Qui vull ser durant la crisi del coronavirus (o durant qualsevol moment o situació de la meva vida)?

 “Comença per cuidar-te i aprèn a rompre el cicle d’estrès del teu cos. Respira. Segueix posant-te reptes, prova coses noves, surt de la teva zona de confort. Aprèn a veure les desgràcies com a part de la vida, converteix-les en reptes. Això t’ajudarà a no veure el que passa com a res personal. Pensa que tot espassa. Escriu i mira de donar la volta al que està passant. Mira de recordar altres vegades en les que has hagut de superar problemes. Ajuda als altres, sigues agraït i generós sempre que puguis. La teva vida tindrà més sentit i, a més, guanyaràs resiliència.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/08/mai-es-tard-per-treballar-la-resiliencia.html

El COVID-19, altrament conegut com a coronavirus, s’ha instal·lat en les nostres vides. I diuen els experts (vegeu https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20200410/salvador-macip-entrevista-coronavirus-7923796 ) que ha vingut per quedar amb nosaltres. La majoria ens contagiarem. Però el què de la qüestió és com immunitzar-nos sense col·lapsar “la joia de la corona”, el sistema sanitari públic, pobrissó, que emergeix com la nostra esperança de no enfonsar-nos tots en aquestes aigües.

Esperem que ens quedi clar que les sortides de les crisis globals tenen dues cares:

1)    La primera té a veure amb la consolidació del sentiment de que formem part d’un món habitat per l’espècie humana (que només és una, la mateixa). La superació d’aquestes proves, com explica Yuval Noah Harari (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/per-superar-una-epidemia.html ) només es donarà quan deixem de banda les lluites pel poder, sigui quin sigui, i tinguem clar que només podem sortir-nos-en a base de col·laboració i de coordinació.

D’altra banda, serveis com els de salut no poden estar al servei dels diners, sinó de les persones. El mateix amb altres serveis bàsics com, per exemple, l’educació (l’altra joia de la corona).

2)    La segona té a veure amb l’actitud personal, amb la capacitat per connectar amb l’anterior apartat, amb el de la humanitat compartida, i fer-ne el nostre puntal. Les nostres accions, com veiem amb els estoics, parlaran per nosaltres. Però només podem fer accions virtuoses si mirem d’aconseguir les millors conseqüències per les persones que ens envolten. Això vol dir que actuar bé depèn de decidir bé i això, de retruc, depèn del que se’n diu flexibilitat emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/et-veig-les-teves-emocions-les-teves.html ).

En temps de crisi, la resiliència esdevé molt important. La resiliència és la capacitat de viure a pesar del malestar, de fer el que s’ha de fer a pesar del malestar, de viure el dolor sense deixar d’expressar alegria o d’ajudar els altres o d’agrair el que es té (https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/la-resiliencia-o-capacitat-de-superar.html ) La resiliència, com exemplificava molt bé l’estimada Xisca Gelabert a Facebook, es manifesta en “els bots de cangur” que anem fent entre les distintes emocions i les diferents actituds, entre la zona de por, la zona d’aprenentatge i la zona de creixement. La resiliència és filla de la flexibilitat emocional.

Treballar la flexibilitat emocional té tres elements bàsics:

·        Mantenir el cos bé (mirant que el nostre sistema d’alarma o estrès no estigui tot el temps activat), per això ens hem de cuidar, hem de fer exercici físic, hem de saber relaxar-lo.

·        Construir un bon vocabulari emocional, saber etiquetar i posar nom al que ens està passant, acceptar-ho, no lluitar-hi.

·        Aconseguir tenir un bon repertori de situacions emocionals, saber en quina situació estem, quina interacció estem creant i quines accions podem fer pensant en millorar les nostres relacions amb els altres

Si treballem cada un dels punts, aconseguirem la resiliència, serem flexibles emocionalment i, com deia na Xisca, anirem oscil·lant d’una emoció cap a una altra, deixant que ens passi, esperant o mirant de trobar el moment per tornar a fer el que trobem que està més a prop dels nostres valors.

Així arribem a la pregunta de la il·lustració (via Twitter, @sbkaufman):

Qui vull ser durant la crisi del coronavirus (o durant qualsevol moment o situació de la meva vida)? 

Les opcions seran les tres que es poden veure en cada un dels cercles.

a) Mantenir-me en la zona de la por:

Parlar-ne tot el temps, acumular medicines i coses, queixar-me, enviar missatges sobre el tema, estar tot el temps entre la ràbia (per què?) i la por (i si?).

b) Entrar a la zona d'aprenentatge:

Fer el que puc fer, aturar-me de consumir el que em fa mal des de notícies fins a menjar, identificar les meves emocions, ser conscient de les situacions i poder decidir com respondre, no divulgar informació falsa, reconèixer que tots ho fem com podem (compassió i amabilitat).

c) Entrar a la zona de creixement:

Pensar en els altres i ajudar en el que puguem, posar les nostres habilitats al servei dels altres, mantenir-se en el present, ser compassiu amb un mateix i amb els altres, agrair als altres el que fan per nosaltres, mirar de ser amables i tenir sentit de l'humor, pensar en com ens podem anar adaptant, practicar la calma, la paciència, la creativitat i la profunditat en les relacions.

Bona reflexió!