Estimada Laura, ara que en fas 26...

 

“Ara no és l’objecte d’amor. Ara ha de ser ella l’amor. Ara ha de ser forta, la depositària dels moments compartits. I tots aquests records, totes aquestes vivències, generen una font infinita d’agraïment. Un agraïment que traspassa el seu cor i envaeix l’espai que comparteix amb totes les persones que l’han acompanyada durant aquests darrers temps.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/10/resiliencia-en-accio-o-molts-danys-laura.html

 

“Estimada Laura, no deixis de cercar l’aigua salada per curar les teves penes: plora quan hagis de plorar, neda quan et deixin les circumstàncies, però sobretot sua, fes que tots els músculs del teu cos recordin la seva funció, preservant l’etern cicle de tensió/relaxació.

I respira la calma que ve sempre després de la lluita...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/10/estimada-laura-ara-que-en-fas-25.html

 

 

 

 

Estimada Laura,

Ara que en fas 26 t’he de dir que mai pensava que ens trobéssim avui així, sense festa, sense abraçades, sense celebració conjunta... Sembla mentida que la mort, el dol o l’enyor no aconseguissin acabar amb les festes familiars i que un virus ho faci... Sort tenim de saber que saps que, encara que no físicament, hi som tots, pensant en tu, esperant que s’acabi tot això per poder rescabalar totes les festes pendents...

Què et diria avui si pogués donar-te 26 abraçades o una d’aquelles càlides i llargues? Què podria desitjar-te?

 

Abraçada 1:

Recorda sempre que estàs envoltada de gent que t’estima, que vindrà a ajudar-te en el moment que necessitis.

 

Abraçada 2:

Sigues amable, sempre (o intenta-ho). L’amabilitat és una garantia a l’hora d’obrir-te al món i que el món s’obri. Com diu un post que té na Júlia al seu quarto: no sabem pel que estan passant els altres; sigues amable sempre.

 

Abraçada 3:

Respira, sobretot quan sentis que el món es tanca. Mou el teu diafragma, tot el que puguis. Troba sempre un moment per estar amb tu mateixa, respirant.

 

Abraçada 4:

Perdona sempre que puguis. No oblidis, no; fes una altra cosa, intenta comprendre. Recorda, que en la majoria de casos, el dolor que et provoquin és el resultat de la inconsciència o de la incompetència. Reflexiona i aprèn.

 

Abraçada 5:

Dóna abraçades tot d’una que la vida ho permeti. Porta el compte de les que t’agradaria donar quan hi hagi els tests o les vacunes que necessitem...

 

Abraçada 6:

Llegeix sempre que puguis. Desconnecta del món. Entra en altres vides. Viu, temporalment, en un altre univers. En sortiràs reforçada.

 

Abraçada 7:

Aprèn dels altres. Escolta els altres. No tinguis por de demanar. Recorda que la creativitat és el resultat del coneixement i de la curiositat.

 

Abraçada 8:

Mou-te, tot el que puguis. No deixis que et diguin que estàs limitada perquè tornes gran. Coneix-te a tu mateixa. Treu partit de la teva experiència. Prova nous reptes.

 

Abraçada 9:

Queda amb els amics. L’amistat és un pont entre diferents mons. L’amistat et permet construir un codi especial que força la teva visió del món i et permet viure les coses amb ulls nous. Conserva els amics que ja tens. No tanquis les portes als que vindran.

 

Abraçada 10:

No t’insensibilitzis mai al dolor dels altres. No creguis això de que l’experiència converteix el patiment en fredor; no, no és així. Els coneixements han de servir per acompanyar a l’altra persona en el seu dolor, al temps que no caiem en el patiment i ajudem amb el que podem.

 

Abraçada 11:

Guarda un lloc sempre per entendre els teus errors, per aprendre d’ells. Com es diu, quan fas coses no perds mai: o guanyes o aprens.

 

Abraçada 12:

Camina sempre que puguis.

 

Abraçada 13:

Menja bé sempre que puguis.

 

Abraçada 14:

Contesta bé sempre que puguis. Encara que això suposi quedar-te en silenci alguna vegada. Torna a parlar amablement tot d’una que puguis.

 

Abraçada 15:

No et deixis dur pels dimonis dels altres. No deixis que els seus mals humors condicionin els teus. Recorda que no són teus, que són seus i les han de resoldre ells.

 

Abraçada 16:

No pensis massa quan estàs cansada, enfadada o molesta. Els pensaments són només això, pensaments, però quan estem cansats o malament ens els prenem massa seriosament.

 

Abraçada 17:

No deixis de fer els rituals que et recorden al teu pare. Ja sé que sempre el portes a dins, però fer les coses que generen aquests moments especials fan que ens sentim bé.

 

Abraçada 18:

Demana ajuda quan la necessitis. Sempre. No ho dubtis. Deixa que t’ajudin. La majoria de gent és bona gent. Demanar ajuda és un signe d’intel·ligència (diuen els estudis). I deixa que les persones que t’estimen es sentin útils ajudant-te.

 

Abraçada 19:

No tinguis por de parlar sobre el que et fa por. No tinguis por de parlar sobre el que necessitis. Les relacions estan fetes de converses. Només aquestes ens poden donar la clau del codi que ens permet entendre’ns i connectar profundament.

 

Abraçada 20:

Dóna les gràcies sempre que puguis. L’agraïment, cap a la vida, cap als altres, és un dels pilars del benestar. Donar les gràcies et permet tenir una perspectiva més àmplia del món. T’obre el cor i la ment.

 

Abraçada 21:

Fes petits favors sempre que puguis. Deixa passar algú, aguanta-li la porta, deixa petites propines... I, sobretot, somriu sempre que puguis i dóna el bon dia. Tots necessitem imperiosament que ens somriguin alguna vegada...

 

Abraçada 22:

Dóna’t petits plaers. Fes una llista: passejar per la platja amb na Tàlia, anar a caminar o a sopar amb en Vicenç, passar-te una bona estona en una llibreria, contemplar una estona a la padrina... Col·lecciona aquests moments. La vida està feta d’aquestes petites coses.

 

Abraçada 23:

Riu molt. Pensa en qui et fa riure i practica.

 

Abraçada 24:

Escolta la música que t’agrada. Confecciona una llista que et recuperi del cansament o del mal humor. Canta sempre que puguis (o xiula per activar el nervi vago!)

 

Abraçada 25:

Celebra sempre els teus anys. En petit comitè, per parts, en grans grups, en família, amb amics... No ho deixis de fer mai. Pensa en el que deia el teu pare: tot s’ha de celebrar!

 

Abraçada 26:

I recorda que jo, mentre tingui alè, sempre hi seré, pel que faci falta.

 

Una abraçada enorme addicional...