Regla 8: aprendre a estimar la humanitat

“El riu que flueix dins teu també flueix dins meu” 

Kabir Das

“Si vols ser feliç durant una hora, fes una sesta. Si vols ser feliç durant un dia, ves a pescar. Si vols ser feliç durant un any, hereda  una fortuna. Si vols ser feliç tota una vida, ajuda a una altra persona”

Proverbi xinès

“Pensem en l’amor com una cosa que s’ha de trobar, s’ha de guanyar, s’ha d’aconseguir i s’ha de rebre. El cerquem en la manera com les altres persones ens presten atenció i ens fan compliments I ens reconeixen. Però  en realitat, la millor manera d’experimentar l’amor és donant-lo” Jay Shetty “8 Rules of Love”

“Com trobar-lo, mantenir-lo i deixar-lo anar”. A l’amor.

Aquest és el subtítol del llibre “8 Rules of Love” de Jay Shetty. Les 7 primeres regles passen per totes les fases de l’amor: des de la seva possibilitat gràcies a l’autoconeixement, fins a deixar-lo anar quan s’accepta que no es pot consolidar com una construcció sana. 

La Regla 8 és una altra cosa, una extensió de l’amor, la possibilitat de poder fer crèixer la connexió amb els altres.

Shetty explica que a la Regla 8 entrem a la fase de la Sannayasa, la intenció d’expandir l’amor a cada una de les persones que formen part de la nostra vida. S’assembla molt a la proposta de Barbara Fredickson de l’amor com a ressonància compartida (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/12/lamor-i-les-emocions-positives.html), l’amor entès com el que passa en l’espai relacional entre dues persones que comparteixen experiències i durant aquests moments sincronitzen els seus cervells i la seva fisiologia. És un estat de connexió.

En aquest estadi, l’amor s’entén com la capacitat de veure que tothom és digne de ser estimat i de ser tractat amb el respecte i la dignitat que la seva humanitat mereix. Per això, hem de ser capaços de trobar l’amor en moments de frustració, de malestar, de ràbia i de decepció. Hem d’estar oberts a la idea de la humanitat compartida, a la idea de que tots estem connectats i de que, per tant, estimar ens farà sentir estimats.

Ajudar als altres, fer coses pels altres ens fa sentir millor que fer coses per nosaltres mateixos. Bé, no ens hem de malentendre, no estic dient que ens hem de descuidar, ni deixar de tenir cura de nosaltres mateixos. L’amor ben entès sempre començarà pel que et dones a tu mateixa. I només estimaràs als altres tal i com t’estimes a tu mateixa. Però una vegada que acceptes la teva pròpia humanitat, pensar en com fer sentir millor als altres té un efecte mesurable sobre el teu cervell, fa que les hormones associades a l’estrès disminueixin i millora la teva funció immune.

La proposta de Shetty és clara: en lloc d’esperar l’amor, hem de trobar maneres d’expressar-lo. Hem de mirar de convertir-nos en generadors de ressonància positiva. A vegades, però, la vida ens posa difícil. Ens veiem obligats a superar el malestar d’una família amb problemes, d’un grup d’iguals amb una cultura tòxica, d’un ambient excessivament competitiu i de pèrdues vàries que ens deixen amb una sensació de vulnerabilitat que no permet obrir-nos al món i estimar. És com estar en el món amb una corassa defensiva. I l’única forma de veure’l i de viure’l tal i com és, és desempallagar-nos d’ella.

El camí cap a la connexió sempre comença per la comprensió. Tota persona té fortaleses i febleses. Una vegada que celebres les teves fortaleses i perdones les teves pròpies febleses comences a estar preparat per fer el mateix amb les de les altres persones. Només així pots obrir-te realment al món. Només així pots connectar. Només així pots experimentar una compassió real, aquella que ens porta a entendre i a actuar pensant en el bé comú.

Fer el bé no suposa ser un “queda bé”. El dir que sí sempre a tot, a costa del propi benestar és una manera de mantenir el propi Ego, les pròpies defenses en marxa.  I és un camí que porta al dolor i dificulta la connexió autèntica. Quan retreus el teu “sacrifici” l’estàs usant com una arma, com la demostració que la que és “mala persona” és l’altra, ostentant una superioritat moral que l’únic que fa és aillar-te més en la teva solitud. Si et trobes fent això, la vida t’assenyala que has de tornar cap a la Regla 1 de l’amor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/09/aprendre-estar-sols-per-tal-daprendre.html).

Si volem expandir el nostre cercle de l’amor (que es podria visualitzar com el cercle d’intimitat que es proposava a https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html), podem començar per les persones que tenim més a prop, amics i família. Els actes d’amor, explica Shetty, estan definits per quatre qualitats:

1. Entendre. Tots volem sentir-nos entesos (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/et-veig-les-teves-emocions-les-teves.html). La primera passa de l’amor és mirar d’entendre amb curiositat el que passa a les persones del voltant. Es tracta d’escoltar de veres i no d’imposar les nostres idees o la nostra visió (encara que estem convençuts que “ho fem pel seu bé”).
2. Creure. Tots necessitem que creguin en nosaltres. Hem de ser capaços de creure en el potencial de les persones que estimem, per tal d’estimar-les bé. Per això, a vegades hem de canviar la nostra visió de l’exit I del fracàs I pensar en el seu camí com el seu propi camí de creixement i d’aprenentatge.
3. Acceptació. Tots necessitem que ens acceptin tal i com som. En moltes ocasions, les relacions es tornen fosques quan dediquem totes les nostres energies a fer que l’altra canviï. Estimar és ser capaç d’acceptar les fortaleses i les febleses.
4. Apreciació. Tots necessitem que ens Mostrin amor a través del reconeixement de les petites i de les gran coses que anem fent. Tots fem el que podem, avançant com podem, amb dificultat Per acceptar el nostre propi sofriment, a vegades amb por davant el desconegut o davant els canvis… Sempre agrairem que algú aprecii sincerament el que hem fet bé.

En ocasions, la vida ens ho posa difícil. Al nostre voltant, podem estar en contacte amb persones que ens han fet mal. No podem deixar-nos fer mal. Però tampoc podem quedar enrocats en el dolor i el ressentiment. Rarament algú fa mal quan pot fer bé. A vegades et fan mal perquè no han après a compartir, perquè tenen por de perdre alguna cosa, com si l’amor i l’estimació fossin un pastís del que només queden uns quans trossos, un joc de suma zero. A vegades no han entès el joc i no el saben jugar. No entenen la força de la ressonància compartida. La seva defensivitat no les deixa veure les oportunitats de connexió. Quan has entès que “no n’hi ha més de fetes” I que el problema no és personal, és a dir, que el que fan ho fan des de les seves possibilitats d’acció, no perquè tu siguis o deixis de ser d’una manera o d’altra, passa a ser possible deixar anar el malestar en el que ens han implicat. I aprenem a entendre. I a posar distància.

La vida ens posa proves. I una d’elles és aconseguir la distància adequada per tal de poder estimar. Hi ha persones a les que podem veure poc i en situacions molt estructurades. Altra cosa seria contraproduent per la pròpia relació. Tanmateix, la nostra reacció és nostra i ens pot ajudar a conèixer-nos millor. Què ens està despertant aquesta persona? Inseguretat? Por? Defensivitat? Què hem d’aprendre de tot això?

La pròpia acceptació ens fa menys vulnerables als judicis dels altres. Les seves bolles vermelles (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/deixar-enrere-les-bolles-vermelles.html) es queden en l’aire i aprenem a veure-les com el que són: informació sobre la visió que els altres tenen de les coses i de la vida. No són nostres. No tenen a veure amb nosaltres. Són informació sobre ells i el seu món. I si la seva visió és molt negativa, tal vegada hem de guardar la suficient distància per tal de fer possible la relació. Qualsevol altra opció suposaria posar-la en perill, omplir-la de ressentiment i malestar. Cada persona té dret a viure la seva vida així com pot o vol. Això, però, no ens condemna a nosaltres a viure-la de la mateixa manera.

L’amor entès com a acceptació, reconeixement i apreciació pot estendre’s a la nostra vida professional i comunitària. Es tracta de partir del que hi ha de bo en cada situació, de poder sumar, de poder compartir. És una variació del lema de mumare de “Dona gust sempre que puguis” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/01/mumare-fa-89-anys-o-10-coses-que-encara.html). Això, però, de cada vegada es fa més difícil a mesura que ampliem el nostre cercle. La diversitat sempre genera conflicte. I saber apreciar-la pel que ens ensenya de la vida I del món, és un gran repte.

Una última instrucció. Somriu. A tothom. Sempre que puguis.

Una abraçada virtual