“Així, una vida amb sentit té quatre propietats. Té propòsits que guien les accions, formant una trajectòria coherent que unifica passat, present i futur. Té valors que ens permeten decidir què és el que està bé i què és el que estaria malament i sentir que actuem de manera adequada. Està marcada per la eficàcia i el sentit de competència, de manera que ens permet sentir que les nostres accions són una via per tal d’aconseguir les nostres metes. I, finalment, proporciona una base per tal de veure’ns des d’una perspectiva positiva, com a bones i valuoses persones.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2014/10/questions-sobre-el-significat-de-la-vida.html
“Per trobar més sentit i significat al que fem, convé començar per fer una llista dels nostres valors o també serviria la llista de fortaleses personals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/05/les-fortaleses-personals.html). Es tracta de triar-ne cinc (per exemple, ara jo triaria autenticitat, compassió, curiositat, creixement, amabilitat) i de tornar mirar fins a quin punt estan presents en les activitats del nostre dia a dia. Si alguna de les activitats em fessin més compassiva, curiosa o amable, per exemple, hauria de mirar de tenir-les més presents per tal de posar-les més a l’agenda.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2023/03/harmonia-vital-com-aconseguir-la.html
El tercer pilar per construir una vida més feliç, segons Arthur Brooks, és trobar una feina amb sentit o trobar la forma de donar sentit a la feina. Recordeu que el primer pilar era la família (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/12/els-reptes-de-les-families-i.html, https://benestaremocional.blogspot.com/2024/01/els-reptes-que-hem-dafrontar-amb-la.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2024/01/saber-perdonar-i-ser-honestos-els.html). I el segon pilar eren els amics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/01/el-valor-de-lamistat.html).
En una entrevista al podcast de Tim Ferriss, en la que els dos autors parlaven sobre el camí que ens pot portar a ser més feliços, Brooks afirmava que la felicitat es podia entendre com el resultat d’experimentar joia/plaer, esforç/satisfacció i sentit/propòsit. En el cas de la feina, seria important arribar a experimentar aquests tres ingredients.
Tanmateix, aconseguir això suposa donar resposta a quatre reptes:
Repte 1.- Metes de la feina.
S’ha de tenir en compte que les feines solen tenir recompenses extrínseques, en forma de diners o de prestigi o reconeixement, i recompenses intrínseques, en forma de sentir-se realitzat i fruir del fer de dur a terme les tasques que la constitueixen. Necessitem recompenses extrínseques per viure i recompenses intrínseques per ser més feliços. Per tant, en el camí cap a ser més feliços hi trobarem les intrínseques, les relacionades amb l’esforç i la satisfacció de la Feina ben feta (que ens connectarien amb les necessitats bàsiques d’autonomia i de competència, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2016/05/millorar-la-salut-creixer-com-persona-i.html) i la del sentit que dóna ajudar o fer coses pels altres (que ens connectarien amb les necessitats bàsiques de relació).
Repte 2.- Trajectòria professional.
Decidir la carrera professional només en base als ingressos econòmics fa que el benestar sigui menor a l’hora de fer feina. Tanmateix, a l’hora de trobar una feina que ens ajudi a sentir que podem experimentar més benestar emocional, hem de saber que les trajectòries professionals poden ser canviants: lineals (només es canvia de feina quan la persona s’avorreix o se n’hi ofereix una amb millors condicions), estables (fent la mateixa feina durant dècades, experimentant la millora en l’experiència i en les habilitats), transitòries (provant noves coses, seguint un criteri que dona més importància a l’estil de vida, el lloc de residència o la vida social) i en espiral (canviant dràsticament de carrera cada dècada, usant els coneixements apresos en un camp per aplicar-los de forma novedosa en un de nou, mentre s’experimenten un munt d’experiències variades).
Brooks recomana que si ens trobem amb una nova oportunitat professional ens imaginem amb detall com pot ser l’experiència durant uns dies o unes setmanes. Després d’aquest temps, ens hem de demanar com ens fa sentir el que hem imaginat: Excitats? Atemorits? Avorrits? En el primer cas, podem estar disposats a provar-ho. En el segon cas, necessitem més informació abans de decidir res. En el tercer cas, la decisió està clara: hem de descartar l’opció.
Repte 3.- L’addició a la feina.
En la majoria de casos, l’addicció a la feina està relacionada amb l’estrès emocional. Molta gent es distreu dels seus problemes o de la seva sensació de buidor usant la feina com a escut davant la vida. El problema és que, com en el cas de qualsevol altra addicció, les coses no solen millorar, sinó que empitjoren.
Si et trobes en el cas que uses el treball com a pantalla, es proposen tres passes per tal de sortir de l’addicció: primer, fes un registre real del temps que dediques a cada part de la teva vida i mira quines activitats milloren el teu estat d’ànim i et fan sentir més connectat amb els teus valors o principis; segon, bloqueja la teva agenda per tal d’incloure temps per badar o per fer activitats de lleure; i, finalment, tercer, programa aquest temps de manera concreta, de manera que caminar, meditar o passat temps amb la gent que estimes tingui el mateix estatus que una reunió de feina.
Una vegada preses aquestes mesures, podràs demanar ajuda per tal de superar el problema de fons que tapava l’excés de feina: una depressió, una gestió d’atenció difícil, una relació amb un conflicte larvat, una sensació de falta de vàlua, un problema obsessiu, etc.
Repte 4.- Identitat.
No ets la teva feina.
Ets una persona amb moltes possibilitats, en funció dels contextos en els que et moguis.
Els humans, explica Brooks, som capaços de tractar-nos com a objectes, medint la nostra vàlua en funció de la nostra aparença física, del nostre estatus o de la casa que ens podem comprar. La cultura de la comparació social ens empeny a fer-ho en qualsevol àmbit de la vida. Això pot fer molt difícil no quedar-nos enganxats al que pensen o volen els altres de nosaltres. També a la feina.
La solució és aplicar dos principis: primer, delimita l’espai que hi ha entre la teva vida personal i la teva vida professional. Agafa’t les vacances que et toquen i comparteix el teu temps lliure amb la gent que estimes. Segon principi: passa temps amb persones que no tinguin en compte el teu estatus professional i no te’l recordin. Permet que et vegin com el que ets, una persona.
Bona feina!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada