Quan l’estrès t’ajuda a créixer...

 

“L’estrès permet que en el cervell s’obrin vies noves que, gràcies a la pràctica, es podran considerar noves maners de resoldre nous reptes. Això no vol dir que no resulti molest i que ens afecti més quan ja hem donat per suposat que el camí de la nostra vida ja estava prou clar. El secret d’una bona vida està en saber com afrontar els reptes que se’ns van presentant” https://benestaremocional.blogspot.com/2016/03/lestres-bo-i-lestres-dolent-visca.html

“Per tant, si vols viure més i millor: cuida les teves relacions íntimes, sigues amable amb la gent que veus cada dia, forma part de grups formals i informals i sempre que puguis somriu i fes un favor a algú, conegut o desconegut. El teu cos i el teu cervell ho agrairan.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html   

“Comença per cuidar-te, per saber modificar el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html

 

 

 

 

 

 

 

La resiliència es construeix a base de viure reptes i veure que anem superant-los gràcies als recursos que teníem i als que anem creant (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html). Així, les visions de l’estrès que el presenten com a negatiu, que ens empenyen a mantenir-nos dintre d’una zona de confort de cada vegada més petita, que ens fan veure les emocions negatives com a senyals que s’han d’evitar com sigui, que ens condueixen a sobreprotegir als nostres fills per tal “de mirar que siguin feliços”, són un parany.

L’estrès és, en principi, una resposta adaptativa. La visió negativa que s’ha donat en el camp de la Psicologia de la Salut s’ha basat en una visió parcial dels seus efectes negatius sobre la salut, la productivitat i l’aprenentatge. De fet, els estudis demostren que el més important a l’hora de veure com ens afecta l’estrès és la pròpia idea que tenim sobre els seus efectes, fins al punt que si adoptem una mentalitat del tipus “l’estrès és útil, té efectes positius i s’ha d’aprendre a aprofitar-los” resulta ser una font de creixement personal i de resiliència.

Les persones amb una mentalitat positiva davant l’estrès actuen de forma diferent a les altres:

accepten que la situació és estressant i real;

posen en marxa una estratègia per afrontar la font d’estrès;

connecten amb els altres per tal de cercar informació, ajuda o consells;

fan passes per tal de sotmetre, eliminar o alterar la situació que origina l’estrès: i, finalment,

miren de treure el màxim profit possible a la situació, enquadrant-la com a positiva o considerant-la una oportunitat per tal d’aprendre i créixer.

 

De fet, explica Kelly McGonigal en el seu llibre “Estrés: el lado bueno”, l’estrès serà dolent només quan se li apliquen tres condicions:

1.- ens sentim incompetents per afrontar-lo;

2.- ens apartem dels demés quan l’experimentem;

3.- no li veiem el sentit i el trobem completament absurd.

 

Tanmateix, quan l’acceptem com a part de la vida i ho afrontem com si fos un repte, la desconfiança en un mateix es converteix en seguretat, la por es transforma en valentia, l’aïllament esdevé connexió amb els altres i, finalment, el dolor origina sentit i significat.

L’estrès augmenta el risc de tenir problemes de salut, però NO quan la gent connecta amb la comunitat per tal de retornar-li part del que aquesta li ha donat abans. L’estrès augmenta el risc de morir, però NO quan la gent té un propòsit clar de vida. L’estrès augmenta el risc de depressió, però NO quan la gent troba un sentit a les seves dificultats. L’estrès resulta paralitzant, però NO quan la gent ho conceptualitza com un repte. L’estrès resulta extenuant, però NO quan resulta part d’un procés que es veu com un aprenentatge. L’estrès torna egoista a la gent, però NO quan la torna altruista.

Els estudis indiquen que una intensa resposta física d’estrès davant un succés traumàtic prediu una millor recuperació a llarg termini. La nostra resposta d’estrès, quan la veiem com a positiva, ens ajuda a actuar, a relacionar-nos i a créixer. L’estrès passat ensenya al cervell i al cos a manejar l’estrès futur. De fet, suposar que aprendràs d’una situació estressant modifica la teva resposta física a l’estrès, mobilitzant recursos que t’ajuden a concentrar la teva atenció, aguditzar els teus sentits, augmentar la motivació i mobilitzar energia.

Kelly McGonigal ens proposa dues preguntes clau:

1.- “Crec que tinc la capacitat de transformar l’estrès en alguna cosa bona?”.

2.- “Com puc créixer gràcies a l’estrès que vindrà?”

En elles hi ha implícita la idea que les estratègies que implementem canviaran la nostra resposta d’estrès, generant un cicle virtuós. Entre aquestes estratègies hem de destacar,

·       Recordar quins són els nostres valors a la vida fa que sigui més fàcil trobar significat en el que ens va passant dia a dia.

·       Ser capaç de parlar obertament sobre el que suposa un problema per a nosaltres pot fer que entrem en connexió amb els altres, amb la nostra humanitat compartida, i ens sentim menys sols davant el que ens estigui passant.

·       Aprendre a veure la resposta de l’estrès com un recurs, com una manera de mobilitzar la pròpia energia en el moment en què es necessita, fa que entrem en acció i construïm resiliència.

·        Decidir ajudar als altres en un moment de necessitat fa que entrem en contacte amb els circuits corporals i mentals de l’esperança i la valentia.

 

Quan sentis que el teu cos reacciona a l’estrès, pensa en com pots rendibilitzar millor la teva resposta: necessites lluitar, fugir, actuar per tal d’afrontar el repte, connectar amb altres persones, cercar significat o trobar la manera de créixer?

Bona reflexió!