Motivació: com potenciar el desig

“la millor combinació pel benestar és tenir un o més projectes centrals que sentis com a manejables i que donin sentit a la teva vida. I, per això, has de sentir que són teus i no que venen marcats per la pressió social, per exemple.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/03/el-cami-cap-al-benestar-emocional.html

 

 

 

La motivació es pot entendre com el resultat de tres elements: desig (drive), perseverança (grit) i metes (goals). En el primer grup, el desig, hi trobem motivadors emocionals molt potents com la curiositat, la passió i el propòsit o sentit. És curiós que coincideixi aquest plantejament amb el que des del principi ha tingut aquest blog, desitjant sempre que trobem una vida amb sentit, entrega i passió (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2019/06/ikigai-sentit-entrega-i-passio.html).

Tenir una vida amb sentit, entrega/curiositat i passió, els components del desig, ens garanteix que tindrem fàcil fer el que trobem que hem de fer. Aquests sentiments esperonen les conductes necessàries per tal d’aconseguir els nostres propòsits. I, com explica Steven Kotler al seu “The Art of Impossible”, és la primera passa per arribar al màxim dels rendiments possibles, el que es dona quan entrem en flux (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/entrar-en-flux.html).

Sentit, curiositat i passió activen de manera automàtica l’energia necessària per tal de fer una conducta. Per això, si volem activar un aprenentatge, per exemple, el primer que haurem de fer és activar aquests components del desig. A més, des del punt de vista evolutiu, ens hem d’assegurar que activem l’estrès bo, el que ens proporciona la resposta d’exploració i no la de lluita/fugida (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/quan-lestres-tajuda-creixer.html).

Despertar els tres elements del desig suposa fer cas del que els estudis ens diuen sobre els motivadors extrínsecs i intrínsecs. Sempre ens funcionarà millor activar la motivació intrínseca. L’extrínseca, la que troben fora, la que ens donen coses com els premis, el prestigi, els diners o l’estatus, curtcircuita la passió i el sentit i, a la llarga, mata la curiositat. La motivació extrínseca fa que perdem energia donant massa importància als resultats i no al procés. La motivació extrínseca perverteix el sentit d’autonomia personal, un dels grans motivadors intrínsecs i una de les necessitats bàsiques de les persones.

Així, entre els motivadors intrínsecs hi trobarem la sensació de la feina ben feta, la sensació d’autonomia personal i de tenir capacitat de gestionar i de prendre decisions per un mateix, hi trobarem la curiositat, la passió, el sentit i el propòsit. I, també, el plaer de la destresa i de fer les coses bé.

Kotler ens recorda que una cosa que sembla tan complexa com el sentit i el propòsit és una forma que l’evolució té de dir-nos “Molt bé, ara ja tens prou recursos per a tu i pels teus. Anem a fer alguna cosa que millori la vida dels altres”. I es suporta en un sistema cerebral que ens empeny cap a la socialització i cap al joc. Gràcies al nostre cablejat, podem potenciar els que Kotler considera els grans cinc motivadors intrínsecs: passió, sentit, curiositat, autonomia i mestratge.

La recepta de la passió suposa trobar tres o quatre temes d’interès que estiguin connectats. Aquesta és una manera de donar força a la passió sense haver de gastar més energia. A més, naturalment s’incrementa l’activitat del sistema dopaminèrgic, de forma que tenim una millor atenció focalitzada, un aprenentatge més ràpid i un reconeixement de patrons més eficient. Per tal de potenciar aquest efecte, hauríem de cercar informació relacionada amb aquests tres o quatre temes d’interès cada dia durant uns 20/30 minuts. Així, el nostre cervell començaria a fer noves connexions amb informació que ja teníem i es renovaria la passió de manera automàtica.

Quan algú s’apassiona sobre alguna cosa, el que passa és que pivota sobre dues coses bàsiques: la història del tema en qüestió i el llenguatge tècnic que s’usa en el seu camp de coneixement. Tots hem viscut el que passa quan una criatura es queda enganxada en una passió desaforada pels dinosaures, com conta la història de quan existien, del que va passar quan van desaparèixer i de tots els noms dels diferents dinosaures que van poblar la terra i les seves característiques. Història i llenguatge tècnic.

