"El plaer que ens proporcionen les coses materials es difumina molt ràpidament. D’aquesta manera, si aconseguim viure una vida consumista, estarem més a prop de la infelicitat." https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/04/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html
"Viu amb moderació. L’ excés no ajuda al benestar. Les qualitats que valorava més Montaigne eren la curiositat, la sociabilitat, la companyonia, l’adaptabilitat, la reflexió intel·ligent, la capacitat de veure les coses des del punt de vista de l’altra i la “bona voluntat”" https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/02/viure-be-seguint-montaigne-i-ii.html
El meu pare contava que
una de les coses que podia donar-te més plaer és saber que tenies el control
sobre tu mateix i sobre els teus desitjos. Quan era petit i estudiava amb els
frares (allà pels anys quaranta del segle passat) una de les coses que feia era,
a l’hora del dinar, regalar la seva taronja. Les taronges li agradaven
moltíssim. El fet de donar la taronja a un altre persona feia que quan se la
quedava per menjar-se-la ell ho pogués fruir més.
En aquesta anècdota
vaig pensar quan em vaig topar amb la quarta eina dels estoics, l’autonegació,
entesa com la decisió de deixar de fruir un plaer que està completament
disponible. Segons Sèneca, aquesta tècnica és una extensió de la visualització
negativa (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/05/la-visualitzacio-negativa-tecniques-per.html). Aquí, en lloc de contemplar la possibilitat de que passin
coses dolentes, el que fem és viure com si aquestes coses negatives haguessin
passat. Un dels exemples podria ser el del meu pare i les taronges. Un exemple
més extrem seria el de practicar l’austeritat no per necessitat, si no per
arribar a apreciar més els regals de la vida.
Els humans ens acomodem
amb facilitat al confort. Posem l’aire condicionat, comprem seients còmodes,
mirem de no cansar-nos massa, agafem el cotxe per fer distàncies curtes... Per
què hauríem de decidir incomodar-nos com ens demanen els estoics? Musonius, un
dels estoics de l’època romana, indica que renunciar a determinats plaers o comoditats
podria tenir tres beneficis:
1.
Renunciar al confort o a determinats
plaers pot actuar com una vacuna. Exposant-nos al malestar com si fos un virus esmorteït
ens ajudaria a reaccionar bé en cas de trobar-nos en situacions negatives,
generant una espècie d’immunització que ens protegiria de desgràcies futures.
2.
Una persona que experimenta petits graus
de malestar (un poc de calor o fred, un poc de dolor o d’incomoditat, per
exemple) creixerà pensant que pot afrontar els problemes que es vagin
presentant. La lògica estoica ens mostra que el malestar o el dolor arribaran;
si estem preparats i ens creiem capaços de superar-ho no patirem. El fet d’experimentar
malestar ens entrena a tenir coratge, a no tenir por dels entrebancs. La
persona que no experimenta cap tipus de malestar
pot, per contrast, sentir ansietat només de pensar en no poder satisfer
immediatament les seves necessitats.
3.
Experimentar petites frustracions,
acceptar petites renuncies ens pot fer apreciar més el que tenim. Tenir
coneixement del que passa quan no podem accedir al confort acostumat pot fer
que l’apreciem més. Si esperem a menjar en tenir gana, per exemple, tindrem una
sensació de plaer més gran quan puguem alimentar-nos.
La conclusió de
Musonius és que el fet d’intentar sempre evitar el malestar ens fa més
vulnerables al propi malestar. Si la nostra zona de confort, la zona en la que
ens sentim segurs i competents, és de cada vegada més gran, més gran és la
nostra tolerància al canvi i al malestar. Tenir una zona de confort molt petita, per la via d'evitar el malestar, ens posa en perill de sentir-nos molt ansiosos davant qualsevol amenaça de
perdre els nostres privilegis.
No podem assegurar que
mai experimentarem malestar o privacions, així, ens convé evitar l’estratègia d’evitar
el malestar a tot preu, ja que ens fa més sensibles al propi malestar.
Una altra de les
facetes d’aquesta estratègia es basa en deixar passar de manera periòdica la
possibilitat d’experimentar plaer (com les taronges que va deixar de menjar el
meu pare). Sèneca advertia que el plaer té una part fosca, és com si perseguíssim
una bèstia salvatge: si la capturem, pot tornar-se en contra nostre i
convertir-nos en el seu aliment. Podem convertir-nos en capturadors capturats,
en esclaus de les nostres passions. Alliberar-nos de la necessitat de perseguir
el plaer ens pot fer fruir més cada un dels moments de la nostra vida.
Deixar passar la
possibilitat d’experimentar plaer (saltar-nos un postre o una copa de vi, per
exemple) pot ajudar-nos a cultivar una altra qualitat estoica molt important a
l’hora de viure la vida que volem: l’autocontrol. Sense autocontrol ens podem
perdre contínuament en els plaers que ens presenta la nostra societat
consumista i podem perdre de vista portar una vida basada en els nostres
valors.
Els estoics romans no
veien gens malament el fet de fruir dels petits plaers de la vida: de l’amistat,
de la família, d’un bon menjar o, fins i tot, d’una certa riquesa. Es tractava,
però, de no perdre el seny anant al darrera dels plaers. Els savis, segons els
estoics, no deixaven que els plaers determinessin les seves decisions vitals.
La voluntat, explica
Irvine, es veu en la filosofia estoica com si es tractés d’un múscul: com més s’exercita,
més forta esdevé. El resultat d’aquest procés serà aconseguir l’autocontrol. Aquest
autocontrol possibilita fer un camí marcat pels valors presents en la nostra
filosofia de vida i així ens permet arribar a la joia de viure.
Els estoics admetien
que treballar aquesta eina, la quarta de les que hem anat presentant, no és
fàcil. Suposa un compromís i un esforç. Però, per altra banda, té uns beneficis
que no semblen visibles a primer cop d’ull: abstenir-se de plaers pot
constituir, per ell mateix, un plaer. Això ho sabia el meu pare i ho duia
pintat a la cara quan em contava la seva relació amb les taronges.
Abstenir-se de menjar
gelat, per exemple, pot fer-nos sentir bé si aprenem a sospesar el malestar
després d’haver-lo menjar contra la satisfacció d’haver pogut deixar de fer-ho.
Tècnicament, si volem maximitzar el plaer haurem de concloure que ens convé no
menjar el gelat. De la mateixa manera, si aprenem a fer una dieta senzilla,
veurem com se’ns desperta el plaer pel consum de les coses bàsiques a força d’assaborir-les.
Descobrir el plaer de
renunciar al plaer, assaborint de retruc el plaer del control de la nostra vida
pot ésser, avui més que mai, una mesura revolucionària, que ens pot fer més
lliures, immunitzant-nos davant les pressions del mercat de consum.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada