“No som un relativista; no dic “m’agrada el meu cafè amb llet i a tu sense; estic a favor de la bondat i tu prefereixes els camps de concentració” [...] Hi ha una pluralitat d’ideals, ja que hi ha una pluralitat de cultures i temperaments [...] No hi ha una infinitat de valors: la quantitat de valors humans [... ] és finita [...]. I el que això significa és que si un home persegueix un d’aquests valors, jo, que no ho faig, som capaç d’entendre perquè ell ho fa o com seria, en les seves circumstàncies, ser induït a fer-ho. Aquí tenim la possibilitat de la comprensió humana” Isaiah Berlin
“La moral, la política i la religió poden ser grans temes de conversa, però només quan els elefants [els nostres sistemes emocionals i de creences] estiguin tranquils i els genets [els nostres jos conscients i autojustificadors] fora de servei. La moral ens uneix en equips per tal de que puguem competir amb altres equips, però les nostres diferències són més petites del que semblen. Tots participem en el mateix joc” Jonathan Haidt
“No sé d’on ha tret això, aquest nin! A ca nostra no ho ha vist!” Aquest és un dels comentaris més freqüents a la consulta quan parlem de les persones de la nostra família, sobretot dels fills. Sabem que els estudis ens confirmen que la personalitat no depèn de l’educació que ens donen els nostres pares (vegeu el poc pes que té la criança a https://benestaremocional.blogspot.com/2013/06/la-influencia-dels-pares-en-la.html ). I que en la majoria de coses, com per exemple el benestar emocional, hi ha una càrrega genètica de sobre un 50%, un 5% de les circumstàncies viscudes i un 45% de les activitats que es fan. Així i tot, ara, en aquest moment de la història, hi ha més gent que mai que pensa que l’educació familiar és la font de tot el que pugui arribar a ser una persona.
Jonathan Haidt, en el seu llibre “La mente de los justos”, a part d’explicar com els humans decidim què és el que està bé i què el que no hi està i en quin tipus de societat hauríem de viure, descriu com les persones arribem a ser com som i a pensar el que pensem. Seguint la teoria dels tres nivells de la personalitat del psicòleg Dan McAdams, Haidt ens mostra que la nostra manera de veure la societat es crea, en primer lloc, a partir del nostre temperament bàsic, a partir de la nostra puntuació en trets de personalitat com la sensibilitat a l’amenaça, la cerca de la novetat, l’extraversió i el grau de perfeccionisme.
Els estudis indiquen que els conservadors reaccionen amb més intensitat als senyals de perill, mentre que els liberals puntuen més alt en la cerca de sensacions i en l’estar obert a noves experiències. En aquest primer nivell, els gens que decideixen aquests trets, generen cervells més o menys reactius a les amenaces i cervells que senten més o menys plaer quan s’exposen a la novetat, al canvi i a noves experiències.
En un segon nivell, hi trobem el que McAdams anomena “adaptacions característiques”. Això, el que ve a dir és que, a mesura que ens passen coses en els ambients on vivim, desenvolupem maneres de respondre als reptes que van sorgint. Per exemple, si ens trobem amb dos germans, un més extravertit i més obert a la novetat que l’altra i l’altre més sensible a les amenaces i més introvertit, veurem que, encara que vagin a la mateixa escola, les seves adaptacions seran completament diferents. En l’ambient d’una escola estricta i conservadora, el primer tindria un perfil més contestatari i tindria problemes en determinades situacions, mentre que el segon es trobaria còmode amb les nombroses i estrictes regles. Quan arribessin a la Secundària, s’apuntarien a activitats diferents i tindrien amics diferents, transitarien per opcions polítiques diferents i acabarien per no trobar-se còmodes parlant de política a casa.
En el tercer nivell, hi trobem la narrativa personal, allò que ens contem a nosaltres mateixos, i als altres, sobre com som i perquè som així. La ment, explica Haidt, no és un processador lògic, és un processador d’històries. La història de la nostra vida, de com hem arribat a ser el que som, no és necessàriament certa del tot, sinó que es basa en reconstruccions simplificades i selectives del nostre passat, moltes vegades amb una versió idealitzada del nostre futur. I són molt importants a l’hora de condicionar el nostre comportament, les nostres relacions i la nostra salut mental (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/12/millors-relacions-gracies-lescriptura.html ).