La història que construïm a mesura que entrem en profunditat en un tema, permet que recordem millor la informació sense fer massa esforç. El llenguatge tècnic permet la precisió i la comunicació eficaç. I, aquest segon punt, la comunicació que permet les converses sobre el tema en qüestió, és un altre element crucial de la passió, perquè inclou un dels elements bàsics que ens fan humans: la necessitat de connexió amb els altres. I en aquest punt és quan la passió connecta amb un altre element crucial: el sentit o propòsit.

El sentit que donem al que fem té un efecte potenciador sobre la motivació, la productivitat, la resiliència i la capacitat de focalitzar l’atenció. El propòsit/sentit el que fa de forma natural és desfer-nos d’estar pendents de nosaltres mateixos i els nostres dubtes i ens ajuda a centrar la nostra atenció en la tasca que hem de fer. A més, el sentit del que fem engresca als altres en la nostra missió, de manera que passen a donar-nos suport logístic, físic, intel·lectual, creatiu o emocional.

Kotler ens proposa un joc per tal de trobar el que ell anomena “un propòsit de transformació massiva” (PTM), un element de motivació potent, que connecti els nostres interessos i curiositats amb problemes globals humans. Per això, agafa paper i llapis i escriu totes les coses que desperten la teva curiositat. Sigues exhaustiu i no deixis res de banda. Mira de relacionar els teus interessos en grups de 3 o 4 elements. Després, comença una altra llista en la que has d’escriure una quinzena de problemes de la humanitat que t’agradaria veure solucionats. Mira de connectar alguns dels grups de la primera llista amb aquest problemes d’aquesta segona llista. Ja ho tens! Ja saps com construir un PTM!

L’autonomia, per la seva banda, és la llibertat necessària per tal de poder decidir perseguir els propis objectius, els que formen part de la passió i del propòsit. La motivació basada en l’autonomia és molt potent i suposa fer el que es vol fer, bàsicament per l’interès i la passió que desperta i pel fet que s’alinea amb els propis valors i les creences més profundes. Quan això passa, ens convertim en la versió més eficient, centrada, productiva, optimista, resilient, creativa i saludable de nosaltres mateixos. Així, per exemple, els enginyers de Google dediquen el 20 per cent del temps a fer el que volen fer de forma autònoma, sense directrius i sense cap tipus de pressió. El resultat està d’acord amb les expectatives creades pels estudis sobre l’autonomia: el 50% dels productes més importants de Google han sortit d’aquesta iniciativa.

Finalment, el mestratge és el desig de fer bé les coses que fem, les ganes de millorar. El major nivell de motivació s’assoleix quan intentem aconseguir una meta que considerem significativa en el marc d’un objectiu amb sentit. I, aquí, en aquest moment, és on podem veure tots els motivadors en acció. El desig posa ens posa en marxa gràcies a la passió, la curiositat i el propòsit, s’executa gràcies a la llibertat (autonomia) i a les habilitats que ens permeten anar avançant de manera progressiva (mestratge). El mestratge és un detonador dels estats de flux, però duu inclosa la necessitat d’un equilibri: el que hi ha d’haver entre les pròpies habilitats i els reptes que imposa la tasca. L’estat generador de flux és aquell en el que els reptes estan un poc per damunt de les habilitats del moment.

Kotler ens aconsella que si realment volem assolir el mestratge hem de dedicar un 15% del nostre temps a aquelles habilitats que ens serveixin per millorar en una tasca que sigui coherent amb la nostra curiositat, la nostra passió i el nostre propòsit. Es tracta d’invertir aquest temps a aprendre tasques que ens permeten ser un mica millor cada dia.

Si alineem la curiositat, la passió, el sentit, l’autonomia i el mestratge aconseguirem el flux, el moment en el que ens fusionem amb el que fem i en el que el nostre rendiment es dispara sense que tinguem sensació d’esforç. Com afirma Kotler: “Tots estem dissenyats pel rendiment òptim”.

I, recordem que com ens explicava Johann Hari, quan ens desconnectem dels nostres valors i del sentit que pot tenir la nostra feina, es crea la situació oposada a la que presentem: una situació que propicia l’ansietat i la depressió (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/01/viure-be-com-reconnectar-se-pel.html).

Continuarà...