“Perquè som animals creats per la selecció natural”
“els sentiments, vist en el context del seu propòsit evolutiu, són judicis de valor implícits que es fan sobre les coses externes, sobre si són bones o dolentes per l’organisme, i sobre quines conductes (apropar-se, evitar, cridar, afalagar), en funció dels judicis que s’han fet, serien útils pel propi organisme” Robert Wright “Por qué el budismo es verdad”
Tal i com ens explica Robert Wright a “Por qué el budismo es verdad”, les 12 veritats que el budisme ens pot oferir i que concorden amb el que sabem de psicologia humana ens recorden quins són els elements centrals de la condició humana. A més, ens proposen una visió bàsica sobre perquè les persones sofrim i fem sofrir als altres. Finalment, ens ofereix una imatge de com funciona la nostra ment i de cóm podem canviar aquest procedir moment a moment, gràcies a les pràctiques meditatives i a la reflexió ètica.
Vet aquí una adaptació:
1.- Els humans, en moltes ocasions, NO veiem el món amb claredat.
Aquesta és una de les grans fonts de patiment. La comprensió errònia del món ens porta a prendre decisions equivocades que, al final, ens fan patir a nosaltres i als que ens envolten.
2.- Els humans tenim la tendència a sobrevalorar el plaer que sentirem quan aconseguirem determinades coses.
La il·lusió del plaer futur és la forma que ha tingut la selecció natural per mantenir-nos pendents d’anar aconseguint coses. Al final, mai aconseguim sentir-nos del tot satisfets; simplement, seguim en la “roda del hàmster”, perseguint que el plaer ens doni una tranquil·litat que així no acaba d’arribar mai.
3.- La insatisfacció i el sofriment apareixen contínuament a la nostra vida.
Els humans, com els altres animals, ens movem per aconseguir millorar, tenir més, cosa que ens manté sempre insatisfets. Mirem cap al futur, cap al que suposadament ens farà feliços (les properes vacacions, la persona que coneixerem, les coses que aconseguirem...), sentint sempre un rerefons d’insatisfacció. En aquest sentit, la insatisfacció i el sofriment derivat d’aquesta, sempre formen part de la vida.
4.- El desig del que no tenim, o del que no volem, és la font de la nostra insatisfacció.
La selecció natural ens ha condicionat per no sentir-nos mai del tot satisfets. No podem deixar de voler evitar el que no ens agrada. No podem deixar de desitjar el que ens agradaria tenir. Aquests desitjos ens mantenen insatisfets o ens fan patir.
5.- Els dos sentiments bàsics que ens fan patir o sentir-nos insatisfets són l’atracció cap als que ens agrada i l’aversió cap al que no ens agrada.
La meditació, explica Robert Wright, és la disciplina que ens pot ajudar a canviar la relació que tenim amb aquets sentiments. No podem canviar els nostres sentiments, però podem aconseguir implicar-nos-hi de manera diferent. Podem decidir no deixar-nos dur completament. Podem decidir deixar-los anar i actuar d’acord als nostres valors. I, gràcies a aquest canvi, certs sentiments poden aparèixer en la nostra vida amb més freqüència. Això seria el cas de la capacitat d’admirar-nos de les coses, la compassió cap als altres i cap a nosaltres mateixos i el sentit de la bellesa del món i de les coses.
6.- La idea que tenim del que és el que anomenem “jo” és errònia i enganyosa.
Tenim una tendència natural a acceptar tot el que pensem i sentim com a “nostre”, quan realment tenim la capacitat de tenir-los en compte i seguir-los o no fer-ho. Sempre ens diuen que “no hem de fer tot el que ens passa pel cap” o que “no ens hem de sentir culpables pel que sentim”, però no acabem de saber com fer això. La forma d’aconseguir-ho passa per practicar meditació o fer algun tipus de teràpia. Només així podem deixar de sofrir per determinats sentiments i pensaments que ens vénen al cap.
És important recordar que el fet de ser humans suposa tenir una sèrie de sentiments universals. Això també ens pot ajudar a entendre que no fa falta acceptar sense filtre el que ens diuen els nostres sentiments, i així poder triar quins acceptar com a bons consellers i quins no.
7.- L’afirmació de Buda de que el “jo” tal i com l’experimentem és una il·lusió es confirma des de la Psicologia actual.
No hi ha cap “director general”, cap “autor de les accions”, cap “pensador dels pensaments”. El nostre jo, el que sentim com a depositari de la nostra identitat, no està a càrrec del nostre comportament. El que anomenem en nostre jo, seria el “relacions públiques” d’un cervell/cos format per diversos mòduls que actuen en funció del context i que mantenen una competició entre ells.
8.- Practicar la meditació ens ajuda a entendre millor la nostra ment.
Robert Wright explica com la meditació ens apropa més a la realitat de la nostra ment modular, de com els pensaments, els sentiments, les ocurrències ens van passant pel cap. Amb la pràctica passem a tenir consciència de com la informació que ve de “dins del nostre cap” i la que “passa a fora, al món” no està tan separada com ens pensem.
9.- Acceptar la realitat de formar part del que seria la nostra naturalesa humana compartida hauria de fer-nos reflexionar sobre si està moralment justificar mirar més per nosaltres mateixos que pels altres.
Tenim dret a revoltar-nos contra la selecció natural, la que ens ha fet creure que el “jo” i el seu benestar és el més important. Podem deixar ser “esclaus de les nostres passions” i dels nostres impulsos egoistes per tal de viure en un marc experiencial més ampli: el del benestar de les persones.
L’experiència de la meditació, amb la dissolució de les fronteres entre el que sentim com a “jo” i el món, ens fa pensar en la continuïtat entre nosaltres mateixos i tota altra forma de vida i ens ajudaria a abandonar la sensació, fruit de la selecció natural, de que ser nosaltres mateixos ens converteix en especials i, per tant, en persones que es mereixen tenir més que els altres. Si tots som fruit del mateix, tots som el mateix, tots tenim moralment dret al mateix.
10.- Les coses, segons el budisme, no són el que semblen, són una il·lusió creada per la nostra ment.
La nostra naturalesa fa que els humans confonguem els judicis que fem de les coses que veiem i que ens passen amb el que considerem l’essència de les coses. Es tracta d’una il·lusió creada per la selecció natural per tal d’avaluar la importància que tenen les coses per a la nostra supervivència. I, aquest procés no només el fem amb les coses; també ho fem amb els grups de persones. Això explica coses com les preferències que demostrem tenir per la gent que considerem com a “nostres” sobre les persones que considerem “diferents”.
Ser conscients que les diferències venen d’una percepció de la realitat, i no de la pròpia realitat, ens pot ajudar a prendre decisions d’acord amb els nostres valors morals.
11.- Veure el món amb claredat, NO veure’l condicionats per tots aquests filtres, pot fer que siguem més feliços.
Els filtres que ens ha posat la selecció natural, en moltes ocasions, fan que siguem esclaus dels nostres interessos i dels nostres judicis. D’aquesta manera, no veiem el món amb prou claredat i això ens condueix a patir més i a comportar-nos de manera incorrecta, fent sofrir innecessàriament als altres.
Robert Wright proposa la meditació per tal d’aconseguir més claredat a l’hora de veure el món i, per altra banda, la reflexió sobre els propis valors per tal de conviure millor amb els altres.
12.- Moltes de les coses que podem aprendre gràcies al budisme poden considerar-se com a “ser conscients dels condicionaments” de les coses que experimentem.
La meditació implica posar cada vegada més atenció a les coses que causen o motiven el nostre comportament. Es tracta de prestar atenció a cóm les percepcions influeixen en el nostre estat intern i a com determinats estats interns ens porten a experimentar altres estats interns i a altres comportaments.
Hem de ser conscients de la importància que tenen els sentiments en aquestes cadenes d’influències. Aquest paper dels sentiments ve de la nostra pròpia naturalesa, fruit de la selecció natural. Tot comença pels sentiments, seria el subtítol que hauríem de posar a la història de la nostra vida.
Les pràctiques meditatives fan que siguem més conscients de les cadenes d’influència i ens permeten incidir sobre elles. En això essencialment consisteix l’alliberació budista, explica Wright, en escapar de les cadenes d’influència que ens mantindrien fermats i de les que no érem conscients.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada