“Aquesta és la tasca principal de la nostra vida. Distingeix les coses, posa-les per separat i digués: “L’exterior no depèn de mi, l’albir depèn de mi. On cercaré el bé i el mal? En l’interior, en les meves coses” Epitect
Som aquí, a principis del 2021. Després d’aquest any accidentat, seguim intentant viure el millor que podem. Hem tingut por, hem patit per les persones que patien, hem rigut amb els que estimem, hem passat el temps de maneres que no havíem pensat mai que ho faríem, hem deixat d’abraçar a gent estimada, hem celebrat aniversaris i naixements a distància, hem parlat per videotrucada, hem sortit al balcó a fer mamballetes als sanitaris, hem patit per la gent que estava a primera línia, hem fet pa, hem jugat a jocs de taula, hem fet gimnàstica seguint instructores del youtube, hem perdut el contacte amb persones que no estaven al nostre cercle íntim, hem consolidat relacions importants, hem reflexionat sobre com ajudar als altres, ens hem preocupat per les criatures que no tenien prou ajuda, hem rigut amb les històries que ens enviaven pels xats... Ho hem fet el millor que hem pogut.
I hem après. Hem après a recordar que no ho podem donar tot per suposat: el que tenim, als que estimem, els privilegis de viure en una democràcia, la sort de tenir un sistema sanitari públic, la importància del sistema educatiu, la necessitat de relacions socials i de formar part d’una comunitat, els beneficis del contacte físic, l’enriquiment de conèixer altres llocs i cultures, la possibilitat de fer una feina amb sentit, les ajudes a les persones que pateixen situacions d’abús... La pròpia vida.
En aquest bloc he intentat fer-me ressò de totes aquestes qüestions. I seguir en el camí d’aprendre sobre la vida, sobre la gestió emocional, sobre el canvi, sobre les relacions i com cultivar-les... I, sobre totes aquestes coses, al final hi plana una pregunta crucial: Qui vull ser en aquest moment de la meva vida?
1.- “La tercera de les nostres vides comença quan ens fem càrrec de que sempre podem ajudar o deixar-nos ajudar pels altres...”
Només això, i les rutines (deia mon pare), ens ajuda a travessar moments difícils: “Llegia l’altra dia que tenim dues vides i la segona comença quan te n’adones de que et moriràs. La meva segona va començar amb la mort del meu cosí Pere Bauzà i, en aquell moment, em va destrossar el cor al temps que em va fer pensar que havia de viure amb totes les meves forces, que allò era la vida, goig i pena, dolor i plaer...Però no sabia que n’hi pogués haver una tercera, marcada per altres pèrdues, tenyida per la responsabilitat cap als altres, cap als que queden, per la necessitat de fer que la seva vida sigui millor...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/12/i-ha-tornat-nadal.html
2.- “Som el producte de les nostres accions, però aquestes es decideixen més en funció de la nostra vida emocional que de la reflexió racional.”
El cervell emocional genera els estats emocionals que ens fan entrar en acció; decideix que és el que està bé i el que no, el que és desitjable i el que no i, el que és encara més important, el que mereixem i el que no. el cervell racional és “el personatge secundari que es pensa que és l’heroi”, com explica Daniel Kanheman.
És molt fàcil que el cervell racional caigui en la trampa de només seguir les pautes del cervell emocional i racionalitzar tot el que fa aquest darrer; això té un nom, “biaix d’interès” i, segons Mark Manson, està al darrera de tota l’estupidesa que ens trobem en el món polític, social i de les nostres relacions personals (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/01/veritats-brutals-que-poden-ajudar.html).
La saviesa vindrà després de fer el camí de l’acceptació emocional, l’únic que fa possible el que en psicologia s’anomena “regulació emocional”, la clau per viure una bona vida amb tu mateix i amb els altres.
3.- “L’autoestima és un miratge. És un constructe psicològic que construeix el nostre cervell emocional per poder predir què pot esperar del món.”
Si ens trobem amb una situació en la que no podem superar l’abús d’una altra persona, el nostre cervell emocional recorre a la segona millor opció: rendir-se, acceptar la derrota, acceptar la pròpia inferioritat i la poca vàlua. Això sol sentir-se com a “vergonya” o “baixa autoestima”.
Una “alta autoestima” és l’altra cara de la mateixa moneda. Si has viscut en un context en el que podies fer el que volguessis, sense tenir cap responsabilitat sobre les emocions dels altres, dominant i fent sentir la teva “autoritat”, creuràs que et mereixes els teus privilegis i pensaràs que ets “superior”, imaginaràs que ets especial, una persona diferent de la resta de gent (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/02/don-ve-la-nostra-autoestima-o-la-segona.html).
