Passa al contingut principal

Quatre sessions per setmana durant sis setmanes o La joia del moviment

  

“El propòsit del cervell humà és produir moviment. El moviment és l’única manera que tenim per tal d’interactuar amb el món” Daniel Wolpert

Ens agradi o no, som uns primats nuus, bípedes i lleugerament grassos que perden el cap pel sucre, la sal, els greixos i les fècules, però seguim estant adaptats per menjar una dieta diversa de fruites i verdures fibroses, de nous, llavors i tubercles, de carn magra. Fruïm del descans i la relaxació, però el nostre cos segueix sent el d’uns atletes de resistència que van evolucionar per tal de caminar molts quilòmetres al dia i per a córrer en moltes ocasions, a més de cavar, escalar i portar coses. Ens agraden les comoditats, però no estem ben adaptats per passar els dies a l’interior de les cases, asseguts a butaques, portant sabates amb suport per l’arc del peu, mirant atentament llibres i monitors durant hores. En conseqüència, mils de milions de persones pateixen malalties de l’opulència, la novetat i el dessús que solien ser rares o desconegudesDaniel E. Lieberman , La historia del cuerpo humano 

“Mou-te. De la manera que vulguis, el temps que vulguis i de la manera que et faci feliç. Mou qualsevol de les parts del teu cos que es puguin moure, amb gratitud. Mou-te tu sola i en grup. Mou-te a casa. Mou-te a fora. Mou-te amb música o en silenci. Marca’t metes que et resultin significatives. Dóna petites passes per assolir grans objectius. Cerca noves experiències i explora noves identitats. Presta atenció a com les activitats et fan sentir i a com et van canviant. Escolta el teu cos. Dóna’t permís per fer el que et fa sentir bé” Kelly McGonigal “The Joy Of Movement”

 

 

 

 

 


 

 

 

Una de les coses que enyor més des de l’inici d’aquesta història del virus –a part de les trobades familiars i de les abraçades- és la dutxa de després de la natació. Donar-te una manta de fer esprints i després, tota retuda, deixar que l’aigua calenta et vagi corrent pel cos és un dels plaers de la meva vida. Sort que la relaxació final de les sessions del Ioga se li assemblen bastant: després d’activar tota la musculatura, de fer un esforç treballant determinades postures, mantenint l’atenció centrada en la respiració i amb l’activació dels músculs necessaris, un pranayama o una meditació centrada en el cos fan que entris en un estat corporal de recuperació complet. No necessites res, no vols res, no penses en res...

El moviment, explica Kelly McGonigal en el seu llibre “The Joy Of Movement”, és una manera de practicar l’autocura, una oportunitat per superar els propis límits, una manera de conèixer gent. La gent que es manté activa físicament és més feliç i està més satisfeta amb la seva vida. A més, les persones que regularment practiquen exercici, sigui quin sigui, tenen un sentit més marcat de propòsit i experimenten més gratitud, amor i esperança. Es senten més connectats amb la seva comunitat i és menys probable que es sentin sols o es deprimeixin. I, el que demostren els estudis, és que és el propi moviment el que origina totes aquestes joies i no el nivell de forma física de la persona.

A més del benestar que genera el moviment, l’activitat física ens dona una sensació d’energia, alleuja les preocupacions i ens ajuda a vincular-nos amb els altres. Per altra banda, la mobilització de substàncies químiques que ocasiona, provoca una reducció en el nivell d’inflamació cerebral, de manera que amb al temps ens protegeix de la depressió, de l’ansietat i de la solitud. L’exercici regular, explica McGonigal, remodela l’estructura física del cervell per fer-te més receptiva a la joia i a la connexió social. Durant l’activitat física, els músculs segreguen hormones en el torrent sanguini que fan que el nostre cervell sigui més resilient a l’estrès.

Els humans estem cablejats per sentir plaer quan fem aquelles activitats o tenim les experiències i els estats mentals que ens han ajudat a sobreviure com a espècie. Quan ens activem físicament, accedim a plaers innats, com el de sincronitzar-nos amb el batec de la música, sentir la força de la velocitat, el plaer de la coordinació o la sensació de poder una vegada que superem un repte. El moviment també connecta amb necessitats humanes bàsiques com entrar en contacte amb la natura o entrar a formar part d’un col·lectiu.

El cervell va evolucionar per tal de controlar els moviments del cos, així de clar ens ho contava Shane O’Mara (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/10/posa-un-comptapasses-la-teva-vida.html). La clau de la nostra presència en tots els ecosistemes ha estat el fet de ser l’espècie més efectiva a l’hora de desplaçar-se en distàncies llargues. L’evolució, a més, ho va amanir amb el plaer del moviment. Tal i com explica McGonigal, el moviment sostingut durant uns 20 minuts, en cas que suposi un repte moderat, provoca una neurorecompensa que suposa un alleujament del dolor i un augment de la sensació del plaer. L’exercici físic activa la presència dels endocannabinoides, regulant la resposta d’estrès, reduint l’angoixa, augmentant la presència de la dopamina i provocant un major benestar i una sensació d’optimisme. A més, augmentar el nivell de moviment té com a efecte secundari que ens fem més receptius als altres plaers de la vida, sobretot els que es relacionen amb la presència dels altres.

En el cas de voler treure el màxim de plaer a l’efecte del moviment, McGonigal indica que els adults sedentaris que comencen a fer exercici intens mostren un augment progressiu en el plaer experimentat, amb un pic sobre les sis setmanes. Es tractaria de fer unes quatre sessions per setmana durant un mínim de sis setmanes. A partir d’aquest moment, el plaer estaria garantit.

A més, una vegada que fruïm del propi moviment, fer exercici és cada vegada més fàcil, perquè només anar als llocs on el fas ja fa que experimentis una onada de plaer relacionada amb els estímuls que hi ha. Només d’entrar al lloc on practico Ioga, a Arati amb n’Atzahara, i asseure’m a l’estoreta sobre el coixí de meditació, el meu cos es relaxa, la meva respiració es torna regular; quan ens demana que ens aixequem, els meus músculs es preparen i anticipen el que ve, un repàs a tot el cos que acabarà amb la sensació de que tot va bé...

Bon moviment!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,