer i en quines invertim el nostre temps. Necessitem donar i rebre amor i connexió i tenir sensació de pertinença (vegeu 

https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html).

   

Waldinger i Shulz ens recorden que tots tenim amics i familiars que ens aporten energia i que no veiem prou. I ens conviden a fer-nos la pregunta de què podem fer per passar més temps junts. El problema avui en dia és que els espais comunitaris són cada vegada menys presents, per tant topar-se és més difícil i, si volem guanyar aquesta energia, hem de fer lloc en la nostra vida diària, deixant de banda el sofà, el mòbil i posant límits a la feina.

“La freqüència i la qualitat del nostre contacte amb altres persones són els dos predictors més importants de la felicitat.” Si vols treballar les teves relacions, hauràs de mirar primer qui hi ha a la teva vida i, després, demanar-te com et fa sentir passar temps amb aquesta persona (és estimulant o esgotador?) i amb quina freqüència la veus.

Quan una relació és estimulant t’anima i t’omple d’energia i et dona una sensació de connexió i pertinença que queda amb tu quan vos separeu.  Quan una relació és esgotadora porta tensió, frustració o ansietat i et fa sentir preocupat o desmoralitzat. Al final, et fa sentir més petit o més desconnectat que si estessis sol.

Pensa, de tota la gent que hi ha a la teva vida, des de lligams dèbils com la companya del gimnàs que saludes cada dia als lligams forts com la teva millor amiga, a qui creus que t’agradaria veure més? Quines relacions hauries de treballar?

Recorda que les relacions són sistemes recíprocs. Mira si pots ser més generós. Ajudar als altres ajuda a la persona que ho fa. Hi ha un vincle neuronal i pràctic entre la generositat i la felicitat.

Has d’assumir un cert risc, acceptant que les persones que ens estimen a vegades ens fan mal i que això forma part de la vida. T’has d’obrir. Has de mostrar-te vulnerable. És l’única forma de tenir una connexió profunda.

Has de practicar la curiositat radical. Si la practiques, viuràs una experiència única: veure el món a través dels ulls d’una altra persona. Escoltar bé pot fer-te més feliç i et permetrà entrar en “ressonància positiva” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/12/lamor-i-les-emocions-positives.html).

Bona pràctica!