bON nADAL, encara que sigui diferent...

 

“guanyar la pau espiritual, adquirir un sentit de comunitat i la facultat d’acceptar tot el que passa i no depèn de nosaltres” https://benestaremocional.blogspot.com/2015/06/saviesa-coratge-autocontrol-i-justicia.html

 

 

 

 

 

 

Un Nadal diferent... Suposo que aquest és l’eufemisme per expressar que la majoria de gent estarà a casa, cadascú en la seva bombolla i enyorant els altres Nadals, aquells en els que fèiem pinya a la taula, plena del tot, amb el personal fent festa, cantant les excel·lències del menjar i de la companyia...

I, al final, nosaltres no ens podem queixar... Som vius, aquí, travessant una pandèmia mundial, sense haver patit massa casos directament, per ara, i amb la majoria de gent amb la possibilitat de fer feina, encara...

A més, tenim noves incorporacions a la família: na Marina que era una bebè l’any passat, per part dels Femenias i en Sebastià, per part dels Vicens. La nissaga segueix, recordant el cicle de la vida, amb el temps imparable que no deixa de passar i ens col·loca fent papers nous: petits que tornen grans, fills que esdevenen pares, pares que esdevenen padrins...

M’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han fet que aquest any, a pesar de la seva raresa, a pesar de la seva duresa, hagi sigut especial:

gràcies a l’humor i l’amor de l’home de la meva vida,

gràcies a les noves històries dels meus fills,

gràcies a les històries del meu fill Pau, a la seva companyia, a les seves recomanacions musicals i de pel·lícules i a les seves rialles,

gràcies a les anècdotes de la meva filla Júlia sobre la seva feina i a les seves bromes i a la seva capacitat per alimentar a la nostra família,

gràcies als meus amics i a la seva generositat per tal de mantenir viva la nostra connexió,

gràcies als sopars amb na Laura (sempre que les condicions ho han permès) i a la complicitat que ens genera,

gràcies a les fotos de na Marina, enviades per na Xesca, i a les videotrucades des de Brussel·les, que han fet que no ens sentíssim tan lluny d’aquest miracle que passa a mesura que una criatura torna gran,

gràcies a les vegades que ens hem topat amb en Joan i na Joana, a poder ser testimonis de la seva il·lusió per la vinguda d’aquesta nova criatura,

gràcies a totes les circumstàncies que han fet possible la felicitat de na Petra i la vinguda d’en Sebastià a la nostra vida,

gràcies a l’operació que van fer a en Salvador i que, per ara, ens ha beneit amb unes setmanes sense infeccions,

gràcies a tenir la sort de poder travessar el canvi de vàlvula de mumare i a la intervenció exitosa que van fer al meu germà Joan, un oasi de pau enmig de la por i de la desgràcia que pateixen moltes persones,

gràcies als meus germans, Joan i Bàrbara, per fer-me sentir que mumare sempre està en bones mans (i a la intervenció especial de na Laura en assumptes de salut),

gràcies a totes les persones que han vingut a la consulta i han deixat que la connexió terapèutica fes la seva màgia,

gràcies a les panades llorencines, als cafès amb n’Eulari i companyia i a les passejades per fora vila,

gràcies al peix escabetxat de mumare que m’ha permès complementar la meva necessitat proteica i d’omega 3,

gràcies a les confitures especials de na Paca i a la seva gran originalitat quan envia els seus gifs pel grup de la família (i per ser l’única que contesta a les bromes d’en Guillem!) i a la seva feina amb els de Zaqueo,

gràcies als veïnats que han rebut paquets nostres i que ens han fet favors,

gràcies al nostre llibreter particular, en Fausto, que des de Món de Llibres, ha mantingut el vaixell en marxa, tenint present la nostra ànsia d’aventures literàries i del nostre té verd, en companyia de l’estimada Marta Sanxo,

gràcies a n’Atzahara, per mantenir Arati obert sempre que ha sigut possible, amb bon humor i abraçades virtuals plenes de llum,

gràcies a na Conxa, la reina de les botigues, amb el seu bon humor i la il·lusió que traspua per ajudar i per jugar amb la seva néta,

gràcies a tenir la possibilitat de demanar ajuda quan la necessito...

 

I moltes gràcies a totes aquelles eines, literàries o experiencials, que ens permeten convertir-nos un poc més en estoics, és a dir,

“guanyar la pau espiritual, adquirir un sentit de comunitat i la facultat d’acceptar tot el que passa i no depèn de nosaltres”.

 

Bon Nadal a tothom!

Una abraçada virtual