4.- “I va arribar la pandèmia i ens va canviar la vida”
“els virus i els bacteris són al planeta des de fa més temps que nosaltres. I si no ens posem tots junts en això, prioritzant el benestar de tothom, ens guanyaran en algun moment” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/per-superar-una-epidemia.html)
A partir del març la nostra vida va canviar.
En primer lloc, per l’amenaça a la nostra pròpia existència.
En segon lloc, per la incertesa que ens va generar.
En tercer lloc, per l’angoixa de recordar la fragilitat de la vida.
En quart lloc, pel fet de posar en marxa una crisi econòmica, social i sanitària sense precedents en el que pensàvem que era el primer món, blindat de les misèries que podia causar una malaltia infecciosa.
En cinquè lloc, perquè va posar al límit les capacitats de gestió dels dirigents: polítics, responsables sanitaris, responsables d’educació, responsables dels serveis socials, empresaris, gent del sector financer, ONGs...
En sisè lloc, perquè ens va fer tirar del nostre enginy per sobreviure un confinament dur, aïllats de persones que estimàvem, intentant compaginar la nostra vida laboral i la de les persones al nostre càrrec (els nostres pares i/o els nostres fills).
I, després de tot això, vam tornar a “la nova normalitat”, la de les mascaretes, la de les reunions amb limitació d’aforament, la de deixar de banda abraçades i besades... La de saber que sempre podíem tornar enrere i estar confinats una altra vegada. La de patir per la gent que no tenia ingressos, pels autònoms que encara no saben si els compensa tenir obert o les convé tancar, pels malalts que no van al metge i després veuen com una malaltia abans abordable (una malaltia cardiovascular, un càncer, un problema metabòlic...) se converteix en letal, pels nins que no creixen amb l’estimulació social que necessitem els humans, per tota la gent que no pot accedir a una ajuda psicològica mínima...
Però també a descobrir el que realment és important. Hem nascut una altra vegada, aprofitem per recordar que el que importa són les relacions i que si connectem amb els altres, ajudant o deixant-nos ajudar, estem més a prop de dur la nostra situació amb dignitat humana.
5.- “Accepta que el dolor i el sofriment formen part de la vida.”
Les persones resilients accepten que el dolor forma part de l’existència.
La nostra actitud cap a les emocions és clau a l’hora de determinar l’afrontament que fem en les situacions difícils. És important acceptar-les i, després, actuar en funció dels nostres valors. És important ser un model pels més petits (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/com-parlar-als-nins-del-coronavirus-una.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/i-seguim-confinats-amb-les-criatures.html).
Aquesta pandèmia ens ha recordat la importància de ser conscients de que, de la mateixa manera que tenim una dieta alimentària, tenim una dieta mental i emocional, resultat de la informació a la que ens exposem (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/consells-per-viure-be-en-temps-de.html). Una de les estratègies per viure bé en temps de desgràcia és no exposar-se a massa informació. Determinar quin canal usem per informar-nos del que és necessari marcarà la diferència entre l’acceptació de la incertesa de la situació i la desesperació resultant de ventilar contínuament detalls de la pròpia situació que, evidentment, no depenen de nosaltres i ens fan sentir més impotència.
La resiliència no suposa patir sense queixar-se la situació que ens ha tocat viure. Més aviat es tracta de tenir una actitud activa davant el que passa, centrant l’atenció en el que depèn de nosaltres, connectant amb el que podem fer pels altres i tenint cura del nostre cos i de les nostres emocions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/3-estrategies-per-viure-millor-el.html).
6.- “Qui vull ser durant qualsevol moment o situació de la meva vida (o durant la crisi del coronavirus)?”
Per tal de viure bé, hem d’adoptar la mentalitat d’un aventurer. Pensar que estem transitant per un terreny desconegut. Ser generosos amb les nostres febleses i ferms amb la nostra determinació a fer la vida més agradable per a la gent que ens estima. Demana’t a tu mateixa: “Què vull que quedi de tota aquesta experiència? Com en vull poder parlar quan tot això s’acabi?” (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/i-seguim-confinats-amb-les-criatures.html).
Durant els moments crítics de la nostra vida, haurem de triar en quina zona ens volem instal·lar:
la zona de la por (quedant-nos en la queixa, en la culpabilització dels altres i en la saturació d’informació),
la zona d’aprenentatge (reconèixer i acceptar les nostres pors per tal de poder gestionar-les amb amabilitat i compassió) o
la zona de creixement (mirant d’ajudar amb el que puguem a la gent que ens envolta, practicant la compassió, l’agraïment, la calma, la paciència i la creativitat) (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/qui-vull-ser-durant-la-crisi-del.html).
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada