“Tots sofrim i, més sovint del que pensem, aquest sofriment és un infern que nosaltres mateixos creem. És un estat del que som responsables i, en el plànol personal jo he necessitat alliberar-me’n. Una de les formes que he trobat és portar una vida amb valors morals i religiosos i tractar de veure a les altres persones, a tota la gent, com a valuoses” Nick Cave “Fe, esperanza y carnicería”
La cerca de propòsit i sentit és una de les claus del benestar. El plaer compartit amb els altres ens fa més feliços, però a la llarga, no ens permetrà estar del tot bé si no l’acompanyem d’un sentiment de propòsit, de la sensació de formar part d’una cosa més gran que nosaltres (sigui això la natura, la sensació d’humanitat o un sentiment religiós).
Una vida amb sentit, comparada amb una vida centrada en el plaer, ens dona una protecció addicional davant les malalties, enfortint el nostre sistema immunològic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/les-diferencies-entre-una-vida-amb.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html).
Arthur Brooks, en el seu llibre “Build the Life You Want”, considera que el propòsit, que ell lliga amb el que anomena “el cervell espiritual”, és el quart pilar per tal de poder construir una vida més feliç, gràcies al fet de fer-nos conscient de la nostra necessitat de comunitat.
Tanmateix, si volem treballar aquest pilar de la nostra vida, haurem de fer front a tres reptes, segons Brooks.
Repte 1.- La nostra ment volàtil, la ment símia.
Si ens dediquem a observar els nostres pensaments experimentarem la sensació de que la nostra ment salta d’una cosa a una altra, com si fos un ximpanzé saltant d’un arbre cap a un altre. Si tanquem els ulls i intentem meditar, en algun moment tindrem una sensació de presència.
Els estudis mostren la importància de ser capaços de centrar la nostra atenció en el moment present (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/confiar-perdonar-agrair-aprendre-dels.html). Tanmateix, això no és fàcil. Tenim tendència a viure a dintre de la nostra pròpia simulació mental, basant-nos en el passat per preveure el que passarà en el futur. A més, les sensacions de por poden fer gairebé impossible que ens centrem en el present, fent que la nostra ment oscil·li entre el passat i el futur, amplificant l’ansietat.
Al darrera de no poder o no saber estar present, Brooks considera que hi pot haver dues coses: no saber com estar amb els nostres propis sentiments i pensaments o no voler fer-ho per tal d’evitar la incomoditat o el malestar que les idees i les emocions que ens venen al cap ens generen.
Tanmateix, l’evitació de les emocions o dels pensaments no fa més que reforçar la seva presència i generar una sensació de fugida que ens genera més ansietat. L’acceptació de les emocions que en diem negatives (por, culpa, vergonya, tristesa o ràbia) pot ser la primera passa cap al benestar. Al final, experimentar el que sentim ens allibera de l’espiral de lluita contra el nostre propi sistema emocional (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2018/03/7-coses-que-hem-daprendre-sobre-les.html).
Un altre dels beneficis de practicar mindfulness és viure el que ens passa com a humans que som, com una de les gairebé vuit mil milions de persones que habiten el planeta i que veuen com les seves emocions van i venen. Això ens protegeix de la negativitat i d’estar a la defensiva.
Repte 2.- Trobar el nostre camí.
Experimentar un sentit de propòsit i transcendència no és una cosa que ens vingui de fora. Si volem tenir els avantatges de viure una vida amb sentit, haurem de posar-nos en forma espiritualment, de la mateixa manera que ho fem per tal d’aconseguir que el nostre cos estigui fort i sigui flexible.
En primer lloc, podríem explorar quina pràctica ens podria anar bé. Després, podríem llegir sobre el tema que ens interessi (podríem, per exemple, consultar l’apartat sobre “sentit” que hi ha a n’aquest blog). Finalment, podríem practicar alguna de les propostes de, per exemple, l’escola dels estoics.
Si això no ens funciona, sempre hi ha la natura. Hem de sortir a fora i connectar plenament amb el sol, el vent, l’aigua, el paisatge… De fet, la gent que camina per espais oberts, tenen menys ansietat, millor estat d’ànim i una millor memòria operativa. Caminar, a més, té un efecte sobre els episodis negatius de la nostra vida: ens permet desfer-los, deixar-los anar. A més, estar en contacte amb la natura, ens fa més resilients davant la pressió social. És a dir, més lliures.
Repte 3.- Trobar la motivació correcte.
Totes les pràctiques espirituals i religioses emfatitzen una cosa: la idea de la comunitat. El meu pare, després de morir-se el meu germà, va dir una cosa que va impactar-me profundament: “Davant les grans desgràcies, només poden ajudar-nos dues coses: les rutines i estar pels altres”.
Estar pels altres. Estar pels altres no només ens permet desconnectar de la nostra pròpia ment errant I evitadora, sinó que ens dona l’opció d’entrar en estats del que Barbara Fredrickson descriu com a “ressonància compartida”, una connexió profunda que ella considera que és amor autèntic (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/01/amor-cos-cervell-i-oxitocina.html).
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada