“caminar constitueix una sorprenent gesta neuromusculoesquelètica que requereix que es faci una ràpida coordinació de l’activitat del cervell i els nervis per tal d’obtenir successives seqüències en les que diversos músculs i grups musculars es contreuen i es relaxen”
“Caminar és el resultat d’una extraordinària col·laboració entre el control descendent del cervell, la informació ascendent dels peus i de les cames i un sistema de control rítmic de nivell intermedi situat en la medul·la espinal que actua com “un generador de patrons””
“Un generador central de patrons és un circuit del sistema nerviós que produeix patrons rítmics regulars; altres exemples són la respiració, els lents i constants moviments peristàltics que impulsen els aliments a través dels intestins i els batecs del cor” Shane O’Mara, “Elogio del caminar”
Si ara vas a viure a les Illes Shetland i no et trobes bé, estàs estressat o tens antecedents de malalties degeneratives del cervell, el metge de família et prescriurà caminades per la platja com a tractament preventiu. O, per altra banda, vas a viure al Japó i et trobes amb la mateixa situació, és probable que el metge de família et recomani el que anomenen “banys de bosc”, anar a fer caminades pel bosc, pels seus efectes beneficiosos demostrats sobre el sistema nerviós i hormonal.
Si llegeixes el llibre del neuropsicòleg irlandès Shane O’Mara, “Elogio del caminar”, et trobaràs que intenta demostrar “la imperiosa necessitat de que comencem a caminar una altra vegada. El nostre cervell i el nostre cos en sortiran guanyant; el nostre estat d’ànim, la nostra lucidesa mental, la nostra creativitat i la nostra connexió amb el món social, urbà i natural...tot millorarà”.
El cervell ha evolucionat per tal de controlar el moviment del cos. Així de clar. Som animals mòbils que, en la seva primera etapa d’evolució, es dedicaven, la major part del seu temps, a explorar el territori per sobreviure, mirant de trobar aliments i d’evitar depredadors. Un humà, gràcies al fet de ser bípede, pot cobrir aproximadament el doble de distància que un ximpanzé, cremant el mateix nombre de calories i, per tant, l’extensió de terreny que pot explorar per cercar aliment és molt més gran.
El fet de deixar lliure els braços va fer que poguéssim transportar coses, menjar el temps que ens desplacem, no haver d’aturar-nos per refredar la temperatura del cos i ser bons corredors en distàncies relativament llargues, especialment quan fa calor. Això les altres espècies que caminen a quatre potes no ho poden fer i, així, són més vulnerables a ser caçades pels humans. Som, a més, probablement els millors caminants de totes les espècies. Gràcies a això hem estat presents, des de fa 50.000 anys, en tots els ecosistemes del planeta.
Caminar forma part de la nostra maduració com a persones. En uns 300 o 400 dies, els bebès que han començat a caminar donaran molts de cents de milers de passes i cauran molts de milers de vegades. A més, l’experiència de la marxa modificarà la seva experiència del món, fent que els mecanismes del cervell i la ment es mobilitzin d’una forma més plena. Una criatura que camina, canvia la seva manera d’estar en el món, actuant sobre les coses, interactuant més amb els altres... Crea un mapa cognitiu que el permetrà navegar pel món: descobreix on és, decideix on vol anar i després és capaç d’anar-hi. I només pot crear aquest mapa gràcies al moviment, a caminar o a córrer.
El sedentarisme és una de les xacres de la modernitat. El funcionament òptim del cos i del cervell humans estan lligats al moviment. Altrament, ens condemnem a tenir més probabilitat d’emmalaltir i que es vegin afectats els nostres òrgans corporals i el nostre funcionament mental.
Estem fets per caminar. Caminar millora tots i cada un dels aspectes del nostre funcionament físic, psíquic i neuronal.
Posa un comptador de passes a la teva vida. I mira de fer un mínim diari i setmanal.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada