Passa al contingut principal

Diari en temps de crisi, seguint els passos de la saviesa estoica...

" El més important signe del nostre progrés com a estoics és el canvi en la nostra vida emocional. Ens trobarem experimentant menys emocions negatives. Deixarem de perdre temps desitjant que les coses siguin diferents i aprofitarem les coses tal com són. Experimentarem una tranquil·litat que abans no coneixíem. Sentirem com apareixen moments de joia. Fruirem del moment, tal com és." https://benestaremocional.blogspot.com/2017/06/reflexionar-per-aprendre.html









El món de la reflexió mediàtica està dominat avui per les propostes estoiques. En èpoques de crisi, a part de la importància de la ciència i de la tecnologia, rebroten amb força "les germanes pobres" del coneixement: la psicologia, la filosofia, l'art, la música... Depenem d'aquestes disciplines maltractades en el nostre sistema educatiu per tal de sobreviure la crisi humanitària i global que ens afecta. L'angoixa i les preguntes existencials són la matèria primera d'aquestes disciplines. A través de diferents llenguatges, exploren la necessitat dels vincles, la resposta davant la por, els valors que trobem importants...

En diferentes entrades del blog, he intentat anar desglossant els elements importants en l'escola estoica de filosofia. Sé que sona massa seriós, però la veritat és que necessitem reflexionar sobre com podem viure amb el dolor, amb la por, amb les pèrdues, i cap de les escoles filosòfiques ha estat més didàctica a l'hora d'intentar trobar-hi una sortida pràctica. Per l'estoicisme la filosofia és eminentment pràctica. Has de viure-la.

En diferents entrades he intentat apropar-me a l'estoicisme de la mà de William B. Irvine en la seva “A Guide To The Good Life. Les cinc tècniques bàsiques que proposa per "viure una bona vida" (una vida amb sentit) són: 
  1. la visualització negativa (Què és el pitjor que et pot passar? o Per quines coses estàs agraït?)
  2. la dicotomia del control (la distinció entre les coses sobre les quals tenim control  i les coses sobre es que no tenim control), 
  3. el fatalisme estoic (acceptar el dolor, el que ha passat ha passat),
  4. l’autonegació (la decisió de deixar de fruir un plaer que està completament disponible) 
  5. la meditació estoica (la reflexió sobre les emocions que ens allunyen de la joia i les accions que ens permeten millorar).
 

Vet aquí una llista de les cinc tècniques en forma de pregunta  per a repassar-la diàriament en el nostre camí cap a la saviesa estoica:
 
1.     Si estàs preocupat per alguna cosa, pots seguir dos camins: pensar “què és el pitjor que pot passar?” o fixar-te en tot el que tens per agrair, a pesar de tot (de fet, si pots perdre alguna cosa és perquè la tenies, no?). Mira-ho tot amb ulls de nin. No donis res per suposat.
2.     Aquesta preocupació que tens, està relacionada amb la salut, amb els diners, amb l’estatus, amb els que pensen els altres de tu, amb el que t’agradaria que els altres fessin o deixessin de fer? Deixa-ho estar. Tot això no depèn de tu. Has d’acceptar el que no pots canviar. I has de centrar la teva atenció en les teves metes, no en el resultat, sinó en el procés de posar-les en marxa. Aquestes metes, estan d’acord amb els teus valors?
3.     El que ha passat, passat està. No hi podem fer res. El present és el resultat d’una cadena d’esdeveniments. Ho pots acceptar? Ho pots veure com un repte? Quins són els teus valors? Com pots viure el teu futur d’acord amb aquests valors? Quina és la primera passa que has de fer?
4.     Et domina algun plaer? Com hi pots renunciar, encara que sigui només de tant en tant? Com pots sortir de la teva zona de confort i provar coses que t’incomoden o deixar de banda comoditats? Com pots fer més senzilla la teva vida i aprendre a fruir de les coses?
5.     T’has enfadat? Has sentit enveja? T’has deixat dur pels teus desitjos? Podries canviar alguna cosa? I també: Quin problema dels que tens has superat avui? Quin defecte has pogut resistir? Com pots seguir millorant?


Compte, però. Tot això ho hem de fer amb compassió. Qualsevol cosa que soni a retret no ens ajudarà mai en el nostre camí cap a la joia estoica. Som el que som. Però podem aprendre a partir de la compassió i de la curiositat. 
Bona pràctica!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

Els 5 cercles d'intimitat o les relacions que ens van convertir en humans

“La força de les relacions es veu amb tot el seu potencial quan et trobes amb una persona amb la que tens una gran afinitat d’entrada i després segueixes potenciant-la gràcies a converses sobre llibres, sobre sèries, sobre pel·lícules, sobre històries viscudes... Els estudis demostren, inclús, que les parelles que veuen sèries junts milloren la seva comunicació i, de retruc, la relació.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/04/als-meus-5-ximpanzes.html             Un factor fonamental en el desenvolupament d’un cervell més gran en els humans va ser l’agrupament en grups socials perquè va possibilitar la caça i una recol·lecció més eficients i també va donar protecció contra els depredadors. En el món dels primats, com més gran és el neocòrtex, més gran és el grup social ; en el cas dels ximpanzés és de 55 i en els dels humans es calcula que està sobre uns 150 membres , i aquest seria el nombre màxim de persones amb les que pot manten...