Els reptes de les famílies (I)

 

“Sempre ens funcionarà millor activar la motivació intrínseca. L’extrínseca, la que troben fora, la que ens donen coses com els premis, el prestigi, els diners o l’estatus, curtcircuita la passió i el sentit i, a la llarga, mata la curiositat. La motivació extrínseca fa que perdem energia donant massa importància als resultats i no al procés. La motivació extrínseca perverteix el sentit d’autonomia personal, un dels grans motivadors intrínsecs i una de les necessitats bàsiques de les persones.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/motivacio-com-potenciar-el-desig.html 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una vegada treballada la gestió emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/12/el-cami-per-arribar-ser-un-poc-mes-felic.html), podrem construir sobre el que realment ens pot fer més feliços. Tanmateix, hem d’anar amb compte amb el que Tomàs d’Aquí anomenava els ídols: diners, poder, plaer i prestigi. En una paraula, tot el que serien els anomenats reforçadors extrínsecs (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/motivacio-com-potenciar-el-desig.html). Arthur Brooks convida sempre als seus alumnes a que identifiquin quin és el seu ídol, contra el què segurament hauran de lluitar en determinats moments de la vida per tal de no perdre’s i passar a dedicar l’atenció al que no toca (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/els-enemics-de-la-felicitat.html).

Els quatre pilars per a una major felicitat, explica Brooks, són: la família, els amics, la feina i l’espiritualitat/propòsit o transcendència.

 

Les famílies estan construïdes al voltant de compromisos entre adults o de persones amb diferents graus de parentiu (fills, pares, germans, padrins…).En la majoria de casos, les persones s’han trobat juntes, no s’han triat. La tensió i el conflicte són la norma. La lluita entre les forces de la dependència i l’autonomia personals i entre la cura i la decepció són el pa de cada dia. Brooks identifica cinc reptes que han de superar les famílies, reptes que, en el fons, són una oportunitat per aprendre a créixer en el coneixement i l’experimentació de l’amor.

 

Repte 1.- Conflicte. 

El conflicte és el preu que paguem per intentar posar-nos d’acord amb persones que ens importen però amb les quals tenim punts de partida diferents. L’objectiu no és eliminar el conflicte, cosa que només és possible eliminant la relació. L’objectiu és trobar maneres de gestionar el conflicte.

Hem de recordar sempre que l’origen del conflicte són les expectatives que tenen els membres de la família sobre la pròpia relació i sobre els rols que han de jugar cada un dels seus membres. En les famílies, per exemple, hi sol haver un cert nivell de ressentiment entre pares i fills perquè els primers pensen que els segons no se n’adonen de “tot el que s’ha fet per ells”, mentre que els segons troben que els primers no són conscients de “tot l’esforç que fan perquè les coses vagin bé”. Tanmateix, un dels conflictes més difícils de gestionar i que pot portar a la ruptura entre pares i fills té a veure amb la incompatibilitat entre els valors d’uns i d’altres. “La teva família generalment dona menys importància a com vius i en dona més al que dius sobre les seves creences”.

En principi, el conflicte és beneficiós ja que dona l’oportunitat de millorar la comunicació i porta a intentar solucionar els problemes que van sorgint. No entrar en conflicte en una relació pot significar el distanciament de les persones que en formen part, ja que passen a evitar-se temes importants i es va debilitant la sensació d’intimitat compartida a mesura que els fills es fan grans.

Les regles per tal de superar el repte número u són:

 

1.     No suposis que saps el que pensen, volen o senten els altres. El millor és tenir una política familiar en la què cada un parli per ell mateix i on s’escolti als altres. Es tracta de generar un clima d’escolta i de curiositat per entendre la visió i la postura de l’altra persona.

2.     Viu la teva vida, però no demanis als altres que canviïn els seus valors. No esperis que els altres canviïn per tu. Cultiva un clima d’acceptació i respecte. En les famílies que s’hi troben aquestes actituds, els seus membres poden viure perfectament sense massa problemes.

3.     No tractis a la teva família només com una font de suport emocional il·limitada. Encara que estiguis malament no tens dret a parlar malament. Els teus pares, els teus fills, els teus germans, la teva parella, són persones reals, amb necessitats reals, amb dolor real. No les tractis com una font il·limitada i gratuïta de consol i consell. No suposis que tens dret a dir el que han de fer quan no t’ho han demanat explícitament. Tracta a la teva família amb respecte.

 

Continuarà...