10 raons per caminar

 

“Som presoners de nosaltres mateixos. Es parla de la tirania de l’opinió pública, però no és res, diu Thoreau, comparada amb l’opinió personal. Estem empresonats en els nostres propis judicis. Caminar, per a Thoreau, no és trobar-se a un mateix, sinó donar-se sempre la possibilitat de reinventar-se” Frédéric Gros “Caminar, una filosofia”

“El vertader encant d’anar a peu no resideix en el fet de caminar o en el paisatge, sinó en conversar. Caminar és bo per tal de sincronitzar el moviment de la llengua i per mantenir la sang i el cervell desperts i actius; el paisatge i les olors del bosc són bons perquè un home trobi en ells un inconscient i discret atractiu i consol pels ulls, l’ànima i els sentits; però el plaer suprem prové de la conversa” Mark Twain “Un vagabundo en el extranjero”

 

 

 

 

 

 

Seguint a Shane O’Mara, a “Elogio del caminar”, podem desglossar 10 raons per caminar:

 

1.-Si vols viure bé a una ciutat, procura triar-ne una amb una alta “caminabilitat”,

és a dir, on sigui fàcil fer tot el que és necessari fer a peu. Tria una ciutat FASE: en la que sigui Fàcil anar caminant d’un lloc a un altre; que sigui Accessible per a tothom; que sigui Segura; i Estimulant, amb espais oberts i zones verdes.

 

2.- Com explica Susan Pinker, la integració social afavoreix la longevitat i la qualitat de vida

(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/viure-mes-i-millor.html ). Un barri o un poble amb una alta “caminabilitat” fa que ens topem amb altra gent de manera constant i que es construeixi una xarxa social de manera més ràpida i fàcil. A més, la facilitat d’accés intensifica l’activitat econòmica i, per tant, el benestar general.

 

3.- La vida sedentària és bàsicament insana i condueix a una disminució del volum i de la força muscular.

Aquesta disminució afecta directament al cervell. Quan es mouen els músculs es produeixen una sèrie de molècules (una d’elles és l’anomenada VEGF) que passen al cervell i fan que es creïn noves cèl·lules cerebrals. Si es deterioren els músculs, també ho fa el cervell.

 

4.- No fer exercici afecta directament a la personalitat, provocant una disminució en la dimensió Obertura a l’Experiència (tendència a provar coses noves), en la Responsabilitat (fer-se càrrec i ser eficient a l’hora de fer coses), en l’Extraversió (la sociabilitat), en l’Afabilitat (la capacitat per ser amables amb els altres) i un augment del Neuroticisme ( una mesura d’inestabilitat emocional).

 

5.- Caminar de manera regular i amb un bon ritme és una forma directa i senzilla d’exercitar el cor, els pulmons i de millorar l’eix cor/cap,

donat que el 20% de la sang se dirigeix cap al cervell, que sempre té fam d’energia i d’oxigen. També té uns efectes similars sobre els intestins i, per tant, sobre la digestió, l’absorció de nutrients i l’eliminació de residus.

 

6.- Passejar per fora vila, per la muntanya, per la vora de la mar, per un bosc, té efectes beneficiosos demostrats sobre la salut i el benestar.

Per exemple, el cortisol en sang, una hormona de l’estrès, disminueix després d’una caminada, millorant el funcionament corporal.

 

7.- Passejar per espais naturals té un efecte restaurador sobre la nostra capacitat de prestar atenció i sobre la fatiga mental.

L’efecte és possible perquè ens allunyem de la nostra vida i el nostre entorn; ens trobem amb elements visuals i sensorials que són variats i sobre els que podem centrar la nostra atenció; i podem “allargar la vista”, de manera que tenim una altra sensació d’espai.

 

8.- Passar temps en la naturalesa millora l’estat d’ànim i té un efecte comparable a factors que afecten a la felicitat individual com el nivell de renda, el nivell d’educació, el grau de religiositat, l’estat civil, el voluntariat i l’atractiu físic.

Per altra banda, practicar qualsevol activitat física està relacionat amb una disminució de la probabilitat de depressió. Aproximadament, es podrien evitar el 12% de casos futurs de depressió amb una hora d’activitat física cada setmana.

 

9.- Caminar, igual que altres exercicis aeròbics, pot arribar a tenir un efecte marcat sobre la memòria i l’aprenentatge,

a través del seu efecte sobre l’anomenat BDNF, el factor neurotròfic del cervell, unes mol·lècules que permeten canviar la configuració del cervell i de les sinapsis, fent possibles nous aprenentatges i nous records. L’exercici físic constitueix una forma senzilla i directa d’augmentar els nivells de BDNF, especialment en una zona implicada en la memòria, la formació hipocampal. A més, es pot demostrar un augment de la producció de noves neurones i un efecte marcat sobre la millora de la xarxa dels petits vasos sanguinis que alimenten les cèl·lules del cervell.

 

10.- Caminar millora la creativitat,

 Gràcies al procés d’alternança entre deixar vagar la ment i centrar-se en coses concretes. Aquest efecte del passejar ens permet posar l’atenció al mateix temps en les parts i en el tot, fent associacions d’idees noves. Quan caminem poden sorgir associacions estranyes però creatives en diferents parts de les xarxes semàntiques del cervell que processen la memòria i el significat. Per trobar solucions creatives a un problema, explica Shane O’Mara, necessitem tenir amples coneixements sobre el tema, per una banda, i per l’altra, activar el cervell al màxim. Aquest darrer punt és el que ens ofereix el caminar, sobretot a l’aire lliure.

 

Bones caminades!