Les persones que poden construir una narrativa de “redempció”, que parteixen de les dificultats superades, dels patiments inicials i les connecten amb la superació de tot això, arriben a ser més productives i més felices que les que no ho aconsegueixen. Les narratives vitals estan saturades de moralitat, del que pensem que està bé, de com és el món, de com són els altres, de com ens veiem a nosaltres mateixos.
Haidt ens mostra com les narratives personals dels conservadors i dels liberals són diferents perquè es basen en dimensions morals diferents. Els mòduls morals que expliquen les nostres reaccions davant el que creiem injust, es basen en la necessitat dels humans de regular la convivència entre els individus que formen part d’un grup. Els humans, per les nostres característiques com a espècie, no haguéssim pogut sobreviure sense el grup. Els grups amb persones amb trets que ajudessin a regular l’egoisme individual i d’altres trets que afavorissin la cooperació van tenir més possibilitats de sobreviure. I així, es van consolidar una sèrie de mòduls morals:
· Tenir cura/Dany, que va evolucionar per tal de cuidar a les criatures vulnerables. Ens fa sensibles al signes de patiment i necessitat; ens fa menysprear la crueltat i voler cuidar als que pateixen.
· Equitat/Engany, que va evolucionar per tal de promoure la cooperació sense patir enganys. Ens fa sensibles a que l’altra persona sigui equitativa o no a l’hora de col·laborar amb ella. Ens fa ser altruistes recíprocs. Ens fa voler rebutjar als tramposos.
· Lleialtat/Traïció, que evolucionà per tal de poder formar i mantenir coalicions. Ens fa sensibles a si l’altra persona és, o no, un bon jugador d’equip. Ens fa confiar i recompensar a aquestes persones i ens fa voler rebutjar i, inclús, fer mal o eliminar a qui ens traeix a nosaltres o al nostre grup.
· Autoritat/Subversió, que evolucionà per tal de respondre al desafiament adaptatiu d’establir relacions que ens beneficiessin dintre de les jerarquies socials. Ens fa sensibles als signes de status i als senyals de que altres persones s’estan comportant adequadament, o no, pel que fa a la seva posició.
· Santedat/Degradació, evolucionà inicialment com a resposta al desafiament adaptatiu del dilema de l’omnívor (tot és comestible? Què pot arribar a fer-me mal si ho menjo?) i al fet de viure amb patògens i paràsits (com puc mantenir-me sa? Què em pot emmalaltir?). Ens fa sensibles si les altres persones segueixen les regles que ens mantenen protegits del que considerem situacions contaminants, tant literalment com metafòricament.
· Llibertat/Opressió, evolucionà com a resposta al desafiament adaptatiu de viure en petits grups d’individus en els que n’hi ha que podrien intentar dominar i abusar dels altres. Ens fa sensibles als indicadors de dominació i fa que ens unim per tal de lluitar-hi.
Cada persona, en la seva narrativa personal, té en compte, de manera inconscient, la seva posició pel que fa a aquests mòduls morals. Al final, en la nostra narrativa personal, també hi tenim en compte el que esperem dels altres, la reciprocitat que trobem normal i si confiem en els vincles que hem anat fent.
A partir de la nostra narrativa i de les nostres relacions amb la comunitat de la que formem part, generem el que Haidt anomena “capital moral” que és la xarxa que formen els valors, les virtuts, les normes, les pràctiques, les identitats, les institucions i les tecnologies que compartim amb les altres persones, a partir de la posició del grup en les sis dimensions morals anteriors.
Per tant, si el teu fill/germà/amic/ o el que sigui, té un ideari polític molt diferent del teu, recorda la teoria dels tres nivells: segurament té un temperament diferent, ha tingut una història diferent i, al final, ha construït una narrativa personal diferent sobre com viure en societat. Si teniu paciència per seure i comparar la importància que doneu a cada un dels sis mòduls morals, veureu que les vostres diferències poden dibuixar-se sobre cada una de les dimensions.
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada