“...és la llibertat la que ens permet veure la veritat”
“la il·luminació i l’alliberació [budistes] es reforcen mútuament: com més coses fem que ens alliberen del sofriment, més clara és la nostra visió, i com més clara sigui la nostra visió, més fàcil ens resultarà fer les coses que ens condueixen a l’alliberació del sofriment, el que, per la seva banda, ens permetrà tenir cada vegada més claredat de visió, i així successivament”
Robert Wright “Por qué el budismo es verdad”
A vegades, la ment es tanca en ella mateixa i esdevé un forat fosc i intransitable, i ens fa pensar que durarà per sempre l’amargor de la tristesa i de la desesperança.
A vegades, una emoció ens satura el pensament i ens fa creure que una persona que sabem que ens estima és el nostre pitjor enemic.
A vegades, l’eufòria ens omple el cos i la ment i veiem la realitat distorsionada per les nostres pròpies il·lusions.
A vegades, la gelosia ens inunda i creiem que està bé parlar malament de la persona que ens ha fet sentir insegurs.
A vegades, tantes vegades, ens hem deixat dur pels nostres sentiments, sense adonar-nos-en, sense ser-ne conscients, pensant que tenim tota la raó quan fem el que fem...
Aquesta és la força de les emocions. Com explica Mark Manson a “Todo està j*dido” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/02/les-suposades-lleis-sobre-lemocio.html), a l’hora de conduir per la carretera de la vida, hem de recordar que qui està al volant és el nostre cervell emocional, el que va arribar primer en la nostra història evolutiva. Si volem prendre bones decisions, ens hem de convèncer de que la nostra part racional ha de negociar el seu paper.
El dolor forma part de la vida, recorda Manson. Només acceptant això podrem tenir l’oportunitat de que la nostra part racional, la que pensa a llarg termini, jugui un paper en la nostra presa de decisions. En cas que això no sigui possible, ens veurem condicionats pels nostres sentiments. I mentre els “positius”, com el desig o l’ambició, ens portaran a mirar d’aconseguir el que ens fa sentir bé costi el que costi; els “negatius”, com l’angoixa, la culpa o l’odi, ens empenyeran, de manera inconscient, a evitar determinades coses o a lluitar-hi de manera ferotge.
Aquest és el punt de partida del llibre de Robert Wright, “Por qué el budismo es verdad”. Durant el seu recorregut pels estudis sobre la ment humana, fets en diferents camps de la Psicologia, Wright ens remarca que una de les derives interessants de la visió que ens deixen és la confluència amb el budisme i la seva afirmació de que “sofrim i fem sofrir als altres perquè no som capaços de veure el món tal i com és”.
Aquesta incapacitat a l’hora de veure el món amb claredat és un dels resultats de la nostra pròpia naturalesa: l’evolució natural, que ens ha modelat fins aquí, ha primat la nostra supervivència i, per això, ens ha fet prioritzar els nostres sentiments, de manera automàtica, per fer més fàcil la nostra presa de decisions individuals.
Enmig de la pandèmia, de la crisi econòmica mundial, dels tribalismes extrems que ens porten a no poder ni tant sols parlar amb persones que pensen diferent, la proposta de Wright ressona amb força. “En la meva opinió, la salvació del món es pot donar gràcies al cultiu d’una ment clara i tranquil·la i la saviesa que aquesta ens permet tenir”. I, l’única manera d’arribar a la claredat de la ment, apunta Wright, està en prendre consciència de com funciona la pròpia ment.
Els humans, si no hi posem remei per la via de la reflexió, de l’autoconsciència o de la meditació, prenem decisions gràcies a cervells que pensen que són, cada un d’ells, especials. Els humans patim les distorsions de la realitat sota les que operen els nostres cervells que ens empenyen a pensar que cada un de nosaltres tenim raó, que som millors que els altres, que som més bones persones que els altres i que, si fem alguna cosa malament, no és realment culpa nostra perquè tampoc era la nostra intenció. Els altres, els que no són com nosaltres, no són bones persones per naturalesa i si fan alguna cosa bé, és pura casualitat o interès.
Tot el que pensem que és bo o que és dolent, tots els nostres sentiments, la por, el desig, l’amor i altres emocions, que condicionen els nostres pensaments i les nostres percepcions quotidianes, tot això és producte de la història evolutiva particular de la nostra espècie. I, tot això, no ens empeny a veure la realitat d’una manera més clara, sinó que ens dóna una idea de com actuar per tal de sortir-hi guanyant, a curt termini, com a organisme individual.
Hi ha un mecanisme ocult al darrera de les nostres decisions. El context activa desitjos o aversions que generen sentiments que, per la seva banda, condicionen i determinen les nostres percepcions, els nostres pensaments i les nostres accions. I no tenim manera de fer el que en el fons ens convé, a nosaltres mateixos i als que ens envolten, a no ser que comencem a prestar atenció al que està passant i a com està passant.
I, aquí, explica Wright, el budisme ja ens assenyalava el camí des de fa segles. “Per què el budisme és veritat?”, demana Wright i ho resumeix en 12 veritats.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada