“La compassió és la pràctica diària de reconèixer i acceptar la nostra humanitat compartida, de manera que ens podem tractar a nosaltres mateixos i als altres amb amabilitat afectuosa i actuar davant el sofriment (...) No només es tracta de sentir, [la compassió] és actuar”.
Brené Brown “Atlas of the Heart”
Conta Arthur Brooks que la seva sogra va superar tota una sèrie de situacions adverses (pèrdues, pobresa, infelicitat…) després de fer tres canvis a la seva vida:
- centrar la seva atenció en el que realment podia controlar; no podia controlar les seves circumstàncies, però sí la seva reacció davant elles;
- gestionar les seves emocions i canalitzar-les cap a la gratitud, l’esperança, la compassió i el sentit de l’humor; i, finalment,
- dedicar els seus esforços a alimentar àrees estratègiques de la seva vida: la família, els amics, la seva feina i un propòsit.
Així comença el llibre d’aquest autor, escrit amb l’estrella dels mitjans Oprah Winfrey, “Build the Life You Want. The Art and Science of Getting Happier”. El títol és una declaració d’intencions. Indica un camí, la construcció d’un projecte personal a partir del que coneixem científicament sobre el sentit i el benestar.
Durant les diverses parts del llibre, argumenta que pivotar sobre el nostre sentit d’agència, la connexió amb els altres, la gestió emocional i la cerca del sentit són les claus per arribar a ser cada vegada més feliç. Encara que tinguem problemes. Encara que ens rondi una certa infelicitat. De fet, els ingredients que hem de tenir en compte per tal d’afegir més felicitat a la nostra vida són: la joia, la satisfacció i el propòsit.
La joia suposa saber triar aquells petits plaers que ens fan sentir vius, afegint-hi un cert sentit de connexió (amb els altres, amb la natura, Per exemple) i consciència del que està passant. La diferència amb el plaer bàsic és que aquest no suposa esforç o dedicació i és la font de les addiccions.
La satisfacció és el resultat, després d’un esforç significatiu, d’haver assolit una meta. Suposa superar alguna dificultat o dolor per tal d’aconseguir un objectiu. Encara que ens aporta joia a la vida, la satisfacció no es pot mantenir massa temps. De fet, aconseguir una meta suposa entrar en el procés d’encetar el camí cap a una altra.
El propòsit és l’ingredient més important (vegeu també https://benestaremocional.
La infelicitat seguirà formant part de les nostres vides, adverteix Brooks. Però això no serà un obstacle per aconseguir tenir una vida més feliç, amb sentit, entrega i passió. Per això, no val evitar les emocions negatives. El que és important és l’agilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.
La gestió de les emocions té tres elements: entendre com funcionen (metacognició), gestionar-les per tal de triar les millors en funció dels nostres valors i no deixar de veure els altres (o deixar de focalitzar-se en un mateix).
La metacognició suposa fer-se conscient del que està passant i entendre com funcionem els humans (vegeu https://benestaremocional.
La gestió de les emocions ens pot ajudar a canviar-les, a donar-les-hi un espai per tal de passin i no ens arrosseguin amb elles (i no acabem dient el que no voliem dir o fent el que no volíem fer). La primera eina per tal d’aconseguir això és la gratitud (vegeu gratitud-compassio-i-paraula.html). Aprofitar el diari de les emocions per anotar els agraïments ens pot ajudar a ser més flexibles emocionalment. Una altra de les propostes és imaginar la pròpia mort. La segona eina és el sentit de l’humor, que ens pot ajudar a travessar moments difícils i a amortir el dolor, encara que, per tenir aquests efectes, no es pot fer mai a costa de fer sentir malament els altres. La tercera eina és l’esperança. Brooks explica que el pessimisme fa que ens fixem en el que és negatiu, però que la força que pot compensar-lo no és l’optimisme, sinó l’esperança. Mentre l’optimisme és una actitud general i pot portar a distorsionar la nostra visió de la realitat, l’esperança es centra de manera més concreta en metes específiques, en la capacitat de portar-les a terme, en “tenir l’objectiu i trobar la manera”. La quarta eina és convertir l’empatia en compassió. Mentre l’empatia suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l’altre, la compassió es defineix com la capacitat de reconèixer el sofriment, entendre’l I ser capaços d’intentar alleujar-lo a través de les pròpies accions (vegeu https://benestaremocional.
No deixar de veure els altres o, dit d’una altra manera, posar el focus cap a fora en lloc de cap a un mateix, és el tercer dels elements a l’hora d’aconseguir una millor vida emocional. Això suposa, en paraules de Brooks, “portar-se bé amb els altres i de la manera menys egoïsta possible (…), prestar-te menys atenció a tu mateix i als teus desitjos -mirant-te menys al mirall, evitant la teva imatge en les xarxes socials, parant menys atenció al que els altres pensen de tu i lluitant contra la tendència a tenir enveja al que els altres tenen però tu no”.
Podem practicar més el nostre jo observador, el que mira cap a fora per tal d’entendre el món amb curiositat i fomentar menys el nostre jo protagonista, el que mira cap a dins I es preocupa contínuament del que pensen els altres d’ell. Quan ens prestem massa atenció a nosaltres mateixos, al nostre jo protagonista, ens perdem moltes de les coses que passen al món. El nostre jo observador s’alimenta de la curiositat i de la capacitat de sentir-nos meravellats pel que és més gran que nosaltres (la natura, l’art, l’univers…).
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada