Passa al contingut principal

Reflexionar per aprendre


“La construcció del nostre caràcter davant la vida depèn de nosaltres, recorda Marc Aureli. Només nosaltres mateixos ens podem allunyar de la bondat i de la integritat. Només nosaltres podem decidir en què ens volem convertir i cultivar qualitats com la sinceritat, la dignitat, la perseverança, la temprança i la sobrietat” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/deixa-de-perseguir-el-que-no-depen-de.html

Recorda que tot t’ho poden prendre. Tret del que tens a dins del cap” “No te preocupis de la gent. Els mateixos que malparlen de tu, un dia poden arribar a dir-te “bon dia tingui”[amb deferència]”La meva padrina Bàrbara
“Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida i no la que esperaven els altres”. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/que-es-necessita-per-viure-una-bona-vida.html  



Font: Google





L’última de les cinc tècniques psicològiques dels estoics que ens presenta William B. Irvine en la seva “A Guide To The Good Life” és la meditació. No estem parlant de les tècniques de meditació que podeu trobar indexades en aquest blog, sinó de la relacionada amb la reflexió. Sèneca aconsellava meditar sobre les nostres cuites diàries, sobre com responem al que ens va passant i sobre com, d’acord amb el que sabem dels estoics, ho podríem haver fet. Sèneca atribuïa aquesta tècnica al que havia après del seu mestre Sextius que, abans d’anar a dormir, es demanava a si mateix “Quin problema dels que tens has superat avui? Quin defecte has pogut resistir? Com pots millorar?

Irvine proposa fer un seguiment d’aquelles emocions que ens allunyen de la joia: “Ens hem enfadat? Hem sentit enveja? Ens hem deixat dur pels nostres desitjos? Podríem canviar alguna cosa?” Una altra proposta a tenir en compte és la d’Epictet: podríem crear una espècie d’observador estoic que ens ajudés a analitzar el que ens ha passat i ens portés a reflexionar per a trobar la forma de canviar. Es tracta de tenir en ment la llista de les tècniques estoiques i mirar com podríem anar aplicant-les, com si fóssim els observadors de la nostra pròpia vida.

Podem mirar el nostre progrés en el nostre camí cap a la joia estoica considerant diversos elements:


·        Com canvia la nostra dependència dels altres. Si anem reflexionant i millorant en la nostra pràctica de les tècniques estoiques ens trobarem amb que el que es deriva de la comparació social (la necessitat de veure quin lloc ocupem respecte els altres pel que fa al prestigi) i el que pensen els altres de nosaltres de cada vegada ens afecta menys. No esperarem l’acceptació ni l’admiració dels demés. No ens afectaran les seves crítiques.
·        Com canvia la nostra necessitat d’influir sobre els altres i de donar-los les culpes. Ens alliberarem de la necessitat de trobar culpables a les nostres desgràcies, acceptant el que no depèn de nosaltres i assumint la nostra responsabilitat quan sigui necessari. Veurem com deixem de sentir-nos impulsats pels nostres desitjos i aconseguirem que no es surtin amb la seva. Veurem com fem el que volem fer i ens convé, no el que ens fa ganes però ens complica la vida.
·        Parlaran les nostres accions, no les nostres paraules. Perdrem de vista la necessitat de sentir-nos importants recordant a tothom el que intentem fer. Simplement ho durem a terme.
·        El més important signe del nostre progrés com a estoics és el canvi en la nostra vida emocional. Ens trobarem experimentant menys emocions negatives. Deixarem de perdre temps desitjant que les coses siguin diferents i aprofitarem les coses tal com són. Experimentarem una tranquil·litat que abans no coneixíem. Sentirem com apareixen moments de joia. Fruirem del moment, tal com és.
·        L’últim signe del nostre progrés es donarà, explica Irvine, a l’hora d’enfrontar-nos amb la mort. La mort ens doldrà, però no patirem.

Hem de tenir en compte, però, que la pràctica de l’estoicisme no s’acaba mai. No ens hem de desanimar. Simplement, hem d’aixecar-nos cada vegada que ens equivoquem i seguir endavant, intentant millorar un poc més. Val la pena. Només tenim una vida.

En aquest sentit, Eric Baker en el seu blog (vegeu http://www.bakadesuyo.com/2017/06/how-to-be-productive-3/) ens recorda que, encara que les persones de més de 70 anys ens diran que el millor consell que ens poden donar és que recordem que la vida és curta, Sèneca, com a bon estoic, afirma:

No és que tinguem un temps massa curt per viure, sinó que malbaratem una gran quantitat d’aquest temps. La vida és prou llarga i ens és donada en suficient mesura per tal de poder fer moltes grans coses si aprofitem bé el nostre temps. Però quan cau pel desguàs de la luxúria i de la negligència, quan no s’usa per bons fins, al final ens trobem que ha passat abans de que ens n’adonéssim. I així és –no rebem una vida curta, la fem així nosaltres mateixos

Bona reflexió!

PS. Si voleu començar el vostre camí cap a una vida amb sentit, entrega i passió, podeu repassar les quatre darreres entrades.

PS de PS. Per deferència a algunes persones que ho troben llarg i espès, vet aquí una llista de les altres quatre tècniques en forma de pregunta (i la cinquena sobre la reflexió) per a repassar-la diàriament en el nostre camí cap a la saviesa estoica:

1.     Estàs preocupat per alguna cosa. Pots seguir dos camins: pensar “què és el pitjor que pot passar?” o fixar-te en tot el que tens per agrair, a pesar de tot (de fet, si pots perdre alguna cosa és perquè la tenies, no?). Mira-ho tot amb ulls de nin. No donis res per suposat.

2.     Aquesta preocupació que tens, està relacionada amb la salut, amb els diners, amb l’estatus, amb els que pensen els altres de tu, amb el que t’agradaria que els altres fessin o deixessin de fer? Deixa-ho estar. Tot això no depèn de tu. Has d’acceptar el que no pots canviar. I has de centrar la teva atenció en les teves metes, no en el resultat, sinó en el procés de posar-les en marxa. Aquestes metes, estan d’acord amb els teus valors?

3.     El que ha passat, passat està. No hi podem fer res. El present és el resultat d’una cadena d’esdeveniments. Ho pots acceptar? Ho pots veure com un repte? Com pots viure el teu futur d’acord amb els teus valors? Quina és la primera passa que has de fer?

4.     Et domina algun plaer? Com hi pots renunciar, encara que sigui només de tant en tant? Com pots sortir de la teva zona de confort i provar coses que t’incomoden o deixar de banda comoditats? Com pots fer més senzilla la teva vida i aprendre a fruir de les coses?

5.     T’has enfadat? Has sentit enveja? T’has deixat dur pels teus desitjos? Podries canviar alguna cosa? I també: Quin problema dels que tens has superat avui? Quin defecte has pogut resistir? Com pots seguir millorant?


Compte, però. Tot això ho hem de fer amb compassió. Qualsevol cosa que soni a retret no ens ajudarà mai en el nostre camí cap a la joia estoica. Som el que som. Però podem aprendre a partir de la compassió i de la curiositat. Bona sort! 

Comentaris

  1. Moktes gràcies Paula per ajudar-nos a ser millors persones. Un gran manual, intentaré tenir-lo ben present.

    Una aferrada amorosa.

    Antònia Manresa

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d