Les metes i la motivació

 

“quan una llista de comprovació està ben feta [...] permet que et despreocupis de la part més bàsica, de les coses rutinàries de les que no s’hauria d’ocupar-se el cervell per deixar que es concentri en les coses difícils” Atul Gawande “El efecto Checklist”

“A finals dels anys 60 en els hospitals occidentals es va produir una millora considerable en el que era el tractament dels pacients. Es va aconseguir disposar d’un llistat precís, cada 6 hores o menys, de les constants vitals de cada una de les persones ingressades, cosa que va permetre detectar problemes ràpidament (com, per exemple, una infecció) i intervenir de manera eficient.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/fer-llistes-millora-el-rendiment-o-la.html

 

 

 

 

 

 

Si vols aconseguir alguna cosa en aquesta vida, has de saber com encendre el desig. I si el desig és el combustible del canvi, les metes són el lloc de destinació. La motivació, ens explicava Steven Kotler a “L’Art of Impossible”, es pot entendre com el resultat de tres elements: desig (drive), perseverança (grit) i metes (goals). Les metes ens ajuden a dibuixar el camí que hem de fer per tal d’arribar al nostre objectiu. I, de retruc, augmenten el rendiment i la productivitat entre un 11 i un 25%.

El cervell és una màquina de predicció. I la seva matèria primera és la memòria. A partir dels records anem construint un món virtual dintre del nostre cap que ens permet predir el que passarà a continuació. No veiem amb els ulls, explica Lisa Feldman Barrett, veiem amb el cervell, més concretament amb la simulació sobre el que pot passar que fem quan ens trobem en una determinada situació. Les prediccions ens assenyalen què pot passar i quina quantitat d’energia necessitem per afrontar el que ve a continuació. I aquestes prediccions es basen en la feina de tres sistemes: el d’adquisició d’informació, el de reconeixement de patrons i el d’assoliment de metes.

“Dona-li al sistema d’assoliment de metes una en concret i li donaràs al sistema d’adquisició d’informació un propòsit i al de reconeixement de patrons un objectiu”, explica Steven Kotler. A més, hem de recordar que l’evolució prima la supervivència i ja que la consciència és un recurs limitat, la nostra realitat es construeix a partir de la por i/o de les metes que ens fixem. Per tant, les metes poden ser el recurs que neutralitzi la por. I per augmentar la potència de les metes a l’hora de dirigir la nostra atenció hem de saber quines són les nostres necessitats, és a dir, hem de basar-nos en la nostra motivació interna.

Les metes s’han de plantejar de forma explícita per tal d’enfortir la nostra motivació. Als grans propòsits, que deriven del que anomenàvem “un propòsit de transformació massiva” (PTM) que connecta els nostres interessos i curiositats amb problemes globals humans (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/05/motivacio-com-potenciar-el-desig.html ), hi hem d’afegir les “metes grans i difícils” (MGD), que són les que marquen les passes concretes que hem de fer per tal d’aconseguir el PTM. Així, si decidim que el nostre PTM és, per exemple, “ajudar a dignificar la vida de tots els infants”, haurem de passar per MGD del tipus “estudiar un Grau Universitari de Treball Social o de Ciències Polítiques o Sociologia” i/o “aconseguir fons gràcies a la creació d’una Fundació o d’una ONG”.

Hi ha determinades variables que moderen la potència de les metes MGD i un d’ells és el compromís. I, aquest, té el seu màxim efecte quan els resultats perseguits estan alineats amb els nostres valors profunds. Quan això passa, la nostra atenció es centra fàcilment en els objectius, som més resilients i també més productius.

Una altra de les variables que moderen la potència de les metes MGD és el fet de que siguin privades. El fet de parlar-ne molt, curiosament, disminueix la probabilitat d’èxit. I això s’explica perquè el cervell queda bastant satisfet només pel fet de parlar-ne, cosa que disminueix la probabilitat de mantenir-se centrat en la direcció correcta. A més, hem de trobar el moment adequat per plantejar-nos una determinada MGD, ja que és important que sigui assequible.

Una vegada que tinguem el compromís, la mantinguem en privat i ens trobem amb l’energia i les condicions adequades, hem de mirar de que la MGD es pugui dividir en el que Kotler anomena “metes clares i concretes” (mc2). Les mc2 ens marquen les passes que hem d’anar fent dia a dia per tal d’arribar al nostre objectiu final. I això es pot materialitzar en les llistes de tasques diàries (les famoses Check-Lists, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/05/acceptar-que-els-humans-som-fallibles.html ). Cada element de la nostra llista està basat en el nostre PTM (el nostre gran propòsit) que, per la seva banda, hem materialitzat en la nostra MGD (la nostra gran meta) que també es concreta en les nostres mc2 (petites metes clares i concretes). Mentre el primer (PTM) pot durar tota una vida, en la segona (MGD) hi haurem d’invertir anys i, finalment, en les terceres (mc2) ens hi centrem en l’ara i aquí.

Les llistes diàries que construïm gràcies a les mc2 tenen una gran avantatge: són una altra porta d’entrada al flux, ja que ens permeten focalitzar la nostra atenció i marcar els nostres objectius de manera harmònica amb les nostres habilitats. Així, la concentració augmenta, la motivació puja i la informació que ens pot dispersar queda fora del nostre focus. En certa manera, les mc2 actuen com una llista de prioritats sobre el nostre cervell, minimitzant l’esforç i la càrrega cognitiva i assenyalant de forma automàtica i clara on ha de centrar l’atenció i l’energia.

L’impossible, recorda Kotler, està fet dels elements concrets d’una llista. Fes la teva llista de tasques un dia, completa-la, després un altre, completa-la i així successivament... Arribaràs al que consideraves impossible.

 

Continuarà...

PS. La millor manera de concretar la nostra llista de tasques és la següent:

•  Escriure-la la nit abans.

• Limitar-la a 8 elements (saber quan aturar-nos sense sentir-nos culpables és crucial a l’hora de no renunciar a una meta).