Passa al contingut principal

I seguim confinats amb les criatures...

“Les criatures necessiten sentir-se enteses, escoltades i validades en el que senten, i més quan es tracta d’emocions negatives. Una de les nostres tasques com a cuidadors no només és escoltar, sinó fer veure que hem entès el missatge a través del que comuniquem. Per exemple podríem dir “Estàs preocupada de que la família es posi malalta i es mori. Puc imaginar que estàs espantada perquè (1) estimes la teva família, perquè (2) no vols que les passi res dolent i perquè (3) vas sentir dir que la gent es moria. És així?”” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/com-parlar-als-nins-del-coronavirus-una.html






Una setmana de confinament amb una criatura de 4 anys en un piset de ciutat pot ser esgotadora (vegeu https://www.vilaweb.cat/noticies/video-confinament-dos-catalans-mockudramas-bbc/ ). Al final, els pares corren el perill de quedar esgotats en l’intent si no fan el que els experts el mateix que quan s’ha de “posar la mascareta d’oxigen en cas d’accident aeri”: posa-te-la tu primer per a poder posar-la-hi bé després. Això vol dir que la primera regla del cuidador és tenir cura d’ell mateix. Així:

1.- Com a pare/mare, en aquests moments de confinament, troba la teva rutina d’autocura.
Has de tenir un temps per a tu mateixa, per fer exercici, per parlar amb els teus amics, per llegir o mirar coses que t’agradin... Pensa que el teu estrès afecta als que t’envolten i, per tant, cuidar-te és una inversió familiar.

A més, és molt important recordar que la manera d’aconseguir estar millor és sempre mirar que els altres estiguin bé i ara tenim la oportunitat que les criatures ho entenguin i ho posin en pràctica:

2.- Com a família, parleu amb els nins a veure que podeu fer pels altres, de quina manera podeu ajudar a la comunitat.
Ajudar és una de les formes més potents d’afrontar l’estrès i de construir resiliència. Penseu en coses com fer pa per algú, enviar les gràcies als professionals que estan a la primera línia de la crisi, anar a comprar per algú que no pot... Recordeu que estem confinats pel bé de les persones més vulnerables com els padrins o els que ja estan malalts. Recordeu que estar tancats és la nostra aportació al sistema sanitari, perquè no s’acabi de col·lapsar.

Mira tot això com una oportunitat per posar-te en situacions noves i compartir el que va passant en família:

3.- Adopta la mentalitat d’un aventurer. Pensa que estem transitant per un terreny desconegut.
Mira de ser generós amb les teves febleses i accepta-les com a part del camí per aprendre coses noves. Mira de fer que les criatures i les altres persones que t’envolten tinguin moments bons. Practica l’amabilitat. Demana’t a tu mateixa: “Què vull que quedi de tota aquesta experiència? Com en vull poder parlar quan tot això s’acabi?”. Pensa que recordarem petites coses: com vam tallar-los els cabells, el dia que vam jugar a aquells vídeojoc, la cançó que ens vam inventar a l’hora de la dutxa...

Aquests són consells que trobareu en un article en el que experts en salut mental infantil donen pautes a seguir pel confinament amb criatures (vegeu https://www.huffpost.com/entry/kids-mental-health-coronavirus_l_5e81fb57c5b66149226b540e? ). Molts dels altres ja els coneixem d’altres escrits:

4.- Estableix rutines, pauta períodes d’entre 60-90 minuts (estaria bé posar un temporitzador que assenyali el principi i el final de cada període de temps) i mira d’alternar activitats que les agraden amb altres que s’han de fer, però no les interessen tant.
No t’obsessionis amb les tasques escolars. Revisa el plànning amb la criatura i fes que hi participi.

5.- Proposa sistemes perquè puguin comunicar-se amb la resta de família i amb els seus amics.
Hi ha les noves tecnologies, però també coses com fer dibuixos, postals o escriure una carta que poden enviar-se com a imatges. Mira que pensin maneres d’agafar la iniciativa per tal de fer sentir millor els altres. Aquest confinament és una gran ocasió per fer que les criatures siguin més assertives.

6.- Valida els seus sentiments. Mira de trobar maneres per parlar del que senten i del que pensen.
Recorda l’exercici de la flor o de l’arbre (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/03/com-parlar-als-nins-del-coronavirus-una.html ). Recordem que la clau de la flexibilitat emocional i de la resiliència resideix en sentir que et senten, que t’escolten, que et veuen, és a dir, que t’entenen.
7.- Recorda la importància de l’exercici físic.
Introdueix-lo en les rutines. Ves fent variacions entre les moltes opcions online disponibles, balla i canta, fes un circuit, fes gimnàstica, ioga, etc.

8.- Ofereix moments de presència total.
Encara que estiguis ocupat durant el dia, recorda planificar moments on estiguis completament disponible. Abraça’ls més, augmentar el contacte físic en temps d’estrès té un efecte calmant.

9.- Comparteix informació.
Parla en funció del seu nivell d’edat. Sigues honest. Digues “no ho sé, encara” quan no ho sàpigues. Amb les criatures que s’angoixen fes-los saber que de seguida que tingui més informació la donaràs, que tu estaràs pendent de les notícies i que les aniràs comunicant el que necessitin saber.

10.- Fes una pausa de les notícies.
Atura l’accés a les notícies. Posa un temps limitat d’exposició. Tria molt bé els canals informatius. Programa moments tranquils després d’haver-te informat.

11.-. Practica l’afrontament de les pors.
Posa’t com a mostra i dóna opcions. Planifiqueu un racó de calma on pugui anar qualsevol integrant de la família quan necessiti relaxar-se o desconnectar. Comenceu un diari conjunt d’agraïment, escolteu música tranquil·la, llegiu sols o junts, recordeu que la por és normal i que la valentia és por en moviment, és seguir endavant encara que sentim la por...

12.- Posa l’èmfasi en el que podem controlar.
Recorda a les criatures tot el que estem fent per aturar la pandèmia: estem confinats, ens rentem les mans seguint les instruccions, deixem les sabates a l’entrada... Com més angoixada estigui una criatura, més hem de reorientar la seva atenció cap al que depèn de nosaltres. Hem de recordar que la situació no durarà per sempre i que un dia tornarem a poder sortir.

Bona pràctica!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d